La gestió de mínims del verd urbà afavoreix la presencia d’insectes pol·linitzadors, segons el CREAF

Els experts aposten per revisar els procediments de gestió de les zones verdes a les ciutats

La gestió de mínims que s'ha fet del verd urbà durant el confinament ha afavorit la presència d'insectes pol·linitzadors, com abelles, borinots i papallones; ja que s'ha produït una floració excepcional. El director del CREAF i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joan Pino, ha apuntat que gestionar de forma selectiva o fer-ho d'una forma menys intensa "és un canvi de paradigma que redueix la necessitat d'aigua, pesticides i adobs en aquests espais". 

Diversos projectes de recerca del CREAF ja estan demostrant que cal revisar els procediments de gestió, però sobretot la concepció que té la ciutadania d’aquest verd proper. L’impacte d’aquest canvi de paradigma pot ser substancial ja que els espais envoltats per les infraestructures o àrees urbanes ocupen més d’un 16% de la superfície de l’àrea metropolitana de Barcelona i un terç d’aquests espais són zones verdes.

El CREAF ha recordat també que aquest canvi de model és coherent amb la situació d’emergència climàtica i de biodiversitat i que la pandèmia ha deixat en segon terme. Per una banda, perquè es redueix la despesa energètica que comporta aquesta gestió i, per l’altra, perquè s’afavoreixen nous espais per als insectes pol·linitzadors en declivi arreu del món. Els experts han apuntat que la mala gestió i l’alteració dels seus habitats són algunes de les causes més importants de la seva disminució.

El CREAF participa des de fa uns anys en dos observatoris ciutadans de seguiment de papallones en entorns urbans, ja que són espècies molt sensibles, que donen una informació molt valuosa sobre l’estat de salut d’un espai verd. Un d’aquests observatoris és l’mBMS, que es duu a terme gràcies a l’ajuda d’una trentena de ciutadans voluntaris que informen de les papallones que veuen en sis parcs i dos platges de l’àrea metropolitana de Barcelona.

És una iniciativa que es fa en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), i que impulsa l’Àrea Metropolitana de Barcelona com a part del seu Pla de Millora de la Biodiversitat dels parcs i les platges. El projecte és un laboratori de proves de diverses estratègies de gestió del verd i actualment comprova si mantenir prats florits entre la gespa tallada millora l’abundància i diversitat d’aquest grup d’insectes sensibles.

A la ciutat de Barcelona, el CREAF també coordina l’uBMS en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. És també un observatori urbà de papallones que funciona amb ciutadania voluntària. Aquest observatori segueix una vintena de parcs i jardins de Barcelona en els que ja s’hi han trobat més de 50 espècies diferents de papallones.

D'altra banda, el CREAF també treballa en un projecte que proposa convertir vorals de carreteres i autopistes, zones verdes de polígons industrials i zones semi urbanes en espais plens de flors que siguin útils per la conservació dels insectes pol·linitzadors. Per fer-ho, el projecte promogut pel Departament de Territori i Sostenibilitat, planteja reduir la intensitat i la freqüència de les segues en aquests espais i cobrir-los de vegetació amb certes espècies de plantes mel·líferes. Com a primer pas, el projecte ha generat una guia amb recursos per indicar quines espècies de plantes són les més útils en cada zona per atreure pol·linitzadors i com crear substrats de nidificació per afavorir la presència d'abelles silvestres.

Per últim, en entorns propers a Barcelona, com ara el campus de la UAB, s’han retrobat espècies que es consideraven absents o desaparegudes. És el cas de l’orquídia Ophrys apifera, que ha florit al bell mig de la Facultat de Biociències durant el mes de maig. “Les orquídies en general són indicadores d'una certa estructura ecosistèmica, perquè per germinar necessiten associar-se amb uns fongs anomenats micorrizes que només es troben en sòls mínimament estructurats”, ha conclòs Pino.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article