Els querellants del cas Castor insisteixen que s'investigui la corrupció a l'administració a partir d'aquest projecte

L'Observatori del Deute en la Globalització recorre l'arxiu provisional del cas ordenat per la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela

L'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), juntament amb el col·lectiu X-Net i l'Institut de Drets Humans de Catalunya, ha recorregut l'arxiu provisional de la querella presentada a l'Audiència Nacional contra els responsables empresarials i polítics del projecte Castor. La setmana passada, la jutgessa Carmen Lamela va voler donar un cop de carpeta al cas sense necessitat d'obrir diligències d'investigació amb l'argument que no apreciava indicis penals en l'actuació dels querellats, als quals s'atribuïen els suposats delictes de malversació, prevaricació i frau a l'administració.

En el recurs d'apel·lació presentat aquest dimecres, l'ODG i les entitats promotores de l'acció reclamen la tutela judicial perquè s'iniciï una profunda investigació penal sobre la corrupció a l'administració, a partir de la interacció entre els poders econòmics i polítics que va contribuir a desenvolupar un projecte tècnicament fallit que pot costar més de 3.300 milions d'euros a la ciutadania però que ha beneficiat, "amb sumes importantíssimes", els seus promotors empresarials, en particular, el grup constructor ACS de Florentino Pérez.

Els promotors de la querella han detectat en la interlocutòria d'arxiu provisional diversos punts febles des del punt de vista de l'argumentació jurídica com "omissions" i "anàlisis tècniques basades en alguns casos en supòsits estereotípics o, simplement, en assessorament tècnic deficient". Sobretot, però, addueixen que l'objectiu segueix sent reclamar la "tutela judicial en l'àmbit penal" perquè s'investigui la possible existència de corrupció a l'administració pública espanyola a partir dels elements acreditats en la tramitació del Castor: "una infraestructura que no és operativa però que mitjançant la seva construcció ACS-Escal UGS ha ingressat astronòmiques quantitats –sobrecostos afegits- i tot plegat assumit per la ciutadania a la nostra factura del gas", segons el comunicat de l'entitat. Un bony total que, més enllà de la indemnització de 1.350 milions d'euros, pot disparar-se per sobre dels 3.300 milions, incloent interessos i altres costos.

En aquest sentit, l'ODG i les entitats manifesten la seva perplexitat pel fet que Lamela intenti arxivar el cas, segons explicita la interlocutòria, sense necessitat d'obrir una investigació pels fets. "Per la magnitud de l'objecte de denúncia i per la naturalesa dels fets denunciats no és possible ni procedent exigir per a l'obertura del procediment d'investigació penal proves plenes o una qualificació jurídica acabada dels fets com si es tractés de la fase d'enjudiciament", apunta el recurs, tot recordant que és funció de la instrucció judicial esbrinar els fets i perquè en els casos de corrupció existeixen dificultats especials que envolten la denúncia i la seva investigació. "Constatem que hi ha certes reticències a investigar casos com el Castor, que impliquen a polítics i empresaris de primera línia. No podem normalitzar un cas com aquest, per les seves diverses dimensions –ambiental, social, econòmica o financera- i és un cas paradigmàtic d'una presumpta corrupció en el disseny i construcció d'infraestructures, cosa que es repeteix força a l'Estat", ha argumentat el portaveu de l'ODG, Alfons Pérez.

"Temptació estructural permanent"

Creuen, en aquesta línia, que els fets denunciats haurien d'esperonar l'obertura d'una investigació d'ofici per part de la Fiscalia anticorrupció i es pregunten com una legislació amb importants controls i intervencions pot permetre el resultat d'una infraestructura "inútil" i que generi un deute tant important "sense cap tipus de responsabilitat" de la constructora ni els responsables polítics que la van autoritzar. En la querella figuren com a demandats els exministres Joan Clos, Miguel Sebastián, José Manuel Soria, Magdalena Álvarez i Elena Espinosa, així com el president d'ACS Florentino Pérez i el d'Escal UGS, Recaredo del Potro, entre d'altres. En alguns casos, Lamela considera que no es poden fer responsables penalment perquè molts d'ells haurien assumit les competències com a responsables polítics després que s'iniciés la tramitació del projecte Castor. Els recurs identificar les conductes de "gran corrupció" com una "temptació estructural permanent" i que els querellats serien coautors, de forma adhesiva o successiva, en l'execució d'un pla global, contribuint així parcialment al resultat final.

El recurs d'apel·lació intenta també desmuntar punt per punt les argumentacions de Lamela sobre altres aspectes denunciats. Qüestionen l'afirmació de la jutgessa segons la qual l'actuació dels responsables polítics en relació amb la tramitació del Castor va ser "raonada i documentada" i que no hauria suposat infringir deures especials relacionats amb el càrrec ni desviar cabals públics. Recorden que el projecte ha esdevingut "un dels fraus més importants" dels últims anys a partir dels recursos que es recapten dels consumidors de gas. Consideren que no és "assumible" entendre la tramitació des de la "normalitat administrativa", especialment quan es van desoir les recomanacions tècniques i socials dins del tràmit d'impacte ambiental. També mostren la seva sorpresa davant l'argument de Lamela d'utilitzar les auditories de costos de dos empreses externes, contractades per l'empresa, per rebatre els arguments de la Comissió Nacional de l'Energia, que alertava dels sobrecostos que acumulava projecte per la subcontractació de parts del projecte a les mateixes empreses del grup ACS.

Els querellants, a més, mostren la seva sorpresa davant l'argument de la jutgessa a l'hora de rebutjar investigar el canvi de límits marítims que va situar la superfície de la concessió del projecte Castor dins d'aigües marítimes valencianes. Lamela assegura que no és una competència autonòmica, fet que la querella no posa en dubte, sinó que intenta qüestionar la motivació d'un canvi sobtat que desarmava la capacitat del Govern de recórrer alguns aspectes del projecte. També el fet que l'argumentació per a l'arxivament estimi que es van proposar mesures correctores per als impactes adversos, fet que no va evitar que la injecció de gas produís més d'un miler de terratrèmols, segons han acreditat estudis previs posteriors i segons van advertir organismes tècnics i entitats com la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia.

El recurs també posa l'èmfasi com l'actuació de l'exministre del PP, José Manuel Soria, en la línia d'evitar la indemnització presentant un recurs de lesivitat l'any 2012, és presentada com un intent per corregir errors. Ho feia, recorden els contribuents, al mateix temps que permetia que la concessionària renunciés al projecte recuperant la inversió en 25 anys –quan anteriorment eren cinc- i interpretant la sentència del Tribunal Suprem sobre la clàusula per a la indemnització a favor de l'empresa. "És incongruent. El recurs de lesivitat es va presentar com un escut jurídic per a utilitzar en debats futurs. Sempre que s'ha acusat el PP d'alguna cosa pel projecte Castor ho ha utilitzat sempre", ha tancat Pérez.

Font: ACN


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article