Un estudi alerta que el turisme genera el 80% de la brossa marina a les platges de les illes mediterrànies

Investigadors de l'ICTA-UAB proposen aprofitar la situació generada per la covid per plantejar un model més sostenible

Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) adverteixen de l'impacte del turisme a les illes de la Mediterrània sobre la producció de brossa marina a les platges i aconsellen aprofitar la situació actual generada per la pandèmia de la covid-19 per replantejar un nou model més sostenible. En un estudi internacional liderat per l'ICTA-UAB i publicat a la revista 'Scientific Reports', els investigadors mostren que l'ús recreatiu de les platges de les illes mediterrànies durant l'estiu és responsable de fins al 80% de les escombraries marines, que s'acumulen i generen grans quantitats de microplàstics a causa de la fragmentació d'articles de major grandària.

Els investigadors han analitzat els efectes dels residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània durant els últims quatre anys. La brossa marina, inclosos els microplàstics, es pot definir com qualsevol material sòlid persistent, fabricat o processat, rebutjat, eliminat o abandonat al mar o a la costa. És el resultat de l'activitat humana i es pot trobar en tots els oceans i mars del món.

"Aquest problema ambiental està amenaçant la bona salut dels ecosistemes marins i pot conduir a la pèrdua de biodiversitat. També pot tenir enormes impactes econòmics per a les comunitats costaneres que depenen dels serveis ecosistèmics en augmentar la despesa en neteja de platges, salut pública o eliminació de deixalles", diu el doctor Michaël Grelaud, investigador de l'ICTA-UAB i un dels autors de l'article.

La regió mediterrània rep cada any prop d'un terç del turisme mundial i es veu particularment afectada per la contaminació ambiental relacionada amb aquest sector. Pel seu atractiu, les illes de la Mediterrània poden arribar a multiplicar per 20 la seva població durant la temporada alta. Això representa un repte per als municipis costaners que depenen d'aquest sector, però que han d'adaptar-se i fer front a l'augment de residus generats, fins i tot a les platges, per l'afluència estacional de turistes. De fet, s'espera que el turisme costaner sigui una de les principals fonts terrestres de deixalles marines.

Els investigadors van caracteritzar la quantitat i el tipus de residus recollits en 147 estudis realitzats durant la temporada turística alta i baixa del 2017, en 24 platges de 8 illes mediterrànies diferents. Els resultats mostren que la gran majoria dels articles recol·lectats estan fets de plàstic. Representen més del 94% de les escombraries marines.

Durant l'estiu, les platges més freqüentades acumulen una mitjana de 330 articles per cada 1.000m2 de platja per dia, 5,7 vegades més que en temporada baixa. Això representa un residu cada tres passes. El 65% de les escombraries marines que s'acumulen a les platges està format per burilles, palletes o llaunes de begudes.

Aquestes dades poden augmentar fins a un 80% si s'inclouen els microplàstics més grans, ja que els articles de plàstic abandonats es fragmenten sota els efectes combinats de la irradiació solar i la fricció amb la sorra, accelerada per l'alt volum de visitants.

Extrapolats a totes les illes de la Mediterrània, els resultats mostren que els visitants podrien ser responsables de l'acumulació de més de 40 milions d'articles al dia durant el pic turístic de juliol i agost. El 2019 i després de la implementació de diverses campanyes de conscienciació ciutadana, els resultats van mostrar una disminució de més del 50% dels residus associats als visitants.

"Aquests resultats tan encoratjadors probablement es beneficiïn de la creixent atenció pública a la contaminació plàstica en els oceans o de les mesures adoptades per la Comissió Europea per reduir les escombraries marines, com la directiva de plàstic d'un sol ús", apunta la doctora Patrizia Ziveri, professora d'investigació ICREA a l'ICTA-UAB i autora de l'article.

"El confinament per la covid-19 i la dràstica reducció temporal del turisme ofereixen una oportunitat per repensar la importància fonamental del turisme sostenible per garantir un futur saludable per al medi ambient i, per tant, també per a les persones", afegeix Ziveri.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article