Ecologistes critiquen les MAT projectades per dur electricitat de plantes solars i eòliques d'Aragó cap a Catalunya

Aposten per petites plantes prop dels llocs de consum que no malmetin el territori natural

Diverses entitats ecologistes de Catalunya i Aragó han presentat aquest dilluns els seus arguments contra les línies de molt alta tensió (MAT) que es preveuen properament per transportar l'electricitat de plantes eòliques i fotovoltaiques d'Aragó cap a Catalunya.

Segons les entitats, la producció energètica s'hauria de fer en petites plantes properes als llocs de consum, i no grans línies que malmeten el territori natural. La MAT més coneguda fins ara és la de l’empresa Forestalia, i té per objectiu transportar energia des de l’Aragó fins a l’àrea metropolitana de Barcelona. En total, 287 quilòmetres, dels quals 181 a l’àmbit català.

L’energia que pretén transportar és la que es produirà en algunes centrals eòliques i fotovoltaiques que té la mateixa empresa a Aragó (projectades). Fins i tot alguns projectes es situarien a Catalunya però encara no s’han fet públics.

El president del GEPEC-EdC, Xavier Jiménez, alerta que “la MAT és una mostra de les necessitats d’aquest model erroni d’implantació de les energies renovables, basat en produir l’energia en grans centrals, a mans de grans corporacions elèctriques, allunyades dels llocs de consum i situades en espais naturals i agraris”. La implantació d’aquests projectes té un greu impacte ambiental paisatgístic i sobre els espais naturals, la biodiversitat, l’activitat agrària, el patrimoni geològic, el patrimoni històric i la qualitat de vida al món rural.

Segons els ecologistes, existeix una alternativa real i aplicable al model actual de transició energètica, que es basa en la producció d’energia renovable seguint el model d’energia distribuïda, on es produeixi electricitat prop dels llocs de consum, aprofitant espais ja antropitzats i degradats com ara els polígons industrials. Per exemple, Catalunya te 29.000 hectàrees de polígons industrials, 13.000 de les quals a l’àrea metropolitana de Barcelona, el principal centre consumidor d’energia. Tota aquesta superfície no s’està aprofitant per generar energia. És aquest model, sostenible i compatible amb la preservació del medi ambient, juntament amb la potenciació d'instal·lacions d’autoconsum, amb la implementació de polítiques d'eficiència energètica i d’estalvi energètic que defensen, des de fa temps, les entitats ecologistes.+ç

Les centrals d’energies renovables són molt més que uns aerogeneradors o unes plaques solars, són instal·lacions industrials amb moltes infraestructures associades. Per instal·lar una central eòlica o fotovoltaica cal adequar el terreny per permetre la seva ubicació, desforestant grans àrees, obrir grans pistes d’accés, sovint en llocs de gran importància ecològica, força inaccessibles, aïllats i tranquils. També cal modificar relleus per encabir-hi els aerogeneradors, cimentant grans quantitats de sòl. Cal obrir vials per fer el manteniment, obrir rases per la instal·lació de la xarxa elèctrica d'interconnexió d’aquests aerogeneradors. Cal instal·lar subestacions transformadores i, evidentment, construir centenars de quilòmetres de nova línia elèctrica d’alta tensió per transportar l’energia des dels llocs de producció fins als llocs de consum i noves línies elèctriques de mitja tensió per distribuir aquesta mateixa electricitat. Electricitat que, a més, es perd en el transport degut a l’escalfament de les línies (efecte Joule). Els greus impactes d’aquestes línies com la MAT, se sumaran als impactes de la pròpia central elèctrica.

La MAT de Forestalia ha estat molt mediàtica i ha provocat molta agitació social. Malgrat tot, no és l’única que pretén alimentar-se de macro-centrals d’energies renovables aragoneses: en aquests moments, hi ha a exposició publica la línia de Capital Energy que va des de la zona del Matarranya i Baix Aragó – Casp, amb quatre noves centrals eòliques en aquesta zona, fins a Ascó (Ribera d’Ebre). També la línia que va de Laluenga (Osca) fins a Isona (Pallars Jussà), amb nombroses centrals eòliques que van des de la comarca dels Monegros a la del Cinca Mitjà, aquesta també de Forestalia. Fins i tot una altra de Forestalia, que sortirà de la zona d'Osca fins a les comarques de Girona més endavant.

Per això, des del GEPEC-EdC i la Plataforma de los Paisajes de Teruel com a entitats membres d’ALIENTE anuncien que es vol fer, impulsada per aquesta associació estatal, una manifestació a Madrid el dissabte 16 d’octubre, amb entitats de tot l’estat, per reclamar un nou model energètic i una política que inclogui moratòries a aquests projectes.

El model energètic actual és del tot obsolet, remarquen des de Xarxa Sud. També alerten que l’empresa promotora es lucrarà del projecte i que, “Forestalia recuperarà la seva inversió en pocs anys, a la vegada que es devaluen els terrenys, cases i masies que no es recuperaran mai: generar energia verda destruint paisatges no és sostenible”, afirma Carlos Avilés.

Des d’INSTA, consultoria ambiental que ha elaborat les al·legacions al Projecte de la MAT (on GEPEC-EdC hi ha fet també aportacions de caire ambiental i d’afectació sobre la biodiversitat) consideren que s’ha vulnerat el dret d’accés a la informació i a la participació de la ciutadania en matèria ambiental per la complexitat i extensió de la documentació, pel moment de la publicació i pel breu temps de participació ofert per l’administració. La MAT, a més, no concorda amb el planejament territorial: bona part d’aquesta línia travessa sòls classificats de protecció especial, la més restrictiva.

Ivan Hortigüela, advocat ambiental d’INSTA, remarca que no existeix un Pla de Desenvolupament de xarxa elèctrica vigent que prevegi la projecció d’aquesta MAT, fet que denota la manca de planificació pel que fa als projectes d’energies renovables. Hortigüela destaca que la construcció de la MAT és inviable per diversos motius: d’una banda, per la seva proximitat de les línies als nuclis urbans, que comportaria riscos per la salut de les persones. La línia elèctrica també tindria greus impactes agrícoles i paisatgístics i elevaria el risc d’incendis, ja que el traçat de les línies travessa terrenys de risc alt i molt alt d’incendis, zones llenyoses i de cereals, no compatibles amb la prevenció d’incendis.

També tindria greus afectacions sobre la fauna d’aus i els connectors ecològics, ja que la projecció d’aquesta línia travessaria territoris d’àliga cuabarrada (Aquila fasciata) i àliga daurada (Aquila chrysaetos). L’àguila cuabarrada és una au en perill crític a Catalunya, amb un alt nivell de protecció a nivell europeu, estatal i autonòmic: l'electrocució per xarxa elèctrica és la causa principal de la seva mort. També afectaria a altres espècies com el falcó pelegrí (Falco peregrinus), així com el pla d’introducció del trencalòs i els seus moviments migratoris (entre altra avifauna protegida afectada, com les aus estepàries). Tots aquests impactes ambientals negatius tindrien lloc en espais protegits PEIN i Xarxa Natura 2000 o en zones molt properes a aquests.

A banda de l’afectació directa sobre els espais protegits, la MAT travessaria també un total de sis connectors terrestres principals en l’àmbit català. Aquesta gran infraestructura doncs, podria comportar greus impactes sobre la connectivitat ecològica, i actuaria com una gran pertorbació, provocant així una fragmentació dels hàbitats protegits i per tant el possible aïllament de les espècies protegides, les quals podrien tendir al declivi.

Des de la Plataforma de los Paisajes de Teruel, recorden que la línia de molt alta tensió porta associades 20 centrals eòliques i set subestacions. Javier Oquendo adverteix que la natura no hi entén de fronteres i territoris, sinó que es desenvolupa de manera comuna: “Hi ha qui ha volgut convertir el tema en una lluita entre territoris, però aquest debat està fora de lloc perquè afecta a altres interessos. No rebutgem la MAT per qüestions ideològiques o territorials, sinó que és una lluita compartida des de la convicció que aquest no és el camí”. Des de la Plataforma creuen que aquest model energètic mai serà just si afecta a la biodiversitat.

Sobre la MAT, l'oposició popular ha estat molt important en tots els territoris. A Catalunya, entitats ecologistes com el GEPEC-EdC, Unió de Pagesos i Xarxa Sud han presentat al·legacions al projecte. A banda, des del GEPEC-EdC s’han elaborat i posat a disposició unes al·legacions model per persones afectades directament o indirectament per la línia. Més de 600 persones les han utilitzat per fer front comú al projecte. A Aragó han presentat al·legacions a aquest projecte la plataforma a favor dels Paisajes de Teruel, el moviment popular Teruel Existe i associacions veïnals.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article