S'ensorra el mecanisme de preus per aplicar Kioto

L'anomenat protocol de Kioto és, de fet, una eina que ha de facilitar a les empreses reduir les emissions de CO2 de manera voluntària, negociant entre elles i sense interferències dels estats. Així es va decidir per aconseguir que els Estatuts Units donessin suport al text del protocol proposat per Nacions Unides. D'aquell acord neixia la creació d'un banc internacional d'emissions, una mena de companyia que compra i ven drets per emetre CO2. Posem per cas una companyia elèctrica que produeix energia amb tecnologies "netes" i que aconsegueix fer-ho amb menys emissions que una altra. Les emissions que s'estalvia, per dir-ho així, pot vendre-les a una altra empresa, en aquest cas bruta que emet més del que li correspon. És a dir, s'aconsegueix així que les emissions que causen el canvi climàtic estiguin regulades com una activitat econòmica més, tal com reclamaven les economies més lliberals. Aquest procediment de compra-venda es va endegar el gener de 2005 i ara se n'ha comprovat el fracàs, com explica Cinco Dias perquè a l'hora de repartir les quotes mínimes que corresponien a cada Estat i a cada companyia se'ls en van atorgar massa, i ara, sobren 'drets per embrutar' fins i tot a les companyies més contaminants.