La destrucció avança en tota la costa mediterrània

Aquest que segueix a continuació és un resum de les principals amenaces per al litoral mediterrani que avui ha presentat l'organització ecologista Greenpeace amb el títol Destrucció a tota costa 2006. Entre d'altres amenaces destaquen a Catalunya, el fet que la major part dels ajuntaments amplien el sòl urbanitzable en els seus plans urbanístics i, gràcies a això, obtenen un finançament immediat per a les seves arques. Al País Valencià, Greenpeace assegura que s'ha construït en els darrers 5 anys tant com en tota la seva història i, a les Illes Balears, la desmesurada construcció d'obra pública (autovies i autopistes) que endeuten l'arxipèleg per molts anys seran vies que obriran pas a una saturació urbanística encara més notable, que, segons l'agrupació ecologista, cada cop les fa menys atractives al turisme. A Catalunya s'ha posat en marxa una mesura sense precedents per protegir el litoral, disposició que haurien d'imitar totes les Comunitats Autònomes litorals. Durant l'any 2005 es van aprovar dos Plans Directors Urbanístics que abasten tot el sistema costaner català amb l'objectiu de protegir aquelles parts del territori situades en la franja de 500 metres lineals des de la costa que encara quedaven sense urbanitzar. No obstant, excepte aquestes zones ara protegides, a la resta de la costa els plans urbanístics segueixen permetent cada cop més la urbanització i la densificació de les edificacions. La major part dels ajuntaments amplien el sòl urbanitzable en els seus nous plans d'ordenació urbanística municipals, en què preponderen els criteris d'obtenció de finançament immediat per a les seves arques (taxes i impostos) mitjançant requalificacions de sòl no urbanitzable i evitant plantejar-se els beneficis a llarg termini del control i limitació de l'ocupació del seu territori. En els darrers anys, la major concentració de noves construccions a la costa catalana es produeix a les Terres de l'Ebre, on en pocs anys aquesta sobreedificació ha ocasionat una barrera continua davant la costa del sud de Catalunya. A més, en aquesta zona amb escassedat d'aigua, continuen produint-se desenvolupaments urbanístics al voltant de camps de golf. Altres zones, com la Costa Brava, amb un 60% de la seva franja costanera urbanitzada, segueixen fent demanda de més rajoles per al seu litoral. Projectes turisticourbanitzadors com el d'Universal Mediterranea a la Costa Daurada, que planteja la construcció de 2.400 habitatges, hotels i camps de golf, mostren com el turisme segueix essent una excusa per emmascarar el que és, senzillament, un procés d'urbanització insostenible que sembla no tenir fi. La que més se'n ressent de totes aquestes actuacions és la costa. Les platges catalanes segueixen perdent sorra de forma irreversible. El cas més destacat és el de Barcelona, que continua omplint de ciment la seva costa, posant sorra entre els buits. La connivència del Ministeri de Medi Ambient amb les actuacions que es realitzen al llarg del litoral barcelonès, malgrat que incompleixen la Llei de Costes, assenta un precedent preocupant. Lamentablement, Catalunya no ha renovat la moratòria sobre nous ports esportius. Lluny de fer-ho, s'ha llançat a la construcció de milers de nous amarratges repartits pel seu litoral. El nou pla per a aquestes instal·lacions deixa la porta oberta a nous projectes fins arribar als 32.000 amarratges al 2015 (en l'actualitat en té més de 28.000). El litoral del País Valencià està fortament condicionat per un urbanisme devastador. En els darrers cinc anys, a la costa valenciana s’hi ha construït tant com en tota la seva història. De cada 100 euros produïts a la Comunitat Valenciana, 26 corresponen al sector de la construcció i immobiliari, 10 euros per sobre de la mitjana espanyola. Aquesta política duta a terme per la Generalitat Valenciana ha estat criticada per molts, que entenen que l’excessiva dependència del maó emmascara una perillosa absència de polítiques industrials (que tan sols suposen el 2% del PIB). El Pla d’Acció Territorial del Litoral presentat aquest any per la Generalitat reconeix l’escassetat d’inversions al sector de la indústria, tant per entitats públiques com privades, i que aquestes inversions són inferiors a la mitjana nacional i molt inferiors a la mitjana de la Unió Europea. El resultat més visible ha estat la contundent condemna de la Unió Europea sobre la política urbanística. Una condemna sense precedents que hauria de fer reflexionar sobre el model territorial que pateix aquesta comunitat autònoma. Però lluny d’això, la Generalitat ha respost mirant cap a un altre costat, parlant de “conspiracions” contra la Comunitat Valenciana. Aquest any ha vist la llum el Pla d’Acció Territorial del Litoral de la Comunitat Valenciana, un instrument que complementa la llei urbanística per acabar de cimentar la costa valenciana. La recent substitució a la Conselleria de Territori i Habitatge de Rafael Blasco, ara a la de Sanitat, és un moviment polític que no serà efectiu si no es produeix un canvi real en la gestió del territori que s’ha realitzat en els últims anys. La construcció va de la mà del turisme, usat com a justificació per a quasi qualsevol tipus de projecte, malgrat que les xifres que presenta la indústria turística disminueixen com a conseqüència de la massificació i la decreixent qualitat ambiental que ofereix el litoral valencià. Les infraestructures portuàries, repartides per aquesta costa en una de las densitats més altes del país, segueixen augmentant en nombre i en danys al medi litoral. La contaminació, en especial en forma de depuració insuficient de les aigües residuals, ha suposat l’obertura d’un expedient per part de la Comissió Europea, posant de manifest que, malgrat que les platges i costes segueixen sent utilitzades com a principal reclam turístic, no existeix un interès real en la seva protecció i conservació. La política del Govern Balear s'ha centrat en aquests tres últims anys en la desmesurada construcció d’obra pública en forma d’autovies i autopistes, que deixarà endeutat l’arxipèlag durant molts anys. Un informe del BBVA revela que les Balears són el territori amb menys capital públic de l’Estat, per sota de Ceuta i Melilla. L’afany constructor del president Matas s’ha vist acompanyat de les majors protestes que es recordaven a illes com Eivissa, on la resposta dels ciutadans contra la construcció de les noves autopistes i autovies ha estat massiva. Les plataformes en defensa del territori han presentat una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tractar de salvaguardar els espais naturals de l’arxipèlag, que formen una part fonamental de la seva societat, mitjà i qualitat de vida, encara que no ho entenguin així la majoria dels gestors del seu patrimoni. Els nous trams de vials són inaugurats pels constructors, que veuen com cada quilòmetre de carretera construït significa uns quants metres més de sòl rústic requalificat a urbanitzable. Mallorca segueix pel camí de la saturació, però el seu deixant s’estén a Eivissa, Formentera, Menorca… A les Balears tot es segueix fent en nom del turisme, fins i tot aquelles mesures que desaconsellen consultores com Exceltur: reconversions d’hotels en habitatges, adopció de models com el “tot inclòs”, que arruïna el sector de la restauració i el petit comerç, o continuar pel camí de la saturació urbanística, que cada vegada agrada menys als turistes (per no mencionar els ciutadans que resideixen a aquestes zones). Pel que fa al turisme, Greenpeace considera que les Illes Balears han d’apostar per la qualitat, fugir de fórmules com el “tot inclòs” i la construcció de segones residències i començar a jubilar algunes places hoteleres. Les Balears són la comunitat autònoma amb un nombre més elevat de places hoteleres d’Espanya, amb més de 300.000 llits i amb una oferta que majoritàriament “s’acosta a l’obsolescència”, segons estudis recents sobre aquest sector. Per fer front a aquesta situació, l’estudi proposa “un fort esponjament” a les àrees hoteleres que no hauria de ser desatès ni per la indústria ni per les administracions. Accions com la plantejada per l’Ajuntament de Calvià, entossudit a enfonsar una fragata davant la seva costa a una àrea d’excepcional valor ambiental, evidencia la falta de criteri i objectius de futur que presenten els gestors del patrimoni balear. Saturació per terra i per mar. I, amb la saturació, les il·legalitats. El Ministeri de Medi Ambient calcula que són 10.000 les edificacions o construccions aixecades a la franja protegida per la Llei de Costes, i que només 500 gaudeixen de permís. Les previsions per construir nous ports esportius parlen de gairebé 5.000 nous atracadors a instal·lacions esportives com a conseqüència de la Llei de Ports de les Balears. I no se sap quants més arribaran, ja que el Govern balear no posa límit al creixement d’aquestes instal·lacions, ni tan sols quan les propostes dels promotors privats són rebutjades pels consistoris municipals (com en el cas d’es Viver a Eivissa).