Un mapa recull els comerços d'aliments poc saludables i els ecològics a Barcelona

L'oferta d'alimentació ecològica a la ciutat creix un 38% entre el 2016 i el 2019

L'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) ha fet una radiografia de l'oferta d'alimentació a la ciutat de Barcelona. Segons diversos estudis, del total de botigues així com serveis de menjar ràpid per consumir a casa, un 62,2% es consideren punts de venda d'aliments saludables, mentre que un 38,8% es classifiquen com a punts de venda on el predomini de l'oferta és menys saludable.

D'altra banda, destaca també que l'oferta d'alimentació ecològica a la ciutat ha crescut un 38% entre el 2016 i el 2019. En concret, l'anàlisi feta per l'IERMB quantifica que el 2016 hi havia 437 comerços d'aquest tipus i que el 2019 ja n'eren 605.

D'acord amb els estudis, els principals factors que n'expliquen l'augment són les preocupacions per a la salut, la idea que els aliments orgànics són més naturals i també la consciència ambiental, el benestar dels animals o donar suport a la producció local.

Si a les botigues s'hi sumen iniciatives ciutadanes, com cooperatives i grups de consum, l'oferta d'alimentació ecològica representa el 10,7% del total a la ciutat. En concret les cooperatives i grups de consum passen de 99 a 105 entre el 2016 i el 2019 i els horts urbans de 48 a 71.

Diferències per districte

L'oferta ecològica ha crescut de forma desigual segons els districtes. Es concentra principalment a l'Eixample, Gràcia, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi. On té menys presència és a Ciutat Vella. Tot i això, és a Les Corts (16%) i a Gràcia (14%) on es troba la proporció més elevada de comerços alimentaris amb producte ecològic respecte del total. A Ciutat Vella, aquesta oferta representa el 4% de la globalitat.

Els estudis mostren també que els barris amb percentatges elevats de població en risc de pobresa és on la diversitat d'oferta ecològica és més baixa. Per tant, es conclou que la posició socioeconòmica influeix en la diversitat d'oferta de producte fresc ecològic. També s'observa que tant la densitat de població com la densitat d'allotjaments hotelers afavoreixen aquesta tipologia de comerços saludables.

Alimentació poc saludable

D'altra banda, l'IERMB també es fixa en la presència de punts de venda d'alimentació segons si és menjar saludable. Del total de botigues alimentàries especialitzades i generalistes, així com serveis de menjar ràpid per consumir a casa, un 62,2% es consideren punts de venda d'aliments saludables, mentre que un 38,8% es classifiquen com a punts de venda on el predomini de l'oferta és menys saludable.

Els autoserveis són la categoria més present entre els punts de venda amb predomini d'aliments no saludables i representen un 18,1% de l'oferta total. La segona categoria són els establiments de menjar per emportar més petits on es ven menjar ràpid, com ara hamburgueses, frankfurts, pollastre fregit, pizza o kebab.

La disponibilitat d'aliments no saludables, aquest tipus d'establiments de baixa i molt baixa qualitat, és més elevada als barris de Ciutat Vella, l'Eixample i als més turístics dels districtes de Sants-Montjuïc i la Vila de Gràcia. El 2019 Barcelona tenia 1.358 establiments d'autoservei considerats d'oferta no saludable.

Planificació urbana

Amb la radiografia feta, l'IERMB insta les administracions a afavorir els establiments d'alimentació saludable amb planificació urbana i altres mesures, ja que els estudis conclouen que l'accés a l'oferta saludable no és igual, en funció de la zona en què es viu i de la renda de la seva població. A més, es constata que aquest accés impacta directament en la salut de les persones i en el risc, per exemple, de patir obesitat.

Un exemple és el de Torre Baró, considerat “desert alimentari”. A l'àmbit metropolità, un 52,74% de la població viu a una distància inferior a 250 metres d’un supermercat i un 94,03% a una distància igual o inferior a 1.000 metres. El percentatge d'habitants amb privacions que resideixen en àrees on l'accés a supermercats és deficitari és inferior a l'1%, unes 8.700 persones, situades en barris com Torre Baró o nuclis urbans petits i disseminats. Així, a Torre Baró es combina la manca d'oferta comercial de fruites i verdures fresques i el predomini de llars amb rendes baixes.

Els resultats dels diferents estudis elaborats per l’Àrea de Sostenibilitat Urbana de l'IERMB s'han presentat aquest dijous en la jornada en la jornada “Entorns alimentaris locals: com influeixen en la dieta i la salut de la població”.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article