L’evolució de les Finances Ètiques i Solidàries a Catalunya, per FETS

FETS Finançament Ètic i Solidari

El suport mutu i l’autogestió van definir multitud de projectes durant els segles XIX i XX a Catalunya que podem considerar embrionaris per al posterior desplegament de les finances ètiques al país. En concret, a mitjans del s. XIX es van crear les mutualitats de socors mutu a partir de l’autogestió i l’organització de les persones treballadores, constituint-se a Barcelona, l’any 1896, la Unió i Defensa de Monts de Pietat de la Província de Barcelona i rodalia.

Aquests principis, que també els podem trobar en altres regions del món com l’Amèrica Llatina, van donar lloc, ja a la segona meitat del segle XX, a iniciatives com l’Acció Solidària Contra l’Atur (1981), la cooperativa Arç (1983) i la cooperativa Coop57 (1995).

Paral·lelament, durant la dècada dels anys setanta comencen a emergir moviments socials especialment als EUA que denuncien el lligam entre les entitats financeres, l’apartheid a Sud-àfrica i la Guerra del Vietnam. D’aquí sorgeix l’eslògan “no en el meu nom, ni amb els meus diners”. De fet, aquesta és la llavor que es troba en l’origen de les finances ètiques i solidàries: entendre que els diners no són neutrals i aconseguir que el seu ús tingui una major coherència amb els nostres valors i principis. Així, s’han anat definint el conjunt de principis que articulen l’ecosistema de les entitats de finances ètiques i solidàries del nostre entorn.

Tant el concepte teòric que les sustenta com la implantació a Catalunya han anat evolucionant al llarg del temps. Tot just fa vint-i-cinc anys, l’any 1999, que un conjunt d’organitzacions, moviments socials i entitats de diferents àmbits (drets humans i pau, acció social, món educatiu, solidaritat internacional, sindicats, economia social i solidària) van crear FETS per impulsar una banca ètica a Catalunya. En aquells moments no existia al nostre país el ventall d’alternatives ètiques concretes amb què comptem actualment, ja sigui per dipositar els nostres estalvis, finançar el nostre projecte, o assegurar-nos la coherència amb els nostres valors. I és que, tot seguit, van arribar a Catalunya Oikocredit (2000) i Triodos (2006) i el 2011 es crea Fiare i el 2015 CoopHalal.

En quin moment estem ara?

El BaròmetredelesFinancesÈtiques ens mostra com ha anat creixent el sector a escala estatal des del 2007. Tant és així que, des d’aleshores, l’estalvi en entitats bancàries i parabancàries de les Finances Ètiques i Solidàries gairebé s’ha multiplicat per 20 fins a arribar als 2.595 M€ i el capital social s’ha consolidat al voltant dels 190 M€. Això fa que el préstec a projectes amb impacte positiu hagi arribat als 1.900 M€ - sobretot en sectors com el mediambiental, social i cultural - i que hi hagi 186.383 persones usuàries.

Per altra banda, al sector assegurador, les entitats certificades amb el segell europeu EthSI gestionen 1.222 M€ de primes: pràcticament un 2% del total del sector assegurador espanyol.  A més, el volum total de les inversions de les assegurances ètiques es va aproximar als 2.030 M€.

I d'ara endavant?

El creixement de les finances ètiques està estretament lligat a desenvolupament de l’Economia Social i Solidària. En la mesura en què creixi aquesta, ho faran les finances ètiques, ja que són el seu engranatge. En aquest sentit, els reptes que enfronten els projectes socioempresarials que posen la vida al centre, i que la sostenen, són compartits amb els de les finances ètiques i solidàries. Davant d’això, l’ecosistema de les finances ètiques i solidàries ha de continuar treballant i avançant amb eines i propostes individuals i col·lectives, creatives, i valentes, per tal de donar resposta a les necessitats que enfronten sectors estratègics de l’ESS, com l’energia, l’habitatge, les cures, o l’alimentació.

Les finances ètiques i solidàries, a més de ser un conjunt d’eines al servei de la transició ecosocial, formen part del moviment per a la justícia econòmica local i global. Per tant, han de continuar denunciant la banca armada (recordem que 3 de cada 4 armes al món no existirien si no fos pel finançament dels bancs), i la banca fòssil; exigint unes polítiques econòmiques i fiscals justes; revertint el model hegemònic d’educació econòmica per fer-lo més crític i plural, i en general posar-se al servei dels moviments socials.