Brussel·les anuncia una àmplia bateria de mesures per engegar la transició climàtica de la UE

La prohibició de vendre cotxes de combustió a partir del 2035 i l'impuls a les renovables, les propostes més destacades

Brussel·les ha anunciat una àmplia bateria de mesures per implementar el Pacte Verd Europeu. La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres el paquet 'Fit for 55', que busca assolir l'objectiu de reduir un 55% les emissions contaminants pel 2030. Entre les propostes més destacades hi ha la prohibició de vendre cotxes de gasolina i dièsel a partir del 2035 i l'impuls a les renovables. “És un canvi generacional realista i optimista”, ha defensat la presidenta de la Comissió Europea Ursula Von der Leyen, que ha fet de la lluita contra el canvi climàtic la gran aposta política del seu mandat.

Els plans de Brussel·les passen per una desena de projectes legislatius encaminats a transformar l'economia i la societat de la UE per avançar cap a un model més sostenible. En les darreres dècades el club europeu s'ha centrat en la sostenibilitat de la indústria, però ara desplaça el focus cap al transport, l'habitatge i l'energia. Amb nous impostos i regulació, Brussel·les intentarà que també redueixin les seves emissions, mentre blinda la competitivitat internacional de les empreses europees amb un aranzel climàtic.

Adéu als cotxes de combustió

L'executiu europeu ha posat data de caducitat als vehicles de gasolina i dièsel. Brussel·les aposta per prohibir la venda de nous cotxes de combustió a partir del 2035. En paral·lel, la CE vol crear un mercat d'emissions per al transport per carretera similar al sistema de comerç d'emissions (ETS per les seves sigles en anglès), sota el qual actualment està principalment la indústria. Així, els vehicles terrestres hauran de pagar si volen emetre més CO2 del permès, segons la proposta de la CE.

Per redreçar la contaminació dels transports, la CE també ha anunciat la creació d'una taxa al querosè, el combustible dels avions, i dels carburants que utilitzen els vaixells comercials i altres embarcacions grans. Mentre l'aviació ja es troba sota el paraigua del sistema d'ETS, el transport marítim no ho està i ara l'executiu europeu demana que se l'inclogui.

Ara per ara, unes 10.000 instal·lacions dels sectors energètic i manufacturer, a més de les aerolínies, estan sota el sistema d'ETS. Amb l'entrada del sector marítim i la reducció progressiva de títols que permeten a les empreses contaminar més s'espera que augmenti el preu dels drets d'emissió que han de pagar les empreses per superar el seu límit d'emissions. D'aquesta manera, Brussel·les espera forçar tots els sectors a utilitzar energies verdes, també a les llars.

Implicació de les llars

Igual que en el cas del transport per carretera, l'executiu europeu vol crear un mercat d'emissions especial per als habitatges, també similar a l'ETS, que els obligui a pagar si volen contaminar per sobre dels límits establerts.

Per mitigar l'efecte social de la transició ecològica, la Comissió Europea proposa crear un fons de 72.200 milions d'euros. L'objectiu de l'instrument és ajudar els estats a pal·liar els efectes negatius de les mesures, especialment a les zones amb més dificultats per fer la transició ecològica. Els diners, per exemple, es destinaran a llars que pateixen pobresa energètica.

A banda de collar l'ús de combustibles fòssils en els transports i a les llars, Brussel·les veu necessari ajudar l'economia a transitar cap a un model energètic més sostenible promovent les renovables. La CE reclama duplicar-ne el consum i aconseguir així que el 2030 representi el 40% de les fonts d'energia a la UE.

Aranzel climàtic

La reforma verda de Brussel·les implica una transformació del model econòmic i social a la UE que pot posar en risc la competitivitat de les empreses si la resta del món no segueix el camí europeu. Per això, l'executiu comunitari ha dissenyat un l'aranzel climàtic a les importacions que les anivelli als estàndards europeus.

Així, es vol evitar que productors contaminants de fora puguin competir amb avantatge mentre els locals s'han d'adaptar a les noves normes climàtiques. Alhora, la CE aspira a liderar en la lluita contra el canvi climàtic forçant els tercers països a elevar els seus estàndards climàtics per accedir al mercat europeu.

Un any de negociacions

Amb la presentació de la proposta climàtica, la Comissió Europea obre la veda de les negociacions entre els estats i el Parlament Europeu. Hauran de tancar els detalls d'aquest ampli paquet de mesures durant el pròxim any sota la forta pressió de la indústria i les ONG ecologistes, que pressionaran perquè la reforma final estigui més en línia amb els seus interessos.

Fonts comunitàries defensen que és un paquet "equilibrat" que busca assolir l'objectiu del 55% a través del comerç d'emissions, la regulació i els impostos. "Si durant la negociació cau alguna d'aquestes tres potes, s'ha de suplir d'alguna manera", avisen a Brussel·les, que ja anticipen unes converses difícils en matèria de fiscalitat, àmbit que requereix unanimitat dels 27 estats membre de la UE.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article