El 2018 ha estat un any càlid i extraordinàriament plujós a Catalunya

ACN

El 2018 ha estat un any càlid i extraordinàriament plujós segons es desprèn de les dades del Servei Meteorològic de Catalunya. Un 65% del territori ha recollit entre un 120% i un 150% de la seva precipitació mitjana, i a prop d'un 25% del país s'ha superat el 150%, assolint en alguns casos valors que gairebé arriben al 190%, com ara a Borgonyà (Osona) i a Vilanova de Meià (Noguera). També s'ha superat el 175% de la precipitació mitjana climàtica anual a punts del Barcelonès, Vallès Oriental, Baix Penedès, Baix Llobregat, Cerdanya, Berguedà i Pallars Sobirà.

D'aquesta manera, el 2018 no ha presentat trets de sequedat enlloc, essent menys d'un 1% del territori (només punts del Montsià, Baix Ebre i del Baix Empordà) on no s'ha assolit com a mínim el valor de la seva mitjana climàtica de referència del període 1961-1990.

Les precipitacions han afectat especialment zones d'alta muntanya del Pirineu. En termes absoluts, s'han assolit valors de gairebé 400 mm als indrets climàticament més secs del país, com és el cas dels valors més baixos del 2018 registrats a Seròs amb 391.8 mm i a Aitona amb 420 mm, tots dos al Segrià.

A l'altre extrem, s'han recollit valors cinc vegades superiors a estacions de l'alta muntanya del Pirineu occidental. És el cas dels valors mesurats de més de 1.800 mm a Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló, a la Cerdanya, o de més de 2.000 mm a Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà.

El 2018 s'ha aconseguit superar el llindar dels 1.000 mm a més de la meitat de comarques del país, i en algunes de forma molt general, com és el cas de la Garrotxa, Osona, Ripollès i Berguedà. Aquest llindar també s'ha mesurat en indrets on no és habitual com és el cas d'algunes estacions del front més marítim de la ciutat de Barcelona (el Raval i Font del Gat). En relació amb la distribució de la precipitació al llarg de l'any, els mesos que més han sumat són gener, febrer, sobretot l'octubre i novembre.

Un dels anys més plujosos a les sèries més llargues

En l'anàlisi de les sèries més llargues disponibles, el 2018 queda entre els 10 anys de més aigua precipitada a 13 de les 18 estacions que disposen de dades com mínim des del 1950, i a totes les 26 estacions automàtiques que disposen de més de vint anys de dades.

Com a primer any més plujós destaquen els casos de Vic (Osona) i Oliana (Alt Urgell) amb sèries de 69 anys i com a segon any més plujós les de Moià (Moianès), Nerets-Tremp (Pallars Jussà) també de 69 anys, i sobretot l’Observatori Fabra de Barcelona, una de les centenàries, on el 2018 ha estat el segon any més plujós dels darrers 105 anys.

Un dels anys amb més neu al Pirineu

El gruix mitjà de neu al Pirineu ha estat excepcionalment elevat, resultat d'una elevada innivació durant l'hivern 2017-2018 i la primavera 2018, quan es van assolir gruixos de més de 3 m en alguns sectors del Pirineu occidental. El final de l'any 2018 també ha estat nivós als sectors que reben precipitació en situacions de llevant o de component sud.

L'arribada de la neu va ser molt primerenca durant l'octubre, i els episodis de precipitació de novembre van donar gruix de neu a cotes altes sobretot als vessants sud i est. En un desembre sec només un parell d'episodis han donat neu al vessant nord, i en resultar un mes càlid, només resta gruix important al vessant nord de les muntanyes com és el cas de Cadí Nord (2.143 m) – Prat d'Aguiló, a la Cerdanya.

Un dels anys més càlids

Pel que fa al conjunt de Catalunya i pendent d'una anàlisi definitiva, el Servei Meteorològic de Catalunya indica que el 2018 seria un any molt similar al 2017 i 2016, i es tractaria del sisè o setè any més càlid des de 1950.

A l'Observatori de l'Ebre, estació amb 114 anys de dades, el 2018 ha estat, igual que el 2017, el més càlid de la sèrie, ambdós amb una temperatura mitjana anual de 18,8 °C. De les 16 sèries disponibles a Catalunya analitzades des de l'any 1950, i per tant amb 69 anys disponibles, el 2018 se situa en 12 casos entre els deu anys més càlids, i com al més càlid en el cas de Figueres-Cabanes (Alt Empordà), amb 16,1 °C. D'altra banda, de les 44 estacions meteorològiques automàtiques de la xarxa d'estacions de Catalunya (XEMA) que disposen de més de vint anys, a una trentena se situa també entre els cinc anys més càlids.

L’any 2018 ha estat càlid gairebé a tot Catalunya, encara que s'ha de considerar com a normal a bona part del Pirineu, sobretot a l'occidental. Les zones on el 2018 ha estat més càlid se situen al litoral i prelitoral, sobretot a l'Alt Empordà, Barcelonès i punts de les Terres de l'Ebre.

En aquests sectors hi ha estacions on la diferència entre la temperatura mitjana anual registrada i la mitjana climàtica del període de referència 1961-1990 ha igualat o superat els +1,5 °C. Al capdavant, amb una anomalia de poc més de +2 °C, se situa l'estació de Barcelona – el Raval, la qual ha superat el llindar dels 18 °C, d'igual manera que va passar el 2011, i també tots els anys de manera contínua des del 2014. Ha estat aquesta estació novament la que ha donat el valor de temperatura mitjana més alt mesurat a la XEMA.