Col·lapsologia

Aquest 10 de febrer del 2020, la Fondation Jean Jaurès va publicar un estudi de la col·lapsologia, fet per Jean-Laurent Cassely i Jérôme Fourquet a l'octubre del 2019, que es va dur a terme mitjançant enquestes a França, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia i els Estats Units.

Per encetar l’estudi, preguntaven als enquestats: “La civilització, tal com la coneixem ara, es col·lapsarà en els anys vinents?”. Amb el resultat que un 71% a Itàlia, un 65% a França i un 57% de mitja al total de tots els països, hi estaven totalment o parcialment d’acord. Endemés, d’entre aquests, la meitat creien que aquest col·lapse es produiria abans de 20 anys, cosa que, en termes socials, és com dir demà mateix. És a dir, que més d’una quarta part dels enquestats, creuen que la nostra civilització està abocada a un col·lapse imminent.

I aquí potser val la pena aturar-se un moment, perquè això és un trencament radical amb el paradigma imperant durant els darrers segles, que “demà serà millor que avui”. Aquest estudi certifica que més de la meitat dels enquestats i, per extensió, de la societat, està contemplant un futur, el seu futur, on assistiran al col·lapse de la nostra societat. I és difícil d’imaginar que un canvi de perspectiva tan radical, no hagi de tenir conseqüències i repercussions en tots els àmbits de la vida social, incloent-hi la política.

A partir d’aquí, l’estudi comença a afegir matisos a aquests fonaments tan impactants. El primer és que els autors detecten dues correlacions. La primera és amb la situació econòmica: com pitjor va la situació econòmica, més tendència a preveure un col·lapse de la societat. I la segona amb l’edat: com més joves, més pessimistes.

Quan es pregunta als enquestats per la causa del col·lapse, hi ha dues causes, d’entre les set proposades, que acaparen el 60% del total de les respostes: la crisi climàtica, triada preferentment pels més joves, i una progressiva degradació de les condicions de vida, triada pels més grans.

Els autors també interroguen als enquestats sobre com creuen que serà la societat de després del col·lapse, i troben que aquesta visió s’alinea amb si els enquestats tendeixen a confiar o a desconfiar en l’altri. Si tendeixen a confiar-hi, creença més predominant en els simpatitzants de l’esquerra radical, la societat que preveuen és una a on es retorna a l’agricultura tradicional, amb un consum limitat a les necessitats essencials. Per contra, si tendeixen a desconfiar-ne, creença més predominant en els simpatitzants de la dreta populista, llavors la societat que preveuen és una societat estressant i perillosa, dins la qual l’activitat humana essencial serà la supervivència. Els primers reben el nom col·lectiu de col·lapsonautes, i entenen que el col·lapse és una amenaça real i ja han reorientat la seva vida per tal de preparar-se. Els segons, anomenats survivalistes (directament de l’anglès “survival”, supervivència), es centren més en els aspectes tècnics de la supervivència, i en les aptituds de resistència física i de resiliència.

La col·lapsologia, que s’estableix a partir 2015 als mitjans de comunicació francesos, ha anat arrelant a la nostra societat i ara, més que la plausibilitat del col·lapse, el que es debat és el seu grau d’imminència, i les solucions concretes per a sobreviure’l i adaptar-s’hi. I una de les manifestacions d’aquesta evolució, és que les històries de ficció sobre un col·lapse futur, han passat dels films de catàstrofes de Hollywood, a ficcions cada cop més realistes, com la sèrie El col·lapso, que es pot veure a Filmin.

L’estudi doncs, ens documenta el grau de penetració de la col·lapsologia a la nostra societat, que ha vingut per a quedar-se. Malauradament, qualsevol mirada a la realitat, permet identificar immediatament multitud de raons que donen suport a aquesta visió.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article