Quan la gent pensa en cultura moltes vegades la situa en un espai gairebé inaccessible dins un model neoliberal. Aquesta ha estat la cultura defensada per una elit que n’ha imposat uns usos i una manera de pensar i de fer. Aquesta és la mal anomenada ‘alta cultura’; una cultura elitista i hegemònica que ha estat generadora d’exclusions i de desigualtats.
L’actual model de cultura dista molt del model cooperatiu i comunitari que defensem des de la cooperativa KULT. A nosaltres el concepte que més ens ressona és el que va definir Álvaro Garcia Linera, exvicepresident de Bolívia, en la 10a Trobada d’Intel·lectuals de Caracas: “Discurs, organització, llibres, novel·les, acudits, bromes, teatre, dibuixos… Tots els mitjans possibles d’expressió de l’art i l’esperit humà per transformar els esquemes més profunds de l’ordre lògic i de l’ordre ètic amb el qual les persones normals organitzen la seva vida, el seu món”.
Recordo quan la Judit Font de l’Ateneu Popular Coma Cros de Salt, en un dels Debats KULT, va resumir la cultura com a un fet col·lectiu; un espai d’expressió i de conflicte. “La cultura no és neutra ni deixa d’estar travessada per altres conflictes, opressions o desigualtats socials”, reflexionava. El model cultural que defensem va d’això; de posar les persones i la pròpia cultura al centre. Per a nosaltres la cultura no té la causa mercantil com a resultat final sinó que està establerta en els valors de l’Economia Social i Solidària. Estableix relació i vincle. Per això parlem de comunitat i no de públic.
Des de KULT -i, també, des de CulturaCoop, la nova Sectorial de Cultura de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya- ens situem en la perifèria de l’actual model cultural hegemònic, però reivindiquem el centre del model cultural que defensem perquè tenim molt clar que, tal com diu la Marina Garcés, “hem d’estar als marges però no ser marginals”.
És des d’aquesta idea dels marges que ara ja fa tretze anys va néixer la nostra cooperativa. El primer projecte que vam posar en marxa va ser l’editorial Tigre de Paper, la punta de llança de la nostra proposta cooperativa. Després en vam desenvolupar d’altres: la revista Catarsi Magazín, la Fira Literal, les editorials Bellaterra Edicions i L’Agulla Daurada, la Xarxa KULT… Tots ells tenen la ferma voluntat de contribuir a la creació de pensament crític, teixir identitat col·lectiva i enriquir l’àmbit literari en llengua catalana.
Per a nosaltres, tots aquests projectes tenen sentit si caminen de la mà dels moviments socials; si enriqueixen el seu-nostre debat. Bertolt Brecht deia que “la cultura no és un mirall per reflectir la societat sinó un martell per transformar-la”. Nosaltres publiquem llibres per a transformar la societat; per a transformar-la radicalment. I no estem soles en aquest camí. La nostra cooperativa forma part d’un conjunt de cooperatives i projectes culturals que enfrontem la cultura del consum i del mercat per construir cultura popular.
I ara que parlem de cultura popular deixeu-me parlar de la Fira Literal. Aquest any, celebrarem la desena edició d’aquesta fira que, entre el 24 i el 26 de maig, tindrà lloc al recinte de la Fabra i Coats de Barcelona. Literal és una fira política en la qual no hi tenen cabuda ni oligarquies econòmiques ni grans grups editorials. Hi trobareu un centenar d’editorials independents i llibreries cooperatives, una seixantena de converses i presentacions, i altres espais i activitats que la complementen. Sota la idea de ‘feminisme per transformar radicalment el món’, aquesta edició hem convidat a dones que per a nosaltres són brúixoles. Angela Davis, Marina Garcés, Vandana Shiva, Yayo Herrero, Rita Segato i Sara Ahmed, entre altres, s’han sumat a la celebració d’aquest aniversari.
Us convidem a vosaltres, també. Volem fer de la fira una festa del pensament crític. Volem reflexionar amb vosaltres sobre com transformar la societat. Volem que sortiu de la fira amb més dubtes que certeses. Volem continuar inspirant-nos i empoderant-nos conjuntament per seguir determinades a actuar com si fos possible transformar radicalment el món. I, tal com ens proposa Angela Davis, seguir-ho fent sempre. Ens hi acompanyeu?
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari