Un jutjat de Gavà obliga a retornar els diners invertits en accions de Banco Popular

La sentència considera que el fulletó informatiu de l'ampliació de capital contenia una 'informació inexacta'

El Jutjat de Primera Instància número 9 de Gavà ha dictat una sentència que obliga Banco Santander, en qualitat de successor de Banco Popular, a retornar els prop de 9000 euros invertits per un client en accions de l'entitat adquirides durant la polèmica ampliació de capital que el Popular va desenvolupar a partir de maig de 2016.

La sentència considera que el fulletó informatiu de l'ampliació de capital, així com la campanya publicitària que donava suport a l'operació, contenia una «informació inexacta» i transmetia una falsa «imatge de fortalesa» que feia «impossible que un inversor no qualificat es pogués representar els problemes de viabilitat de l'entitat i el risc real de la inversió».

El Col·lectiu Ronda explica en un comunicat que el Banco Popular va incomplir greument la normativa comptable i va falsejar els seus comptes corresponents a l'exercici de 2016 per ocultar la situació de risc de fallida que afectava l'entitat, segons han conclòs tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors com els pèrits del Banc d'Espanya en el marc de la investigació que l'Audiència Nacional està desenvolupant per depurar responsabilitats sobre la resolució de l'entitat.

La declaració d'inviabilitat de Banco Popular al juny de 2017 va comportar la resolució de l'entitat i la posterior adquisició per part de Banco Santander al valor simbòlic d'un euro. Entre els principals damnificats per la inesperada caiguda d'un dels noms històrics del sector bancari espanyol trobem els més de de 300.000 accionistes, bonistes i preferentistes que van perdre la totalitat del valor de les seves inversions. Un nodrit grup de damnificats que, malgrat incloure el nom d'alguns grans inversors, està compost en la seva immensa majoria per clients minoristes de la pròpia entitat que van destinar una part o la totalitat dels seus estalvis a adquirir accions de Banco Popular seguint les instruccions i el consell dels empleats que els hi presentaven com una opció segura i mancada de risc.

Un d'aquests clients de Banco Popular afectat per la resolució de l'entitat ha aconseguit que el Jutjat de Primera Instància número 9 de Gavà dicti una sentència obligant Banco Santander, successor de Banco Popular, a retornar els prop de 9000 euros invertits en accions de l'entitat en considerar que la decisió de compra es va fonamentar sobre una informació inexacta respecte la veritable situació financera del banc.

En el cas analitzat pel jutjat baixllobregatí, l'adquisició d'accions es va produir en diferents moments compresos entre el juny de 2016 i juny de 2017, coincidint amb una intensa campanya d'ampliació de capital que, segons els responsables de Banco Popular, havia de servir l'entitat per «tenir una elevada capacitat de generació orgànica de capital futura» i que preveia «accelerar la tornada a una política de dividends en efectiu normalitzada a partir de 2017». Així, tant en les campanyes publicitàries que durant aquest període promocionaven la compra d'accions com, especialment, a través del fulletó informatiu que es lliurava als clients interessats, l'entitat transmetia, en paraules del jutjat gavanenc, una falsa «imatge de fortalesa» que feia «impossible que un inversor no qualificat es pogués representar els problemes de viabilitat de l'entitat i el risc real de la inversió», infringint el deure «d'informar sobre la imatge fidel de la societat».

Oscar Serrano, advocat de Col·lectiu Ronda expert en Dret bancari que ha assessorat el client en aquest procediment, recorda que «el mercat borsari està regulat per una extensa normativa destinada a protegir inversors i accionistes front a pràctiques fraudulentes com les que va desenvolupar Banco Popular quan transmetia una imatge de solvència absolutament irreal». Efectivament, aquestes greus irregularitats que permetien als responsables de Banco Popular presumir d'un futur ple d'oportunitats quan, en realitat, l'entitat estava indefectiblement condemnada a la insolvència, han estat acreditades successivament per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i els pèrits del Banc d'Espanya que, en sengles informes, han constatat que la cúpula de Banco Popular va falsejar els comptes corresponents a l'exercici 2016 i va incórrer en greus incompliments de la normativa comptable. Tot plegat amb la intenció d'ocultar els problemes crítics que afectaven l'entitat i qüestionaven severament la seva viabilitat.

«Les accions borsàries - prossegueix l'advocat – no tenen la consideració, segons la legislació espanyola, de producte financer complex i, per tant, no estan subjecte als especials requeriments d'informació i transparència que s'imposa a la comercialització d'altres tipus de productes. Tothom és conscient que el valor de les accions està subjecte a les fluctuacions pròpies del mercat i pot patir alteracions, però això no significa en absolut que la compra d'accions sigui una activitat desregulada on tot s'hi valgui. Les empreses cotitzades tenen l'obligació de transmetre en tot moment una imatge fidels de la seva situació financera i no poden incorporar dades incorrectes o inexactes a la informació que es facilita, ni ometre informació significativa, als clients que es plantegen adquirir accions. Quan invertim a la Borsa, podem perdre diners, això és cert. Però si la nostra decisió d'invertir en un valor determinat es fonamenta en un engany, com ha estat el cas dels accionistes que van adquirir accions durant l'ampliació de capital de 2016, aquesta decisió de compra ha de ser considerada nul·la i correspon, tal i com ha fet el jutjat, retornar els diners d'una inversió que mai no hauríem fet si haguessim tingut accés a la informació sobre l'estat real dels comptes de Banco Popular».


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article