La Generalitat i la Diputació de Girona compren el cràter del volcà Santa Margarida

El Parc Natural de la Zona Volcànica assumeix la gestió de les dotze hectàrees i preveu actuacions a curt termini com ara l'ordenació d'accessos

El cràter del volcà Santa Margarida situat a Santa Pau (Garrotxa) i inclòs en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ha passat a ser de titularitat pública. La Diputació de Girona i la Generalitat, a través del Departament de Territori i Sostenibilitat, han aportat els 1,16 milions d'euros per comprar les dotze hectàrees que fins ara pertanyien a uns particulars juntament amb una casa.

L'acord inclou la cessió de la gestió a l'equip del parc natural que impulsarà actuacions per garantir la fisonomia d'aquest volcà emblemàtic i evitar-ne l'erosió.

La Diputació de Girona s'ha fet càrrec de la compra per un import d'1,16 milions d'euros (MEUR) tot i que la Generalitat n'ha finançat la meitat a través d'una subvenció a aquest ens. D'aquesta manera, les dues administracions han aportat 580.000 euros respectivament. L'acord també estableix la cessió de la gestió a l'equip del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Un total de 12 hectàrees i una casa

La compra inclou un total de dotze hectàrees de superfície del cràter del volcà que passen a ser públics. Aquestes s'afegeixen a un espai adjacent de 17 hectàrees que ja era de la Generalitat. En total sumen 29 hectàrees del volcà, comptant el cràter i la finca El Roure, situada a la banda sud del con. Una xifra que puja fins a les 33 hectàrees si es tenen en compte els camins de l’Ajuntament de Santa Pau.

Aquesta superfície representa el 19,4% de la reserva natural del volcà que engloba 170 hectàrees i 16 propietaris. D'aquesta manera, queda garantida la gestió pública dels tres pols d’atracció del Parc Natural: Santa Margarida, el Croscat i la Fageda d’en Jordà.

Gestions que van començar el 2014

L’oportunitat de l’adquisició es va plantejar l’any 2014, quan els antics propietaris (dos germans) van manifestar la intenció de vendre la finca que havien rebut en herència dels seus pares. Ja en aquell moment van manifestar l'interès d'oferir-ho a l'administració en primera instància, conscients del seu valor i singularitat.

Entre els criteris que més han pesat entre la Diputació i la Generalitat hi ha el fet que es tracta d'una reserva natural, que necessita una conservació així com la seva excepcionalitat per l"alt interès paisatgístic" dins de la zona volcànica.

Des del Govern i el parc han coincidit que hi ha un "clar consens" sobre el valor "únic" d'aquest volcà i en tot el que aporta a nivell ambiental, social i econòmic pels quals era d'interès que passés a ser públic.

El director del parc natural, Xavier Puig, ha reconegut que les negociacions han estat "llargues i complicades", agreujades per la situació política del país, i ha reconegut que s'ha pogut culminar amb èxit gràcies a l'"esforç" de molta gent. Durant la visita, ha exposat la història d'aquest volcà i com, gràcies a la pressió del territori per preservar-lo, es va evitar que es malmetés amb operacions urbanístiques dels anys 70 que no van prosperar i l'activitat minera.

Millores en els accessos, entre les actuacions

Entre les actuacions previstes a curt termini hi ha iniciar les tasques de correcció de l’erosió del terreny en els camins d’accés al con i l'ordenació dels accessos. També es farà una estassada de la vegetació per recuperar els prats de pastura i preservar la distribució tradicional d’usos que dona lloc a la fesomia característica del volcà. Puig també s'ha referit a la "fragilitat" del volcà per on cada any passen uns 50.000 visitants i a la necessitat de seguir treballant en la conservació.

Pel que fa a la casa de la finca, s’hi farà un manteniment i s’executaran les reparacions més urgents, tot i que en un futur s’hi planteja que hi hagi un mirador o punt d’observació del cràter. L’ermita de Santa Margarida, del segle XI, continuarà en mans del Bisbat de Girona.


Un volcà emblemàtic

La zona volcànica de la Garrotxa forma part d’un conjunt geològic que constitueix el paisatge volcànic més ben conservat de la península Ibèrica. A més, disposa d’una vegetació rica i exuberant, produïda per una climatologia singular.

En el seu interior existeixen 28 reserves naturals parcials (1.180 hectàrees) protegides pel seu interès geològic i botànic que preserven, de forma majoritària, els cons volcànics de major interès geomorfològic. Una d’aquestes reserves naturals és el volcà de Santa Margarida, de tipus freatomagmàtic. Destaca per la morfologia circular del cràter, molt poc habitual en el volcans de la zona, amb uns 350 metres de diàmetre i uns 70 metres de fondària. Al bell mig del cràter s’hi troba l’ermita, d'origen romànic, molt modificada posteriorment. Aquest volcà, juntament amb el Croscat, són els volcans més emblemàtics i coneguts de la zona.

Font: ACN


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article