Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

La capacitat dels arbres d’absorbir diòxid de carboni de l’atmosfera “és incerta més enllà del 2100”, segons un estudi

Un equip internacional dirigit per científics de la Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat d’Stanford, confia que els arbres podran seguir aspirant diòxid de carboni de forma generosa fins, com a mínim, el final del segle. No obstant això, l’estudi, publicat a la revista Nature Climate Change, adverteix que els arbres només poden absorbir una fracció del diòxid de carboni en l’atmosfera, i la seva capacitat de fer-ho "més enllà de 2100 és incerta". Per això, defensen que cal frenar la desforestació i preservar "intactes" els boscos perquè puguin créixer més.

Deixar els combustibles fòssils sota terra és “la forma més segura de limitar cotes més elevades d’escalfament global”, però frenar la desforestació i preservar intactes els nostres boscos perquè puguin créixer més és “la nostra següent millor solució”, explica César Terrer, autor principal de l’estudi i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB) i del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat d’Stanford.

El diòxid de carboni - el gas d’efecte hivernacle dominant que escalfa la Terra - és l’aliment d’arbres i plantes. Combinat amb nutrients com el nitrogen i el fòsfor, el diòxid de carboni ajuda els arbres a créixer i prosperar. Però amb la pujada de concentracions de diòxid de carboni, els arbres necessiten més suplements de nitrogen i fòsfor per equilibrar la seva dieta. La pregunta de quina quantitat de diòxid de carboni extra els arbres poden aspirar de l’atmosfera donades les limitacions de nutrient és una incertesa crítica en la predicció del canvi climàtic.

Els autors de l’estudi comparen el fet de plantar arbres o restaurar-los amb ingressar diners al banc. El creixement extra dels arbres amb el del diòxid de carboni “és l’interès que guanyem en el nostre compte”. “Hem d’esbrinar com d’elevada serà la taxa d’interès sobre la nostra inversió de carboni”, explica Rob Jackson, coautor de l’estudi i professor al Departament de Ciències de la Terra de la Universitat d’Stanford.

Diversos experiments que s’han dut a terme, com aquells en què es fumiguen boscos amb nivells elevats de diòxid de carboni, o aquells en què es fan créixer plantes en cambres plenes de diòxid de carboni, han proporcionat dades crítiques, però cap resposta definitiva a escala mundial. Per predir la capacitat dels arbres i plantes per segrestar diòxid de carboni en el futur, els investigadors han sintetitzat dades de tots els experiments de diòxid de carboni conduïts fins ara - en prats, matolls, cultius i sistemes forestals - incloent alguns que els investigadors van dirigir.

Emprant mètodes estadístics, intel·ligència artificial, models matemàtics i dades de satèl·lit, els investigadors van quantificar la capacitat dels nutrients i el clima per limitar el potencial de les plantes i arbres per absorbir diòxid de carboni extra. A més, utilitzant bases de dades de la disponibilitat de nutrients actualment al sòl, també van elaborar un mapa del potencial del diòxid de carboni per augmentar la quantitat i la mida de les plantes en el futur, quan les concentracions atmosfèriques del gas podrien doblar-se.
Els resultats mostren que els nivells de diòxid de carboni esperats cap al final del segle haurien d’augmentar la biomassa de plantes del planeta en un 12%, permetent a plantes i arbres emmagatzemar més diòxid de carboni – l’equivalent de sis anys d’emissions de combustible fòssil. L’estudi destaca l’associació simbiòtica d’arbres amb microorganismes del sòl i fongs que els ajuden a extreure nitrogen i fòsfor de manera més efectiva i així equilibrar en la seva dieta la captura extra de diòxid de carboni. La investigació també emfatitza el paper crític dels boscos tropicals (aquells a l’Amazònia, el Congo i Indonèsia) com les regions amb el major potencial per emmagatzemar el diòxid de carboni addicional.
La tala indiscriminada de boscos pristins a selves tropicals, que constitueixen els dipòsits més grans de biomassa al planeta, és un exemple de pèrdua “d’un instrument molt important per limitar l’escalfament global”, conclou l’investigador César Terrer.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article