Segons l’estudi d’Statista la mitjana d’edat d’emancipació dels joves espanyols és de 30,3 anys, una de les causes d’aquest retard a l’hora d’independitzar-se és l’atur juvenil. En aquest context, què passa amb el jovent que té menys recursos, com és el cas de l’extutelat? Algunes entitats com Punt de Referència estan apostant per l’habitatge cooperatiu com una alternativa per l’emancipació del jovent vulnerable. En parlem amb David Marmolejo, tècnic de Punt de Referència i membre del projecte Llars el Pas.
Quina és la situació del jovent tutelat i extutelat respecte a l’habitatge?
Primer de tot, hem de tenir en compte que trobar un habitatge en condicions és una problemàtica global a la ciutat de Barcelona. Si a aquest context, li sumem que el jovent tutelat i extutelat és inexpert i sense estabilitat econòmica, ni personal és encara més complicat. I si a tot això s’hi afegeix un procés migratori, el racisme, la falta de referents adults o familiars que els puguin sostenir en aquest procés encara es complica més.
A vegades els joves tutelats i extutelats no estan preparats per sortir dels pisos assistits o els projectes d’habitatge impulsats per les institucions, però no tenen més opció pel temps d’estada que marquen aquests projectes.
Tenim dades que confirmen que els joves del territori s’emancipen a partir dels 30 anys. Veiem que estem avançant gairebé 10 anys l’emancipació del jovent tutelat i extutelat.
En aquest context, s’han plantejat polítiques per allargar l’edat d’emancipació del jovent extutelat?
Desconec si s’han plantejat polítiques concretes, però és totalment necessari fer-ho. A partir dels 18 anys, només tenim tres anys per poder consolidar l’emancipació i és molt difícil.
Tot i això, sí que des de les entitats molts cops demanem pròrrogues d’estada en els pisos assistits, sovint d’entre sis i nou mesos. Hi ha casos on els joves fan 21 anys abans que acabin els estudis o estan a l’espera de resolució del seu NIE. Normalment, aquestes pròrrogues s’accepten per qüestions de feina, documentació o itineraris formatius, però requereixen moltes justificacions.
A vegades els joves tutelats i extutelats no estan preparats per sortir dels pisos assistits, però no tenen més opció pel temps d’estada que marquen aquests projectes
Consideres que el model d’habitatge cooperatiu pot ser una solució per aquest jovent?
Una solució potser no és, ja que per entrar en un habitatge cooperatiu has de fer una aportació econòmica elevada, i el jovent potser no té aquests ingressos. Tampoc hi ha prou cooperatives per cobrir les necessitats del jovent.
Tot i això, considero que és una alternativa molt potent pels valors comunitaris i participatius que implica viure en un habitatge cooperatiu; pot ampliar la xarxa de suport dels joves extutelats i donar-los altres referents adults en contextos diferents. També potencia la desinstitucionalització dels joves, és a dir, fer que altres referents adults els puguin donar suport fora de les institucions.
Davant d’aquesta problemàtica, sabem que hi ha 2 joves de Punt de Referència vivint a l’habitatge cooperatiu de la Balma. Com ha estat la seva experiència?
L’experiència del jovent és molt positiva. Primer de tot, estem contents de veure com una entitat confia en el jovent i els hi dona l'oportunitat de ser socis d’una cooperativa. Gràcies a la Balma, tenen una llar i un projecte.
També hi ha aspectes negatius. Viure en un habitatge cooperatiu, comporta fer una sèrie de tasques i obligacions per tirar endavant el projecte. Això suposa un volum de feina alt, però també és un aprenentatge valuós.
L’habitatge cooperatiu pot ampliar la xarxa de suport dels joves extutelats i donar-los altres referents adults en contextos diferents
Com introduïu el model de l’habitatge cooperatiu al jovent tutelat i extutelat?
Tot passa en el marc del projecte ‘Llars el Pas’. Prèviament, els joves passen per 3 fases on treballem diferents aspectes de l’emancipació com el seu recorregut educatiu, el seu recorregut laboral, les tasques domèstiques, la gestió econòmica, la gestió administrativa, etc. Finalment, en l’última fase del projecte fem una adaptació i acompanyament en la integració de l’habitatge.
Tot i això, són els mateixos joves que ja han viscut en l’habitatge cooperatiu els que expliquen a altres joves que estan en altres fases d’emancipació, els potencials i mancances d’aquest model d’habitatge. Ho fem així perquè siguin ells els que traspassin la informació d’una manera més entre iguals i més còmode.
El jovent de Punt de Referència és divers i multicultural. Com es viu la interseccionalitat i interculturalitat en l’habitatge cooperatiu?
És molt positiu. El jovent forma part de les sòcies més joves i sumen la seva cultura a la cooperativa, això suposa un enriquiment per tota la comunitat. Per exemple, durant l’Iftar, el moment en el qual es trenca el dejuni durant el ramadà, els joves van organitzar un sopar per a totes les veïnes.
D’altra banda, aquesta interculturalitat els ajuda a interactuar amb persones que formen part d’altres cultures fora de la catalana, com podria ser la cultura llatinoamericana, que també conviuen a la Balma.
Són els mateixos joves que han viscut en un habitatge cooperatiu els que expliquen a altres joves que estan en altres fases d’emancipació, els potencials i mancances d’aquest model d’habitatge
Creus que la configuració de l’habitatge cooperatiu ajuda el jovent a teixir xarxa?
Totalment, a part dels espais d’organització assemblearis on s'interrelacionen els joves, també hi ha petites comissions o grups de feina per mantenir els espais comuns, i això fa que els joves tinguin grups de referència més petits.
Un exemple en l’arquitectura, podria ser com està construït el passadís que connecta els diferents pisos de La Balma. En aquest cas, és una espècie de terrassa que convida al fet que el veïnat interactuï entre si. També tenen una sala polivalent amb cuina, on poder celebrar esdeveniments amb totes les veïnes.
En general, es potencien els espais on les persones puguin parlar i interactuar, s’intenta que la relació entre el veïnat vagi més enllà d’una conversa d’ascensor. Hi ha tanta confiança que fins i tot els joves tenen la porta oberta de casa, és com un poble al mig de la ciutat.
Col·laborareu amb més cooperatives d’habitatge en el futur?
De moment, l’any passat vam arribar a un acord amb la Cooperativa Ca l’Abril, que encara té els habitatges en construcció, i ja estem fent el procés de selecció de dos joves perquè hi vagin a viure.
A part de l’habitatge cooperatiu, ens podries dir alguna altra pràctica comunitària que pugui ajudar el jovent a teixir xarxa?
Una pràctica podria ser la mentoria social, fer que el jovent tingui un referent diferent dels seus, que els acompanyi a conèixer la societat, la ciutat, la cultura, la manera de fer, gestions administratives… La mentoria social és un clar exemple de com pots conèixer el territori fora de l’habitatge cooperatiu.
Una altra pràctica seria conèixer el territori, fer que el jovent conegui tots els espais comunitaris del territori: els ateneus, les biblioteques, casals de joves…
Creus que les entitats socials i cooperatives s’han d’involucrar en projectes d’habitatge o hauria de ser un paper de l’administració?
Les entitats socials com Punt de Referència, hem nascut per donar resposta a necessitats que no pot suplir l’administració. Penso que s’haurien de fer polítiques més potents a l'hora d’acompanyar al jovent i donar accés a l’habitatge, ja que és una problemàtica global.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari