+INFO

SOBRE L’ACCIÓ SOCIAL COMUNITÀRIA

Gairebé un quart de la població de Catalunya està en risc de pobresa o exclusió social, entre la qual les persones joves, grans o d’origen estranger estan especialment en risc. Aquestes situacions de vulnerabilitat es viuen de manera individual, sovint amb vergonya, però no depenen d’un mateix, sinó que són conseqüència d’un sistema socioeconòmic que no blinda drets bàsics com l’habitatge, la salut mental, l’electricitat, l’aigua, l’acollida o el treball.

Així, si es promou que aquestes persones generin xarxes de confiança al seu entorn, es facilita que puguin afrontar la vida de manera col·lectiva. 

Els projectes d’acció social comunitària parteixen de la idea de l’autogestió, per la qual un grup de persones s’ajunten perquè tenen una necessitat compartida i la volen resoldre col·lectivament i a través del suport mutu. Una mirada de l’acció social que fuig de l’assistencialisme i fa que les persones siguin les protagonistes de les seves decisions d’acompanyament i projecció de vida.

Les entitats socials de Catalunya incorporen, cada vegada d’una manera més intensiva, la mirada comunitària i promouen espais i activitats que s’organitzen col·lectivament; faciliten l’intercanvi entre participants, treballadors, mediadors o voluntaris, i enforteixen el lligam territorial, que els permet vincular-se a gent diversa que passa per situacions similars.

Quina és la societat que volen construir les persones membres de l’acció social comunitària? Ens ho expliquen de pròpia veu!

 

 

10 CONCEPTES CLAU

PER ENTENDRE L’ACCIÓ SOCIAL COMUNITÀRIA

JUSTÍCIA

SOCIAL

L’acció comunitària parteix de la distribució dels recursos desigual i injusta en les comunitats i en les societats.

L’EFICÀCIA

DE COOPERAR

Quan les persones d’una comunitat cooperen, tenen més possibilitats d’aconseguir canvis. Les relacions que es creen trenquen amb l’aïllament individual i col·lectiu, i activen el diàleg. L’acció social comunitària venç l’individualisme.

ORGANITZACIÓ

COL·LECTIVA

En l’acció comunitària, un grup de persones (veïnat, població afectada, professionals, entitats...) pren consciència de l’existència d’uns interessos comuns i s’organitzen per buscar una resposta col·lectiva.

LLIGAM

TERRITORIAL

L’arrelament territorial promou el suport veïnal, evita estigmes i discriminacions de l’entorn, i vincula les persones usuàries a projectes i recursos propers.

UNA POSICIÓ

D’INTERCANVI

Rebre i donar a parts iguals, sentir-nos útils, ser reconeguts, ser part. L’acció comunitària fomenta l’intercanvi de sabers i experiències, i valora l’altre amb totes les seves característiques.

AGENTS

DINAMITZADORS

Les persones que treballen en entitats comunitàries aporten el seu coneixement dels recursos territorials i de les situacions de vulnerabilitat, experteses que faciliten la dinamització dels espais.

EVITAR

L’ASSISTENCIALISME

Evitar l’assistencialisme implica que les persones que es troben en situació de vulnerabilitat es puguin autoorganitzar i tinguin consciència que són subjectes de drets, que tenen recursos al seu abast i que, en cas que no sigui així, trobin les formes per autoabastir-se’n. Es fomenta l’autonomia, oferint recursos i oportunitats perquè cadascú pugui desenvolupar les seves capacitats.

ALTAVEUS,

NO PORTAVEUS

Les entitats es converteixen en altaveus —no en portaveus— de les persones a qui atenen. S’organitzen a partir d’una democràcia participativa, inclusiva i real.

POLÍTIQUES PÚBLIQUES

ESTRUCTURALS

Una societat justa necessita polítiques públiques estructurals que facin front a les desigualtats des de la seva base. Les entitats no poden treballar soles per aconseguir la transformació social.

ESPAIS

OBERTS A TOTHOM

L’acció social comunitària pot tenir lloc en una escola, un centre de salut, un barri, una entitat de lleure, una organització social… La presència d’institucions i serveis públics dependrà de les necessitats concretes. Tothom pot formar-ne part!

Crèdits

Direcció: Aina Serra i Julià - La Sembra

Coordinació: Marta Rosique i Saltor - La Sembra

Continguts: Clàudia Rius i Llorens

Assessorament del contingut: ECAS

Correcció lingüística: Ferran Ballester

Disseny i programació web: La Saladeta

Audiovisual: El Monocle

Difusió: La Sembra

Aquest interactiu s'emmarca en el projecte 'Brúixoles comunitàries' d'ECAS - federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social i ha comptat amb un comitè d'experts de l'àmbit social per seleccionar les bones pràctiques, que ha estat format per Mercè Cortina Oriol, Karolyna Núñez, Karim Sabni El Garraf, Helena Vilà i Marta Ballester Fargo.

Més Info