Eurobaròmetre: La crisi desmotiva els europeistes

El 75% dels europeus (i el 83% dels espanyols) pensa que una major coordinació de les polítiques econòmiques i financeres entre els Estats membres de la UE permetria lluitar més eficaçment contra la crisi econòmica, segons l'Eurobaròmetre de primavera del 2010. L'enquesta, publicada ahir, va ser realitzada el maig passat, en el moment àlgid de la crisi europea del deute. El 72% dels europeus defensa que la UE reforci la supervisió de les activitats dels grups financers internacionals més importants, fet que suposa un augment de quatre punts percentuals respecte el darrer Eurobaròmetre, de la tardor de 2009. Les principals inquietuds dels europeus són la situació econòmica actual (40%; sense canvis respecte la tardor del 2009), l'atur (48%; -3 punts percentuals) i l'augment dels preus (20%; +1). La crisi també influeix sobre la manera com els ciutadans perceben la UE: el 40% dels europeus associa la UE amb l'euro (+3), el 45%, amb la llibertat de viatjar, estudiar i treballar a qualsevol país de la UE (-1), i el 24 % amb la pau (-4). Però quan se'ls pregunta sobre els avantatges de pertànyer a la UE, només el 49% dels enquestats considera que la pertinença del seu país a la UE és "quelcom positiu" (-4 respecte a la tardor del 2009)

Entre els ciutadans enquestats es detecta una demanda cada vegada major per reforçar la coordinació de les polítiques econòmiques i financeres a nivell de la UE: el 75% vol més governança econòmica europea (+2 respecte la tardor del 2009 i +4 respecte el febrer del 2009). El suport a la governança econòmica és especialment alt a Eslovàquia (89%), Bèlgica (87%) i Xipre (87%). Així mateix, s'ha produït un canvi important a favor del reforçament de la governança econòmica en diversos països, com ara Finlàndia i Irlanda (+13 respecte la tardor passada), Bèlgica i Alemanya (+7), Àustria, Luxemburg i Eslovàquia (+6), i els Països Baixos (+5).

Molts europeus són conscients dels grans desafiaments que els Estats de la UE estan afrontant actualment: el 74% creu que el seu Estat necessita reformes per afrontar el futur (+1 respecte la tardor) i el 71% està disposat a assumir reformes en benefici de les generacions futures.

Els europeus no estan segurs de quina és la millor manera d'estimular la recuperació econòmica: el 74% creu que calen mesures urgents per reduir els dèficits públics estatals i el deute (85% a Suècia, 84% a Hongria, 83% a Alemanya, 82% a Bèlgica i Xipre, i 80% a la República Txeca, Grècia i Eslovènia). Per altra banda, a la EU-27, el 46% està disposat a recórrer a dèficits públics per estimular l'activitat econòmica (el 36% s'hi oposa i el 18% no ho té clar). Als 16 Estats de la zona euro, el resultat és diferent: el 42% està en contra de recórrer a dèficits públics mentre que el 41% hi està a favor.

La majoria dels europeus creu que la UE ha establert unes prioritats adequades en la seva estratègia de recuperació econòmica (que rep el nom d'Europa 2020 (IP/10/225)): el 92% està d'acord que cal modernitzar els mercats laborals per augmentar l'ocupació i que cal prioritzar l'ajut als pobres i als socialment exclosos. El 90% defensa una economia menys basada en els recursos naturals i menys emissora de gasos d'efecte hivernacle.

Quan se'ls pregunta sobre els avantatges de pertànyer a la UE, el 49% dels enquestats considera que la pertinença del seu país a la UE és "quelcom positiu" (-4 respecte a la tardor del 2009). Tot i així, el suport ciutadà a la pertinença a la UE encara supera al de 2001, just després de la crisi provocada per l'explosió de la bombolla de les .com, quan se situava en un 48%.

L'enquesta també revela que, el maig passat, la confiança en les institucions de la UE seguia sobrepassant la dels governs o els parlaments estatals (el 42% davant el 29% i el 31%, respectivament), tot i que la confiança en la UE va decréixer en el moment àlgid de la crisi (del 48% de la primavera del 2009 al 42% la tardor del mateix any). La confiança en la UE és especialment alta a Estònia (68%), Eslovàquia (65%), Bulgària i Dinamarca (61%), mentre que el Regne Unit presenta la dada més baixa (20%).