Per una comunicació revolucionària

Perquè fem Economia Solidària?

A vegades immerses en el nostre dia a dia se’ns oblida preguntar-nos perquè fem el que fem, quin sentit té allò que hem construït i que mantenim amb el nostre esforç. Crec fermament que tothom que inicia un projecte d’economia solidària ho fa des d’una crítica --conscient o implícita-- al sistema capitalista. Aquesta proposta, però, pot respondre a dos objectius, compatibles entre ells: crear una bombolla on escapar de les dinàmiques del sistema o ser una eina per derrocar-lo.

Totes dues coses són compatibles però una està al servei de l’altra. És necessari crear atmosferes desitjables per tal de poder pensar i posar a la pràctica els mons que defensem. Els nostres espais ens permeten sostenir vides que mereixen ser viscudes per tal de poder organitzar-nos i lluitar des de l’alegria. Aquesta bombolla, però, no pot ser una finalitat en si mateixa en tant que volem el millor per totes i no només per aquelles privilegiades que podem construir-nos una alternativa i sobretot perquè és una estratègia abocada al fracàs.

Creem alternatives d’autoocupació i economies comunitàries emmarcades dintre d’un sistema, d’un mercat, que ens juga a la contra i ens força a la precarietat. No podem acceptar que autoexplotar-nos, anar sobrepassades de feina, sempre amb un «no em dona la vida» als llavis i arribant desganades a l'enèssima assemblea sigui la vida que defensem. Sostenir-ho només té sentit si ho fem al servei d’una lluita més gran, si ens fa avançar cap a un sistema, un mercat, fora d’aquestes lògiques productivistes i precaritzants.

D’entre tots els moviments socials a Catalunya, l’economia solidària és un dels que més ha crescut en els últims 10 anys, compta amb arrelament a molts indrets del territori i el més important: cada dia aixeca i enforteix infraestructura col·lectiva. L’Economia solidària té el potencial de ser el braç material dels moviments socials al nostre territori. Necessitem, però, recordar-nos a nosaltres mateixes que aquest és el nostre objectiu.

 

Quin és el paper de la comunicació?

Per destruir un poder fa falta entendre les estructures que sostenen aquest poder. I si hi ha una estructura per sobre de totes que manté impertorbable l’hegemonia del Capitalisme, que fa que milers de milions de persones amb condicions de vides precàries no s’organitzin i es rebel·lin per canviar-ho tot, aquest és el control del relat. El sistema es ven a si mateix com el final de la història, som incapaces d’imaginar una altra societat possible, ni tan sols una altra societat desitjable. Aquest control del relat, de la nostra capacitat d’imaginar, aniquila la capacitat d’organitzar-se quan no directament ens converteix en els opressors de les nostres pròpies veïnes i companyes.

Llavors quin és el paper de la comunicació? Crear un relat contrahegemònic. Tenim una pugna oberta amb un relat imperant que té la capacitat de controlar el pensament general i a la vegada adaptar-se i fagocitar les crítiques quan ja no les pot negar més. Necessitem bastir imaginaris i horitzons possibles i desitjables i per això és clau la comunicació.

No ens valdrà només en celebrar-nos i compartir un reguitzell de xifres, uns indicadors i unes gràfiques de llocs de treball que hem aconseguit. Hem de dibuixar un horitzó, desplegar-lo, fer sentir a qui ho rep que aquest és possible i, alhora, explicar perquè el que fem en el nostre dia a dia ens fa avançar cap allà. Hem de construir una comunicació que ens recordi i reforci el nostre objectiu de fons.

 

Per una comunicació revolucionària al servei de la transformació social.

 

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article