Tribunals pel clima


El passat 26 de maig, un tribunal holandès va sentenciar que Shell, una de les petrolieres més grans del món, estava incomplint la seva obligació de respectar els drets humans. De forma periòdica, Shell, com totes les grans empreses, fa públics els seus plans de futur i els seus objectius, incloent-hi les emissions de CO₂ previstes a conseqüència de les seves activitats. El tribunal basava la seva decisió, en el fet que, en cas de seguir aquests plans, les emissions globals de Shell serien molt superiors al que requereix el consens científic per tal de no depassar un escalfament global d'1,5 °C, i, així, molt superior al que requereixen els compromisos adquirits per tots els països del món a l'Acord de París, per tal de no superar aquest llindar.

I, d'acord amb tot el consens científic publicat, a on es detallen totes les immenses conseqüències que, per al món i l'espècie humana, tindrà un escalfament superior a 1,5 °C, el tribunal conclou que, dur a terme activitats que incompleixen la necessitat de romandre per sota dels 1,5 °C, representa, a la pràctica, estar violant els drets humans de tota la humanitat sencera, i els dels ciutadans d'Holanda en particular. 

A causa d'això, el tribunal obliga a Shell a canviar els seus plans, de tal manera que aquests plans revisats, duguin a la companyia, el 2030, a reduir en un 45% el total de les seves emissions respecte les del 2019. El tribunal explica que els plans actuals de Shell, tot i que professen estar alineats amb la lluita contra la crisi climàtica, en realitat són difusos i poc específics, i no són suficientment exigents com per a realment assolir les reduccions d'emissions que calen a Shell, si la petroliera ha de complir amb la seva part dels deures globals. I, per això, com a un mal estudiant, el tribunal diu a Shell que ha de refer el seu treball i tornar-lo a presentar, amb unes instruccions molt específiques sobre quin ha de ser el contingut del treball.

Possiblement l'aspecte més crític i important de la sentència, és que aquesta reducció del 45% ha de ser sobre totes les emissions de Shell, incloent-hi aquelles que corresponen a l'ús que els seus clients fan dels productes que ven la companyia. És a dir, que la reducció ha d'incloure totes les emissions de la benzina i el gas que Shell ven arreu del món. Amb la sentència, el tribunal li està dient a Shell que no es pot rentar les mans sobre el que passa amb els seus productes un cop s'han venut. I que si aquests productes es cremen i generen emissions, això segueix sent responsabilitat de Shell. Bàsicament, la sentència obliga Shell a reduir dràsticament i ràpida la seva venda d'hidrocarburs, cosa que representa un canvi de model de negoci radical.

Davant d'aquesta sentència, el primer que farà Shell, segons ja ha anunciat, és apel·lar a tribunals superiors, principalment sota l'argument de què l'acord de París va ser signat per països, i no per companyies. Així, el recorregut fins que la sentència sigui confirmada o revertida, pot arribar a durar uns quants anys.

Si la sentència és finalment confirmada, el que passarà a la pràctica, és que Shell vendrà part del seu actual cartipàs de jaciments a empreses amb seus a països, els tribunals dels quals no tingui cap disposició a considerar els drets humans dels seus ciutadans com un element de consideració davant dels interessos de la indústria del petroli. Aquí trobaríem des de qualsevol país sota una dictadura, sigui del color que sigui, fins als països l'economia dels quals és fonamentalment depenent de la producció d'hidrocarburs. En aquest cas, aquests jaciments es continuaran explotant, ara sota uns nous propietaris, eliminant així les reduccions que el tribunal volia aconseguir, un cop considerem el global d'emissions mundials.

Però en qualsevol cas, tothom, la indústria inclosa, considera aquesta sentència un canvi de paradigma per la indústria, perquè obre la porta a què els activistes d'altres països a on els drets humans siguin rellevants, puguin utilitzar aquest precedent per a obtenir sentències similars contra empreses petrolieres radicades en aquests països, forçant-les a fer canvis similars als que haurà de fer Shell. I si bé aquests canvis potser també siguin neutralitzats de la forma que comentàvem a dalt, el que també és cert, és que a un món hiperconnectat com el nostre, quan passa quelcom de substància, tot el món escolta, i tots els activistes i actors rellevants d'arreu del món, entendran, sense marge per al dubte, que l'actitud de la societat davant de la crisi climàtica està canviant a tot el món, i que mes d'hora que tard, aquests canvis s'hauran de produir a tot arreu, o hauran d'afrontar la ira de les seves respectives societats, tal com per exemple passa ja fa molts anys a la Xina, a on la indignació social per la contaminació, porta als dirigents del país a convertir la lluita contra la contaminació en una de les seves prioritats.

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article