El 80% dels recursos ambientals de la costa estan degradats després de 30 anys d'urbanització massiva, segons Greenpeace

Catalunya és la comunitat amb més superfície costanera urbanitzada, amb un 26,4%, seguida del País Valencià (23,1%) i Andalusia (15,4%)

El 80% dels recursos ambientals que proveeix la costa estan degradats després de 30 anys d'urbanització massiva. Aquesta és una de les conclusions de l'informe 'A Tota Costa', que han elaborat Greenpeace i l'Observatori de la Sostenibilitat i que avalua per primera vegada l'estat de la costa espanyola a través de la pèrdua de béns i serveis ambientals dels deu primers quilòmetres de la franja litoral.

Concretament, l'estudi indica que en els últims 30 anys -des de l'aprovació de la Llei de costes de 1988-, la superfície de costa urbanitzada s'ha duplicat, passant de 240.000 a 530.000 hectàrees, la qual cosa suposa que un 13,1% de la costa espanyola està urbanitzada enfront del 2% de l'interior del territori estatal.

Segons l'estudi, la urbanització del sòl i la destrucció dels seus ecosistemes varien entre les diferents regions i es concentren en determinades zones, especialment al Mediterrani i Atlàntic sud, on assoleix un 17,4%, molt especialment a les províncies de Barcelona (40,9%), Màlaga (26,2%) i Alacant (28,5%). Tampoc dins de cada regió es distribueix per igual: la transformació és més intensa prop del mar. Així, un 36,5% de la línia de platja està urbanitzada a Espanya i més d'un terç dels ecosistemes adjacents han estat destruïts per l'acció humana. L'estudi apunta que Catalunya presenta el major percentatge de superfície costanera urbanitzada, amb el 26,4%, seguida del País Valencià (23,1%) i Andalusia (15,4%).

La responsable de la Campanya de Costes de Greenpeace, Paloma Nuche, lamenta que després de dècades de desenvolupament immobiliari i d'infraestructures al litoral, l'ocupació de la primera línia de costa ha estat massiva i això, segons apunta, deixa un llegat d'una costa "saturada" i "incapaç" de generar els béns i serveis necessaris per a un desenvolupament sostenible futur. “No podem quedar-nos de braços creuats mentre la costa, la franja més valuosa i rica del nostre territori, segueix el seu imparable declivi", exclama.

L'informe revela que la pèrdua més alarmant de serveis ambientals correspon a la superfície ocupada per cultius i pasturatges, principals generadors d'aliments. En total s'han reduït un 13,1%. Això, juntament amb l'expansió de les zones urbanes i l'augment de la construcció a peu de platja indica un canvi en l'activitat econòmica i d'usos del sòl que es caracteritza per un abandó de les activitats agràries lligades al món rural, en favor d'una economia basada en el turisme massiu.

La reducció d'un 10,6% de la vegetació de la ribera dels rius i altres llits d'aigua també implica un greu risc, així com les pluges torrencials, que descarreguen milers de litres ràpidament i amb un terreny erm sense vegetació o fins i tot urbanitzat en zones inundables, són un perill per a la seguretat ciutadana.

Altres serveis ambientals que també es perden són la capacitat d'extracció de sal de les salines, la capacitat de generació de pluges per la pèrdua de boscos i aiguamolls i la capacitat de gaudi a l'aire lliure, afectats per l'artificialització del paisatge natural.

Raúl Estévez, expert de l'Observatori de la Sostenibilitat, afirma que el benestar de milions de persones depèn dels ecosistemes costaners. "Els béns i serveis que ens proporcionen són bàsics per sustentar la vida humana. Per això, hem de detenir la destrucció de la costa i els seus serveis per no hipotecar el nostre futur”, ha declarat.

Greenpeace reivindica una adequada gestió de tot el territori costaner, que tingui en compte els béns i serveis que aporten els ecosistemes, i que vagi més enllà de les fronteres d'espais naturals protegits.

L'ONG conclou la seva anàlisi presentant una sèrie de propostes per revertir aquesta situació, entre les quals destaquen elevar la consideració política de la protecció del medi ambient i la biodiversitat; augmentar el nombre d'àrees protegides en el litoral considerades clau per detenir el procés de degradació de la costa i assegurar el bon funcionament dels ecosistemes, i desenvolupar una planificació integral del litoral per sobre de l'escala municipal orientada cap a la conservació dels ecosistemes i on es considerin els impactes del canvi climàtic.

També, l'entitat reclama declarar les zones de la Xarxa Natura 2000 europea com a espais naturals protegits autonòmics, especialment aquells situats en l'àmbit de competència de la direcció general de Sostenibilitat de la Costa i el Mar; crear infraestructures verdes i corredors que protegeixin els processos ecològics essencials, i realitzar les infraestructures ambientals necessàries per aconseguir el 100% de la depuració de les aigües residuals continentals i acabar amb els abocaments contaminants al mar.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article