Mala fe, il·legalitats i manca de transparència: una jurista qüestiona la tramitació del Castor

ACN

“Mala fe”, “il·legalitats”, manca de transparència i de participació. Aquestes són els principals trets que van marcar la tramitació del projecte Castor, segons ha denunciat la jurista i professora de Dret Administratiu de la Universitat Rovira i Virgili, Aitana de la Varga, en la seva compareixença a la Comissió d'Investigació sobre el fiasco del magatzem de gas submarí al Parlament.

L'experta ha citat exemples concrets com la sobtada correcció d'errors que va permetre modificar els límits marítims perquè la superfície de la concessió quedés en aigües del País Valencià –dificultant la intervenció de la Generalitat– o, de forma més evident, el trossejament del projecte per evitar que esquivar la submissió d'algunes parts a l'impacte ambiental, com el gasoducte, que els tribunals han declarat com a il·legal.

Tant l'Audiència Nacional com el Tribunal Suprem van sentenciar com a il·legal el gasoducte de connexió entre la planta terrestre del Castor i la xarxa general: el fragment del conducte i una interpretació interessada de la llei valenciana va portar el departament que dirigia a la secretària d'Estat pel Canvi Climàtic, i actual ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, a eximir el projecte de l'avaluació d'impacte ambiental.

També un jutjat de Castelló va acabar declarant urbanísticament il·legals les instal·lacions de terra. L'Ajuntament de Vinaròs va aprovar la llicència d'obres en un temps rècord entre el 23 i el 28 de desembre de 2009. L'experta ha considerat també com a “desconcertant” i fruit de la “mala fe” la modificació dels límits marítims per evitar que el projecte quedés en aigües catalanes, arribant a apuntar la possible existència de prevaricació.

Així mateix, ha lamentat la lentitud de les diligències obertes al jutjat de Vinaròs des de fa quatre anys així com també que l'Audiència Nacional hagi acabat arxivant la querella contra diversos ministres i l'empresari Florentino Pérez pel projecte Castor presentada per la Xarxa del Deute en la Globalització i la plataforma Xnet. “És un arxiu no fonamentat: no s'ha donat l'oportunitat d'investigar els fets que es posen en coneixement”, ha precisat referint-se a aquest aspecte, entre d'altres.

De la Varga ha posat com a exemple d'una transparència i participació “que no existeix” la sortida a informació pública del projecte a principis d'agost de l'any 2007, un mes inhàbil a gairebé tots els efectes. També ha recordat que es va haver de requerir a l'exconcessionària, Escal UGS, que traduís de l'anglès bona part de la documentació perquè la ciutadania i podés accedir, tot i que finalment aquesta traducció no va acabar afectant tot el material. “Tot i donar accés a la informació i es donin 20 dies per fer al·legacions em sembla ua documentació era excessiva per analitzar amb calma i per fer la participació efectiva amb unes al·legacions correctes”, ha assenyalat.

Ocultació de dades i falsejament ambiental

Des d'una òptica més ambiental i tècnica, el president del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya, Ricard Vizcarra, ha qüestionat també l'execució d'un projecte que “mai s'hauria d'haver fet realitat” i que, al marge dels impactes sobre el medi causats pels terratrèmols, hauria vulnerat els drets constitucionals dels ciutadans a la integritat i a gaudir d'un entorn ambiental adequat.

Considera que l'empresa i l'administració havien de conèixer el perill de risc sísmic i, per aquest motiu, considera que hi ha prou indicis per obrir una investigació sobre ocultació de dades i falsejament del procés d'avaluació ambiental. “Creiem que la responsabilitat de l'empresa que s'estableix a partir del moment que no es considera cap escenari de sismicitat significativa. Els han avisat, els han dit no corris, vigila, ves en compte que aquesta corba és perillosa però han anat amb el pedal a fons, no s'ha formalitzat cap protocol d'actuació. Això, segons la interpretació del Col·legi, és una manipulació maliciosa en el procediment d'avaluació ambiental”, ha criticat, per exigir al govern espanyol que posi en marxa mecanismes per recuperar la indemnització, tancar la plataforma i retornar a la situació inicial, compensar pels danys.

Vizcarra ha remarcat que els terratrèmols no són el problema del projecte Castor, sinó el resultat de “deficiències i negligències detectades en totes les fases del projecte però sobretot en l'avaluació ambiental”. En aquesta línia, ha reclamat al Parlament que aprovi la creació del cos d'ambientòlegs de la Generalitat com a eina clau en el futur del país per evitar aquest tipus de casos.

Zona fracturada amb falles actives

En aquest sentit, el geòleg i coordinador del Centre de Sostenibilitat Territorial, Llorenç Planagumà, considera també molt possible que l'empresa incorregués en negligència a l'hora de valorar el potencial sísmic d'una zona molt fracturada on ja es coneixia l'existència de falles actives. Fins i tot, dels terratrèmols que es van arribar a produir durant els anys 70 i 80 quan la multinacional Shell va estar explotant el petroli del jaciment.

L'expert ha plantejat la necessitat, en aquest sentit, d'introduir noves eines de governabilitat, com la “mediació ambiental”, per evitar que aquest tipus de projectes prosperin quan la població local o experts no veuen clara la seva viabilitat. “No pot existir l'obscurantisme” del BOE, però també del DOGC, ha subratllat.

Els enginyers reclamen una auditoria

Per últim, el degà degà del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, Oriol Altisench, ha plantejat que un càlcul erroni de les condicions del magatzem i les pressions, fins al punt de provocar terratrèmols quan s'injectava per sota del teòric marge de seguretat, podria haver conduït al desastre.

En aquesta línia, ha reclamat al govern espanyol una auditoria tècnica per analitzar les dades i, aplicant un model actual, poder determinar si l'empresa podia saber prèviament abans d'injectar què podia provocar i les conseqüències que d'això se'n derivarien. Malgrat tot, Altisench ha defensat que no s'han de criminalitzar els magatzems de gas i que poden resultar necessaris en un futur sempre que s'executin “amb totes les garanties del món” i els requisits legals pertinents.