Els catalans destinen un 36% del sou a pagar el lloguer, deu punts més que fa cinc anys

El CTESC reclama aprofitar els fons europeus per augmentar la despesa en habitatge fins a l'1% del PIB

Els catalans van destinar un 36,6% del sou a pagar el lloguer el 2020, 10 punts més que el 2015, segons l'informe "El dret a l’habitatge” del Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC). Entre 2015 i 2020, a Barcelona el percentatge de sou que cal dedicar a pagar l'arrendament ha passat del 29,8% del 2015 al 39,4% del 2020. A l'àrea metropolitana, els resultats són similars, amb només una dècima de diferència. El 35,2% de les persones llogateres de la demarcació dediquen més d'un 40% dels seus ingressos a les despeses d'habitatge. A propòsit d'això, el CTESC reclama aprofitar els fons europeus per augmentar el parc públic d'habitatge de lloguer del 2% al 15% en 20 anys i incrementar la despesa pública en habitatge fins a l'1% del PIB.

Segons l'informe de 322 pàgines, la quota hipotecària per a la compra d'un habitatge ha passat de representar el 30,1% del sou al 34,5% dels ingressos dels catalans. A la ciutat de Barcelona, aquesta xifra s'eleva des del 36,3% al 40,2%. Els preus dels habitatges de propietat i de lloguer han pujat a mesura que es consolidava el creixement econòmic posterior a la crisi del 2008. Així doncs, el preu de l'habitatge de compra s'ha incrementat el 28,9% en el conjunt de Catalunya entre el 2014 i el 2020, mentre que en el cas del lloguer s'ha disparat un 36,1% en cinc anys. Aquests forts increments contrasten amb l'evolució de la renda mitjana, que ha passat de ser 678 a 734 euros entre 2008 i 2020.

La diferència entre l'augment del preu dels pisos i dels sous també explica que s'hagi ampliat el període necessari per comprar un habitatge. Si el 2015 un treballador havia d'esperar 6,9 anys a comprar un pis, el 2020 aquesta bretxa ha pujat fins als 8,5 anys. A Barcelona, l'increment encara és més gran passant de 9,3 a 12,1 anys d'espera. El CTESC indica que aquesta tendència "obliga moltes famílies a destinar una proporció molt elevada dels seus ingressos al pagament de les despeses d'habitatge".

És més, afegeixen que aquest problema s'agreuja per la dimensió tan reduïda del parc públic d'habitatge. "La manca d'una oferta suficient d'habitatges amb protecció fa que no hi hagi un contrapès real dels preus de mercat", assegura l'informe elaborat pels sindicats i patronals més representatius.

El percentatge de llars catalanes que tenen lloguer social situa Catalunya en una posició baixa respecte a la UE, on els països capdavanters són Holanda (30%), Àustria (24%), Dinamarca (21%9), Regne Unit, (21%), França (16,8%) i Finlàndia(12%). Per aquest motiu, el CTESC proposa fer ús dels recursos Next Generation per generar un parc d'habitatge públic permanent equiparable a les economies més riques de la UE.

En els últims 20 anys s'ha registrat una reducció de l'habitatge en propietat, que ha passat de representar el 79,1% del total el 2001 a ser el 68,8% del 2020. En aquest sentit, els pisos de lloguer han pujat del 16,6% al 26,7% des del 2001.

A més, demanen un gran pacte públic i privat entre el Govern, els ajuntaments i els promotors públics i privats i els agents socials per començar a construir el més aviat possible, i a ritmes de 25.000 habitatges l'any, "un parc diversificat d'habitatges de venda i de lloguer". D'altra banda, proposen consensuar un nou pacte nacional que consideri l'habitatge un pilar fonamental de l'Estat de benestar i aprovar definitivament el pla sectorial territorial de l'habitatge.

Una altra de les peticions dels experts és que l'habitatge públic mantingui la seva qualificació permanentment, i que es donin ajuts per al pagament dels pisos. A més, reclamen que es fomenti la construcció de nous habitatges adreçats a polítiques socials i aconseguir que l'Institut Català de Finances pugui fer de sustentador del finançament públic de l'habitatge.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article