+INFO

Gairebé un quart de la població de Catalunya està en risc de pobresa o exclusió social, entre la qual les persones joves, grans o d’origen estranger estan especialment en risc. Aquestes situacions de vulnerabilitat es viuen de manera individual, sovint amb vergonya, però no depenen d’un mateix, sinó que són conseqüència d’un sistema socioeconòmic que no blinda drets bàsics com l’habitatge, la salut mental, l’electricitat, l’aigua, l’acollida o el treball.

Així, si es promou que aquestes persones generin xarxes de confiança al seu entorn, es facilita que puguin afrontar la vida de manera col·lectiva. 

Els projectes d’acció social comunitària parteixen de la idea de l’autogestió, per la qual un grup de persones s’ajunten perquè tenen una necessitat compartida i la volen resoldre col·lectivament i a través del suport mutu. Una mirada de l’acció social que fuig de l’assistencialisme i fa que les persones siguin les protagonistes de les seves decisions d’acompanyament i projecció de vida.

Les entitats socials de Catalunya incorporen, cada vegada d’una manera més intensiva, la mirada comunitària i promouen espais i activitats que s’organitzen col·lectivament; faciliten l’intercanvi entre participants, treballadors, mediadors o voluntaris, i enforteixen el lligam territorial, que els permet vincular-se a gent diversa que passa per situacions similars.

Quina és la societat que volen construir les persones membres de l’acció social comunitària? Ens ho expliquen de pròpia veu!