Barcelona declara l'emergència climàtica i invertirà 563 milions fins al 2025 per reduir les emissions

L'Ajuntament presenta un centenar de mesures, com més superilles, millorar el transport públic i refugis climàtics


Barcelona ha declarat aquest dimecres l'emergència climàtica i ha anunciat una inversió de 563 milions d'euros (MEUR) per aconseguir reduir en 2 milions de tones les emissions de CO2 el 2030. La declaració inclou un centenar de mesures en diversos àmbits, com en urbanisme, mobilitat, energia, residus i alimentació, la meitat de les quals depenen exclusivament del consistori barceloní. Les altres impliquen altres administracions com l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); la Generalitat o l'Estat, i institucions com el Port de Barcelona i l'Aeroport del Prat. Entre les actuacions, transformar quinze quilòmetres de carrers en superilles; millorar el transport públic i activar cent equipaments municipals com a refugis climàtics per protegir la salut de les persones.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha subratllat que l'acte per decretar l'emergència climàtica, que ha tingut lloc al Saló de Cent del consistori, és un "compromís ferm amb la defensa de la vida" a la ciutat i que "no es tracta d'una declaració buida, sinó un pas a l'acció que parteix d'una assumpció de responsabilitats". "S'acaba el temps i no hi ha dreceres", ha alertat Colau, que ha subratllat que accelerar la resposta davant l'emergència climàtica és el "camí correcte". L'alcaldessa ha advertit davant el negacionisme climàtic que "pensar que es poden posar els beneficis econòmics a curt termini per davant de la garantia de la vida i el futur del planeta és un grandíssim error també econòmic".

Colau ha afirmat que les administracions han de "predicar amb l'exemple" i no "barallar-se" entre elles sinó "cooperar per fer polítiques molt més valentes i ambicioses". La batllessa de Barcelona també ha apel·lat a la responsabilitat dels grans emissors, que són grans infraestructures i empreses privades: "Ningú pot quedar al marge d'aquesta responsabilitat". Aquesta interpel·lació arriba després d'uns dies en què el govern Colau ha intensificat les demandes a Port i Aeroport perquè redueixin les seves emissions.

En l'acte, hi han intervingut representants d'entitats i col·lectius, com Gemma Barricarte, de Fridays For Future Barcelona, que ha advertit que els moviments de justícia ecològica i social vigilaran com es desenvolupen les mesures: "No podem perdre ni un any més en reduccions dràstiques d'emissions. Denunciarem totes les maniobres dilatòries que es produeixin ja sigui per interessos econòmics o electorals". "Avui l'Ajuntament de Barcelona declara l'emergència climàtica en diferit, circumstància curiosa per a una situació d'emergència", havia apuntat Barricarte.

L'emergència climàtica és un problema global que a Barcelona es concreta, entre molts altres aspectes, en un augment del risc d'incendi a Collserola i una pèrdua de biodiversitat; increment de la temperatura i disminució de la pluja acumulada. També es preveu que les platges perdin entre un 30 i un 46% de superfície útil de sorra a finals de segle. En el pitjor dels escenaris, la platja de Sant Sebastià podria arribar a desaparèixer. Es calcula que, entre el 1992 i el 2015, 3.700 persones van morir a causa de la calor extrema, sobretot persones grans i fràgils. Les ciutats són grans consumidores de recursos i energia i generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. La declaració va acompanyada d'un vídeo amb el missatge "Això no és un simulacre" i que acaba amb una imatge d'impacte: l'estàtua de Colom negada per l'augment del nivell del mar. El vídeo s'ha projectat a la façana de l'ajuntament.

Reducció del 50% dels gasos d'efecte hivernacle

Barcelona ha decretat l'emergència climàtica a la ciutat davant de la situació d'urgència i gravetat pel que fa als nivells de contaminació que afecten la salut dels veïns i les emissions de gasos amb efecte hivernacle. La declaració es marca reduir en un 50% les emissions de gasos amb efecte hivernacle el 2030 respecte al 1992, any de referència que es correspon amb el primer inventari d'aquests gasos a la ciutat.

Les línies estratègiques del govern Colau per aconseguir aquest objectiu són la Zona de Baixes Emissions i reduir el trànsit, que, segons els càlculs del consistori, permetrien una disminució de 550.000 tones de CO2; un nou model d'eficiència energètica residencial i d'edificis (reducció de 450.000 tones de CO2); generació i foment de les energies renovables (menys 200.000 tones de CO2); reduir les emissions del Port i l'Aeroport (178.000 tones) i augmentar la recollida selectiva de residus amb sistemes individualitzats a nivell domèstic i comercial (153.000 tones de CO2).

Superilles, transport públic i edificis amb mínima demanda

La declaració, que recull la feina de la taula participativa d'emergència climàtica, que ha tingut la participació de 300 persones en representació de 200 entitats de la ciutat, organitza el centenar de mesures que presenta en set eixos temàtics. Un primer àmbit és el model urbà i algunes de les mesures són accelerar el programa de superilles per transformar quinze quilòmetres de carrers en eixos verds fins el 2024; incrementar 40 hectàrees de verd urbà públic prioritzant les zones que tenen més dèficit i actuacions en 200 centres educatius per millorar la qualitat ambiental, el confort de l'espai públic i la seguretat dels infants, com per exemple amb places davant de les escoles.

En mobilitat i infraestructures, la declaració demana més espais per a vianants; posar en servei el tram central de l'L9, la connexió de l'L4 a la Sagrera i la connexió de l'L3 a la Trinitat Vella i millorar Rodalies i Regionals i accelerar les obres de finalització de la Sagrera. També, introduir mesures de fiscalitat verda per gravar la distribució de mercaderies de les grans plataformes tecnològiques i instar les grans infraestructures, que són Port i Aeroport, a reduir les emissions. El 40% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a Barcelona s'imputen a la mobilitat, tant al vehicle privat motoritzat com al transport marítim i aeri per la forta dependència dels combustibles fòssils.

Per promoure un canvi en el model d'energia, l'Ajuntament de Barcelona desenvoluparà una ordenança perquè els edificis nous o que es rehabiliten de forma integral siguin de mínima demanda energètica i màxima generació, així com altres projectes que permetin arribar a 48 MWp d'energia fotovoltaica el 2025, entre altres actuacions.

Criteris ambientals en la contractació i recollida individualitzada de residus

Pel que fa al canvi en el model econòmic, la declaració planteja una estratègia d'economia verda, blava i circular, és a dir, sostenible; implantar el pressupost de carboni; incorporar criteris ambientals i d'economia social en la contractació pública i estudiar la capacitat de càrrega turística de Barcelona en termes climàtics i socials i reduir les emissions d'aquesta activitat.

En l'àmbit de consum i de residus, el consistori es proposa desplegar la recollida de sistemes individualitzats -porta a porta; contenidors intel·ligents i plataformes mòbils de recollida selectiva, com es fa al Bon Pastor- de residus domèstics i comercials a tota la ciutat i augmentar la recollida selectiva fins al 65% per reduir la necessitat d'incineració. També vol que s'eliminin els plàstics d'un sol ús, una mesura que, com altres, no depèn del consistori, sinó, en aquest cas, de la Generalitat i l'Estat.

Dietes més saludables a les escoles i un mercat majorista ecològic a Mercabarna

En el model alimentari, l'Ajuntament vol promoure dietes més saludables i baixes en carboni a les escoles i tots els menjadors municipals el 2021 amb productes de temporada, proximitat i ecològics; reduir el consum de proteïna animal (sobretot carn vermella) i prioritzar la carn de ramaderia extensiva i ecològica; obrir un mercat majorista d'aliments frescos ecològics el 2021 a Mercabarna i obrir un centre de reaprofitament alimentari a Mercabarna l'any que ve.

En el camp de la cultura i l'educació, el govern Colau planteja introduir criteris de reducció d’impacte climàtic i l'Agenda de desenvolupament sostenible 2030 a les festes de barri i en cinc grans esdeveniments de la ciutat, que són la Mercè, la Marató, el Festival Grec, l'Smart City Expo i el Mobile World Congress, entre altres accions. 

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article