Des del passat 19 de setembre, el castellà ja no és l’única llengua oficial que es pot emprar al Congrés dels Diputats. Ara, a més, totes les mirades se centren en la Unió Europea perquè les altres llengües oficials del Regne d’Espanya també podrien ser-hi plenament oficials. Es tracta de dues fites molt importants per a aquestes llengües i és lògic que tot plegat hagi generat cert debat i cert interès. Des del moviment ecolingüista celebrem i agraïm que Jornal ens hagi proposat un text d’anàlisi i reflexió i esperem que la comunitat de lectors el trobi útil.
Els impulsors del moviment hem consensuat i publicat un manifest (disponible a www.ecolinguisme.cat) que vol ser un punt de partida per a un camí que sens dubte serà llarg i complex. Teixir complicitats amb l’àmbit de l’economia social i solidària, doncs, ens sembla imprescindible des de la convicció que compartim uns mateixos valors. En realitat, la perspectiva ecolingüista aplica a l’àmbit de la diversitat lingüística plantejaments i conceptes procedents tant de l’ecologisme com de l’ESS. En tots tres casos hi ha una necessitat de reaccionar i de construir alternatives als excessos i abusos del capitalisme, que malmeten tant la qualitat de vida de les persones com el medi ambient. Tanmateix, el plantejament ecolingüista no és encara tan conegut per la població com ho són els altres dos i tot just malda per obrir-se camí entre les ideologies lingüístiques predominants.
En essència, el moviment ecolingüista aspira a universalitzar un conjunt d’idees que facin sostenible la diversitat lingüística. Per sort no comencem de zero, ja que en l’àmbit acadèmic ja fa unes quantes dècades que existeix l’interès per aquesta qüestió, cosa que es pot comprovar llegint els treballs d’especialistes com Albert Bastardas, Pere Comellas o Carme Junyent, recentment traspassada. El que es pretén ara, però, és articular un moviment social i polític d’abast mundial, com ho són l’ecologisme i l’ESS, que transformi la mentalitat col·lectiva. Aspirem a aconseguir que les llengües deixin de considerar-se, al més pur estil mercantilista, meres eines de comunicació. Ho són, però són també molt més que això. Són, sobretot, un patrimoni que hem de preservar. De la mateixa manera que les persones som mà d’obra, però també som molt més que això. Lluny d’haver de posar persones, planeta i llengües al servei d’una economia, estem convençuts que és l’economia qui s’ha de posar al servei de les persones, del planeta i de les llengües.
Sovint l’ESS fa èmfasi de manera especial en les persones que han esdevingut vulnerables arran dels esmentats abusos del capitalisme. Amb les llengües passa una cosa semblant: esdevenen vulnerables quan la comunitat de persones que les vehicula coneix una altra llengua d’abast més ampli que fa estrictament innecessària la primera. És el cas del castellà al Regne d’Espanya, que s’ha convertit en la llengua comuna de castellans, bascos, gallecs, catalans, etc. Els avantatges de poder disposar d’una llengua en comú que faciliti les interaccions són evidents i per aquesta raó l’expansió de l’anglès continua imparable. Tanmateix, recórrer innecessàriament a la llengua comuna té un cost: un procés d’homogeneïtzació lingüística que s’està accelerant a les darreres dècades i que amenaça la sostenibilitat de totes les llengües que hagin esdevingut vulnerables arran de la culminació de processos de bilingüització.
Per intentar revertir aquesta tendència a l’homogeneïtzació que posa en risc més de 6.000 llengües només es pot fer una cosa: no recórrer a la llengua comuna o dominant si no és estrictament imprescindible i prioritzar sempre la llengua vulnerabilitzada. La prohibició que existia al Congrés de fer servir qualsevol llengua que no fos la castellana dificultava que hi entrés aquesta bona praxi necessària per revertir el procés d’homogeneïtzació. Des de l’ecolingüisme, doncs, ens n’alegrem i animem tothom a prioritzar llengües vulnerabilitzades arreu del món.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari