Biòlegs del Solsonès volen posar en valor els arbres adults de la comarca per evitar que es talin indiscriminadament

Volen conscienciar l'administració i els propietaris forestals perquè tinguin en compte la importància no només paisatgística sinó també mediambiental


El Solsonès és territori de masies i boscos, però degut a la "mala gestió forestal" que s'ha fet durant anys i que encara avui continua, molts d'aquests boscos perden valor no només paisatgístic sinó també mediambiental. Ara, un grup de naturalistes i biòlegs volen posar en valor els arbres adults per evitar que es talin de manera indiscriminada per fer llenya. L'objectiu és que els propietaris forestals siguin conscients del valor ecològic que tenen aquests arbres, ja que pel fet de ser adults presenten nombroses cavitats interiors que constitueixen refugi i lloc de reproducció per a moltes espècies. Un d'ells, l'investigador del CTFC, David Guixé, ha explicat que "s'hauria de posar en una mateixa balança el patrimoni arquitectònic i el natural perquè així s'entendria que és el mateix que la gent ajudi a conservar una església romànica que un arbre de 500 anys encara que sigui mort".

Fins a principis del segle XX, bona part del Solsonès era pasturat per grans ramats d'ovelles. Les característiques del terreny, amb zones planes i solanes, afavorien el sector. A la comarca, hi havia desenes de deveses de roures i alzines amb grans arbres però que, poc a poc i, degut a l'abandonament del sector oví, han acabat esdevenint densos boscos de pinassa. Tot i això, avui dia encara queden alguns rodals de roures i alzines que corren el risc de desaparèixer degut a la mala gestió forestal.

Biòlegs i naturalistes de la comarca busquen ara posar en valor aquests arbres centenaris per evitar que es tallin de manera indiscriminada amb l'únic objectiu de fer llenya. Subratllen la seva importància des del punt de vista paisatgístic i cultural, però també mediambiental, ja que tenen nombroses cavitats interiors que són refugi i lloc de reproducció per a moltes espècies com ocells, ratpenats, petits mamífers, plantes o invertebrats, entre d'altres.

Guixé ha assegurat que, malauradament, sobretot en boscos de roure i alzina, cada cop queden menys arbres adults. "Et pots trobar boscos de 50 hectàrees on et costa trobar un sol arbre gran", ha explicat.

Els arbres morts cal conservar-los també

L'investigador del CTFC ha assegurat que cal lluitar contra el costum de talar els arbres adults que estan morts "per la por a possibles plagues". "Volem reivindicar que cal conservar-los perquè un arbre mort encara pot donar molta vida de fongs, molses, invertebrats", ha explicat.

La gran majoria d'aquests arbres vells no estan protegits pels Decrets d'arbres i arbredes monumentals, d'interès comarcal o local. Per tant, no hi ha cap figura legal que protegeixi aquest patrimoni i recau en la consciència de la propietat, dels enginyers forestals i de les administracions competents conservar-los i donar-los-hi el valor que es mereixen. 

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article