L’economia social hem de ser a X? I a Instagram? I a TikTok?

Encara és recent la victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units i, arran de l’ús partidista que el milmilionari Elon Musk ha fet de la plataforma X de la seva propietat (abans Twitter), moltes persones i organitzacions han anunciat que deixen de publicar-hi per a no legitimar un espai que fomenta els extremismes i la desinformació. Moltes han comunicat que es passen a Bluesky, una mena de Twitter 2.

I ara, què hem de fer les organitzacions de l’economia social i solidària (ESS)? És coherent amb els nostres valors utilitzar X per a comunicar els nostres continguts? I si deixem d’utilitzar X per aquesta raó, no hauríem de fer el mateix amb les altres plataformes de Meta (Facebook, Instagram…) de l’altre milmilionari Zuckerberg? De YouTube (del “gran germà” de Google) ? O de l’addictiva TikTok? 

Fins fa poc, les xarxes socials privatives tenien una gran utilitat per a les entitats de l’ESS. Donaven visibilitat a la nostra feina, arribant a nous públics, interactuant directament amb moltes persones i, a més, generant tràfic cap als nostres webs i blogs, atraient així nous membres i activistes. Però les plataformes socials també han vist que fer clic sobre un enllaç extern significava sortir del seu espai de control. 

Per això, han fet la seva feina per afavorir tot allò que ens mantingui dins la seva aplicació: vídeos i imatges que capten la nostra atenció, molts d’ells de persones que no coneixem. Les abans conegudes com a xarxes socials s’estan convertint en “mitjans de comunicació” que recomanen continguts d’entreteniment amb l’objectiu de monetitzar millor les campanyes de publicitat dins la seva plataforma. 

Amb els canvis als algoritmes dels anys recents, hem observat una baixada molt significativa de la visibilitat dels continguts i del tràfic cap als nostres webs. I com podem fer ara per donar major visibilitat als nostres continguts? Pagar. Pagar per verificar el perfil, promocionar un contingut o directament fer publicitat. I aleshores, no estarem posant més llenya al foc de la desigualtat econòmica i la concentració de poder, alimentant conglomerats com Meta, X, Google i els milmilionaris que hi ha darrere? 

Com podem les cooperatives canviar aquesta dinàmica?

Com bé sabem fer a l’ESS: cooperant. Des de fa uns anys, s’ha anat construint un univers de xarxes socials obertes, descentralitzades, cooperatives i sense algoritmes, conegut com a Fedivers. Són encara minoritàries, però estan guanyant membres, robustesa tècnica i s’apropen molt més als principis i valors de les nostres organitzacions. La xarxa més coneguda és Mastodon, però està integrada per moltes xarxes federades entre si de forma que les persones de diferents comunitats poden interactuar entre elles. 

A més de Mastodon, molt semblant a Twitter, hi ha Pixelfed (equivalent a Instagram), Peertube (com Youtube) o Loops (a l’estil TikTok), entre d’altres. I totes elles estan interconnectades: des de Mastodon pots seguir un compte de vídeo a Peertube o veure unes fotos penjades a Pixelfed i viceversa.

El Fedivers és un món en construcció que, com l’ESS, no es pot vendre. El poder no el té una única persona i no hi ha algoritmes que posin límits a la nostra veu. Però necessita suport humà i econòmic per assegurar la seva viabilitat. Moltes persones i organitzacions defensores del programari lliure hi han dedicat moltes hores, però ara és l’hora que l’ESS facem el salt a un espai molt més coherent amb la nostra manera d’entendre les relacions socials i econòmiques. 

Això no exclou que mantinguem els nostres perfils a les plataformes socials privatives per continuar explicant-nos a altres públics, però ara tenim l’oportunitat de construir un espai nou al nostre gust, com ens agradaria que fossin les xarxes socials cooperatives. Les federacions, les organitzacions de segon grau, les cooperatives amb més recursos hi han de dedicar part dels seus pressupostos (com a mínim, tant com paguen per publicitat a les plataformes privades) per reforçar aquest moviment transformador del qual no podem quedar fora.