Arrossars que segresten carboni o com fer compatible la lluita contra les emissions amb la valorització de la collita

L'IRTA estudia al delta de l'Ebre com quantificar i certificar el procés a partir de la gestió de la palla de l'arròs

La gestió adequada de la palla que deixa l'arròs després de la sega podria aportar beneficis considerables per als productors del delta de l'Ebre a mig i llarg termini. Es tracta d'una de les tècniques principals per afavorir el segrest o captura de carboni per part dels arrossars: un procediment, que, a banda de reduir considerablement les emissions de metà a l'atmosfera permetria estalviar l'aplicació d'adobs i fitosanitaris al camp. 

Més i tot: el projecte Carbocert, en el qual participa des de fa dos anys l'IRTA, busca la forma per quantificar i certificar aquest segrest de carboni, fet que permetria valoritzar comercialment la producció des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental.

Fa alguns anys, la palla de l'arròs que quedava als camps després de la sega era cremada. Les mesures agroambientals implantades per la Unió Europea van portar majoritàriament els productors a mantenir aquest element i enterrar-lo al sòl. A banda de deixar d'emetre els gasos producte de la crema, aquesta pràctica resulta especialment important a l'hora de garantir la fertilitat dels arrossars, evitant que s'eliminin els nutrients naturals que aporten al camp.

Unes aportacions que, posteriorment, els pagesos havien de compensar aplicant adobs nitrogenats al camp, segons remarca la investigadora de l'IRTA, Maite Martínez Eixarch. “Els sòls amb contingut òptim de matèria orgànica milloren la fertilitat”, apunta. La descomposició de la matèria orgànica proporciona nitrogen, fòsfor o potassi que necessiten les plantes i, a més, té efectes sobre l'estructura del sòl, permetent que les arrels es desenvolupin millor i accedeixin a l'aliment.

Però més enllà dels avantatges agronòmics, la gestió de la palla juga un paper fonamental en la reducció de les emissions del conreu de l'arròs, que en l'àmbit mundial poden suposar al voltant d'una tona per hectàrea i any. De fet, explica Martínez Eixarch, el soterrament de la palla als camps amb aigua a la tardor, un cop acabada la sega, suposa el 70% de les emissions de metà anuals. Les relativament altes temperatures en aquest moment acceleren la producció d'aquest gas d'efecte hivernacle. És per això que, segons els estudis de l'IRTA, retarda la pràctica fins moments més freds redueix al màxim les emissions i maximitza la captura de carboni.

Calcular el carboni capturat

El projecte Carbocert, finançat amb fons europeus i en el qual participen diverses organitzacions en l'àmbit estatal, vol estudiar com optimitzar aquests processos en els sis conreus principals del territori estatal, entre els quals l'arròs. Aquest és el segons dels tres anys de durada previstos. De moment, a l'IRTA segueixen estudiant la combinació de tècniques i paràmetres diferents, des del moment idoni per sembrar, enterrar a la palla o la làmina d'aigua necessària per maximitzar els resultats. També volen comparar els resultats de diferents temporades.

A banda de mitigar els efectes de malalties i fongs lluitant contra el canvi climàtic, els investigadors parteixen de la constatació prèvia que aquestes pràctiques no suposin cap influència negativa en la producció, que no afectin el seu rendiment. En aquest context, i segons Martínez Eixarch les investigacions dels últims anys en aquest camp ha estat molt ben acollides, en general, pel sector arrossaire del delta de l'Ebre.

De fet, la investigadora de l'IRTA remarca que la voluntat del projecte d'aconseguir una forma relativament ràpida efectiva per certificar i quantificar la quantitat de carboni que poden segrestar els arrossars pot resultar força beneficiosa per als productors en un context de mercat on la demanda dels consumidors de productes sostenibles i ambientalment respectuosos és creixent. Així, aquesta lluita contra el canvi climàtic, podria suposar un “valor afegit i afavorir la comercialització dels productes”.

A la llarga, a més, tal i com ja han posat en pràctica diferents països, els productors podrien optar també per aconseguir ingressos addicionals amb els anomenats xecs carboni: és a dir, compensant els pagesos per l'ús de pràctiques que suposin deixar d'emetre volums quantificats de gasos que propicien el canvi climàtic.

Demanda de productes ecològics

L'estat d'aquest projece”i d'altres relacionats amb el sector ha estat objecte de la XXVI Jornada de Camp de l'Arròs al delta de l'Ebre que organitza l'IRTA, amb la participació de productors i empreses. "Cada cop més, la societat demanda productes ecològic o, en el cas dels infantils, de residu 0”, constata la investigadora de l'organisme Maria del Mar Català. De fet, una de les principals línies de treball actualment passa per trobar estratègies d'aplicació de productes químics compatibles amb la producció ecològic i que no generin residu al gra d'arròs.

Segons Català, el treball dels últims dos anys en aquest àmbit ha de permetre identificar noves pràctiques agronòmiques sostenibles i la combinació de tècniques o productes adequats. Això, essencialment, implica la necessitat d'escollir varietats que genèticament tolerin millor les malalties, determinar una densitat òptima de plantes al camp, un abonament equilibrat i una bona nutrició, per fer front amb millors garanties a malalties i fongs. 


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article