Mentre, des del Nord d’Europa exportaran cereals, llet i carn a dojo cap aquest país àrab, l’agricultura europea de la conca mediterrània, i entre ella la citricultura catalana, veurà disminuir progressivament la seva quota de mercat al no poder competir ni en condicions laborals ni salarials (el salari mínim agrari se situa en 55,12 dirhams/dia, és a dir 5€/dia), i molt menys quant aquí hem de complir amb unes normatives productives estrictes en matèria de condicionalitat, de salut pública amb fortes restriccions fitosanitàries,... i tantes altres normes específiques tan d’Europa com d’aquells països de destí, normes no exigides als productes marroquins i que ara gaudiran de lliure circulació de mercats.
L’origen de tot plegat és el projecte marroquí “Plan Marruecos Verde”, impulsat i finançat amb més de 70 milions d’euros per la UE, per donar impuls a l’agricultura de baix rendiment d’aquest país mitjançant la implantació de regadiu i ajuts directes de 1070€/ha (12.000 dirhams, una petita gran fortuna pel nivell de vida del país, més explícitament, si els catalans rebéssim aquet mateix ajut, l'import seria equivalent a més 10.000€/ha), que preveu pel 2020 el doble de la producció actual en cítrics, fruites i hortalisses.
Tot i voler creure amb la benevolència dels parlamentaris europeus que, ignorants de la realitat del país, veuen aquest acord com a solució a la immigració massiva dels ciutadans àrabs cap Europa, aquest pacte entre Brussel·les i Rabat no beneficiarà al petit productor marroquí, espectador pacífic de polítiques especulatives com l'acord difós amb un fons d’inversió sobirà de Abu Dhabi (un dels països més rics del món), que es farà càrrec de cultivar 700.000 hectàrees de cítrics, hortalisses i oliveres en terra marroquina, acaparant així el nostre fons europeu destinat al país magrebí.
A falta de l’aprovació definitiva del Parlament Europeu aquest 2011, des de JARC s'exigeix una revisió a fons d’aquest acord: reciprocitat productiva i manteniment dels aranzels mínimament a preu de producció europeu. Si finalment s’aprova sense variacions, estarem davant de l'inici de la pèrdua total de sobirania alimentaria i la mort del nostre sector agrari en mans dels propis dirigents.