Els valors de l'economia social i solidària als premis Gaudí

Redacció
Contingut fet en col·laboració amb Drac Màgic

La XV edició dels Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català ha estat una edició excepcional en molts sentits. Per començar, perquè ha estat un any molt fructífer de pel·lícules catalanes, amb una gran quantitat de títols de qualitat que han circulat per festivals internacionals i que han omplert les sales. El lema de la nit, “Cultivar”, es pot associar directament amb la temàtica de la pel·lícula favorita de l’any, Alcarràs, però també amb la gran collita de pel·lícules de la temporada.

Així mateix, aquesta edició ha estat excepcional per la repartició finals dels premis entre els diferents títols candidats, tenint en compte que la pròpia idiosincràsia dels premis no és la de fer justícia (la pròpia competició és contrària a la idea de “justícia”). Els premis de les acadèmies són el resultat de les votacions de les persones acadèmiques, que emeten cadascú el seu vot particular, de forma que no es poden interpretar els resultats en termes de repartir o compensar. Tot i així, en aquesta edició, les estatuetes han quedat força equilibrades entre els films que competien en les diferents nominacions. 

Els valors de l’economia social i solidària els podríem definir a grosso modo com aquells associats a la cooperació, la participació, la transparència, el compromís amb la comunitat, l’arrelament al territori, la igualtat d’oportunitats, la cohesió social, la generació d’ocupació estable i de qualitat, la sostenibilitat, o el respecte per al medi ambient, entre d’altres. Aplicat al cinema, quins d’aquests valors podríem dir que han quedat representats en les pel·lícules de l’edició dels Gaudí d’enguany?

D’una banda, cal tenir en compte que una pel·lícula és també una organització laboral i que per tant, caldria valorar les condicions de treball dels equips de les pel·lícules candidates. Com que no tenim accés a aquesta informació, ens cenyirem a analitzar la representació que en fan en el contingut de les seves històries. El cinema contribueix a la representació del món i per tant, conté valors i perspectives sobre la societat.

Contràriament al que moltes vegades es pensa, no només el cinema documental és reivindicatiu o compromès políticament, sinó que totes les narratives ho són d’alguna manera. 

Carla Simón, la directora d’’Alcarràs’, que es va endur cinc premis, entre ells els més importants, va exclamar en un moment de la gala: “Compreu fruita de proximitat!” i va defensar la feina dels pagesos de Lleida, demanant suport a les institucions. El film que ha fet història amb el premi del festival de Berlín, però també amb el recorregut que ha tingut després, proposa una mirada compromesa políticament amb la ocupació al sector agrari, així com amb el respecte al medi ambient. La família protagonista treballa la terra a la manera tradicional, i tot i que no és una organització cooperativa, representa una forma alternativa d’organització del treball que es veu amenaçada pel capitalisme i la globalització. 

L’altra gran guanyadora de la nit, ‘Dos años, una noche’ d’Isaki Lacuesta, que també es va endur cinc premis, adapta un llibre d’un supervivent de l’atac terrorista a la sala Bataclan de París de l’any 2015. Una pel·lícula sòlida, però que aborda més aviat tímidament les conseqüències socials d’aquell succés, per centrar-se en les personals. La protagonista del film treballa com a educadora social en un centre de menors immigrants i hauria estat una bona oportunitat per a explorar més les contradiccions derivades d’aquella situació i fer un anàlisi més profund de les arrels del racisme en la societat francesa. 

El cineasta banyolí Albert Serra ha estat sempre més reconegut a França que a Catalunya, malgrat la seva llarga i consolidada trajectòria. En aquesta edició dels premis Gaudí el seu film ‘Pacifiction’ s’ha endut tres premis, entre ells, el de millor pel·lícula de parla no catalana, un reconeixement que trenca lleugerament aquesta “maledicció”. Es tracta d’un film atmosfèric que retrata les cicatrius del colonialisme francès a la Polinèsia i la corrupció política, amb un to més aviat de suggerència que no de declamació.

Tres premis també són els que es va endur ‘Suro’, de Mikel Gurrea, un film que tracta el cooperativisme de forma directa: els personatges han claudicat del seu projecte cooperatiu d’arquitectes a Barcelona per intentar viure conforme el seus valors en un context rural. Allà, però, d’entrada rebutgen treballar amb una cooperativa per a l’extracció del suro de les seves terres, ja que resulta massa cara. Una reflexió precisament sobre la dificultat de mantenir la coherència entre els principis associats als valors socials i solidaris i la seva aplicació pràctica. 

La pel·lícula ‘La maternal’, que es va endur dos premis interpretatius és el retrat d’un centre que acull noies adolescents embarassades i que va portar Àngela Cervantes, guanyadora del premi a millor actriu de repartiment, a reivindicar i demanar més recursos per les educadores socials que realitzen aquesta tasca. En el film es defensen valors relacionats amb la desigualtat socioeconòmica i els drets sexuals i reproductius de les dones, encara que ho fa d’una forma bastant tèbia que no acaba de ser punyent amb la defensa, per exemple, del dret a l’avortament. 

El crit de “Caureu tots!” de les protagonistes d’’El sostre groc’, que es va endur el premi a millor pel·lícula documental, va ser un moment emocionant de la gala, on es va constatar que la connivència amb els agressors sexuals hauria de tenir els dies comptats. En una línia similar, el premi al millor curtmetratge per a ‘Harta’, de Júlia de Paz Solvas, evidencia que els valors associats a la perspectiva feminista han d’anar més enllà que els d’exigir la paritat en els premis o en els equips, i han de tenir a veure també amb les narratives i les històries que transporta el cinema. 

En conjunt, aquesta edició del premis Gaudí ens ha deixat una interessant panoràmica al voltant dels valors de l’economia social i solidària a la vegada que ha constatat que encara queda un llarg camí per recórrer en aquest sentit i que el cinema i la narrativa audiovisual hi tenen molt a aportar. 

Marga Almirall, membre de la cooperativa Drac Màgic, dedicada a l’estudi i la divulgació de la cultura audiovisual.