Proposen revisar punts d'alimentació propers a aeroports i usar drons per evitar col·lisions entre avions i rapinyaires

El risc de col·lisió entre avions i grans rapinyaires com poden ser els voltors es podria reduir amb mesures dissuasives com ara reduir les fonts d'alimentació prop de les pistes o l'ús de drons per foragitar aquestes aus de les àrees prioritàries d'aviació. Són propostes de l'investigador de la Universitats de Lleida (UdL), Antoni Margalida, davant l'augment d'accidents registrats a l'estat espanyol en els últims anys.

La seva recerca, realitzada amb el col·laborador extern del grup de recerca Biologia Evolutiva i de la Conservació de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), Rubén Moreno-Opo, l'ha publicat la revista científica Human-Wildlife Interactions. La investigació -la primera detallada que se realitza a Europa en aquest àmbit- s'ha centrat durant dos anys en l'àrea d'alta prioritat aèria de l'aeroport Adolfo Suárez de Madrid-Barajas, on s'han documentat almenys 26 col·lisions amb aus entre 2006 i 2015, segons informa la UdL.

La primera conclusió del treball és que l'abundància de preses per a les aus rapinyaires està directament relacionada amb un increment del risc d'accidents. Sobretot, durant la primavera i l'estiu quan les fonts d'alimentació són abundants a les alçades en què operen les aeronaus.

Els voltors comuns, que poden recórrer més de 100 quilòmetres en un dia, es poden elevar fins a tres quilòmetres per sobre del nivell de terra, tot i que habitualment volen entre els 500 i els 2.000 metres, el mateix rang que les avionetes. Els grans avions de passatgers pugen fins una alçada mitjana de 9.000 metres, així que el risc de col·lisió amb aquestes aus es limita a les maniobres d'enlairament i aterratge. De fet, el 69,4% dels sinistres documentats a l'àrea d'estudi s'han produït entre els 0 i els 400 metres.

A la zona monitorada per Margalida i Moreno-Opo, les espècies de rapinyaires més comunes són el voltor comú, el voltor negre, l'àguila imperial, l'àguila daurada i el duc. Quant a preses, les més habituals són el conill comú, la perdiu i el tudó.

Segons expliquen des de la UdL, durant els dos anys de treball de camp al voltant de les dos pistes de l'extrem nord de Barajas els investigadors han constatat que l'increment dels incidents aeri no es déu a un augment en la xifra de rapinyaires ni del trànsit aeri. Hi ha una relació directa amb la disponibilitat de menjar, sobre tot arran dels canvis de la normativa sanitària europea que va prohibir abandonar restes animals al camp, tot obligant a destruir-les o reutilitzar-les en instal·lacions autoritzades. Les aus van canviar les seues rutes buscant carronya, atansant-se a zones més urbanitzades.

L'expert de la UdL recomana facilitar punts d'alimentació alternatius fora de les àrees sensibles, augmentant la provisió de cadàvers animals en zones remotes. Per reduir l'aliment disponible al voltant dels aeroports, algunes possibilitats serien utilitzar fures per disminuir la població de conills, asfaltar l'entorn per dificultar la construcció de caus i implementar mesures dissuasives com ara els drons o la falconeria específica, ja que la que s'utilitza actualment només serveix per espantar ocells més petits. També recomana comprovar la utilitat dels sistemes de radar destinats a detectar el risc de col·lisió d'aus i, si cal, modificar rutes o freqüències de vol.

Font: ACN