L'àrea metropolitana prepara una 'carta alimentària' per combatre el malbaratament i promoure el consum sostenible

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona treballa per implicar administracions, sector privat, universitats i població amb l'horitzó 2030

Entre els objectius hi ha la reducció del malbaratament, la protecció de les zones agrícoles o la promoció de la distribució de proximitat per avançar cap a un consum més sostenible. A Catalunya es calcula que es llencen anualment 267.000 tones d'aliments.

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) –associació promoguda per l'Ajuntament i l'AMB– vol situar les polítiques alimentàries i la lluita contra el malbaratament a l'agenda política. L'entitat treballa per tenir enllestida a la tardor una 'carta alimentària' que impliqui les administracions públiques de l'àrea metropolitana de Barcelona, empreses privades, centres universitaris i de recerca i també als més de cinc milions i mig d'habitants d'aquesta regió per treballar de manera coordinada en l'execució de projectes que incideixin en tota la cadena agroalimentària. Entre els objectius hi ha la reducció del malbaratament, la protecció de les zones agrícoles o la promoció de la distribució de proximitat per avançar cap a un consum més sostenible. A Catalunya es calcula que es llencen anualment 267.000 tones d'aliments.

"Donada la importància d'aquesta qüestió hi ha d'haver algun àmbit des de la política que ho abordi i per això volem posar-ho a l'agenda", ha manifestat el coordinador general del Pla Estratègic Metropolità, Oriol Estela. "S'han d'assolir una sèrie de compromisos com reduir el malbaratament", però no només aquest, apunta.

En aquest sentit, des del PEMB expliquen que s'està en una fase molt avançada d'elaboració d'una 'carta alimentària' per Barcelona que recull també projectes vinculats al "respecte i protecció" de les zones agrícoles, el "reconeixement" del paper de la pagesia i el "foment de noves vocacions" entre els joves, així com l'afavoriment de la distribució de proximitat.

En total aquest document recollirà una dotzena de projectes estratègics que requereixen, segons cada cas, de la implicació de diversos actors. És el que Estela bateja com la "quàdruple hèlix" i que inclou les administracions públiques, el sector privat, les universitats i centres de recerca i la ciutadania.

Actualment, explica, "està tot molt fragmentat i hi ha diferents àmbits que treballen aquesta qüestió", com la promoció econòmica, el consum o el medi ambient. El que es proposa des del PEMB és "un treball conjunt amb una mira holística a tota la cadena" amb l'horitzó de l'any 2030.

Menjadors ecològics, una 'food week' i programes de reempresa agroalimentària

Per assolir aquests objectius, la 'carta alimentària' ja treballa en mitja dotzena de projectes que estan perfectament definits, com uns centres d'intercanvi agroalimentari de proximitat, amb diferents antenes al llarg del territori; la promoció de la protecció del sòl agrícola a través del pla urbanístic; la creació d'un supermercat cooperatiu de productes ecològics i de proximitat; un programa de sensibilització a menjadors col·lectius; un programa d'extensió dels mercats de pagès o un nou concepte d'establiment per al comerç d'aliments aprofitats.

En una segona fase més embrionària hi ha dos projectes més encara en l'etapa de definició. Són el 'big d(ie)ta', un estudi en diferents barris metropolitans per analitzar l'impacte de l'oferta comercial en els hàbits alimentaris; i el programa agro-reempresa per facilitar el relleu generacional a les explotacions agrícoles.

Hi ha un tercer paquet de projectes que es començaran a dissenyar en breu per poder finalitzar la 'carta alimentària' abans que acabi l'any i entre els que destaca l'organització d'una 'Barcelona Food Week' per conscienciar sobre consum sostenible; un programa de creació de cuines comunitàries metropolitanes, o la creació d'un lab alimentari que actuï com a acceleradora d'start-ups.

Cada català llença 35 quilos de menjar a l'any

Només amb el menjar que llença cada català durant tot un any, uns 35 quilos de mitjana, una altra persona es podria alimentar durant gairebé un mes sencer. És per això que des del PEMB es vol incidir en totes les etapes del sistema alimentari –producció, distribució i consum– per revertir la tendència i minimitzar els efectes de futur d'aquesta onada de malbaratament.

Els experts calculen que si es manté el ritme de producció i consum actuals, l'any 2050 caldrà produir al món un 50% més d'aliments dels que es produeixen actualment, una xifra que contrasta, en canvi, amb la gran quantitat de menjar que es llença cada any al planeta, uns 1.300 milions de tones.

Pel que fa a aquestes pèrdues, el punt de producció i el de la primera distribució és justament on més malbaratament es dona. En el cas de l'agricultura, explica Estela, es tractaria de casos com el de la fruita que es deixa de recollir perquè "no atén a les característiques que el mercat accepta". A la ciutat, detalla, el problema està més vinculat als residus que es generen".

Un 'hackaton' el cap de setmana a Sant Cugat per generar projectes

En el marc de les accions del PEMB per promoure el consum responsable i el combat contra el malbaratament, el pròxim cap de setmana té lloc a Sant Cugat un 'hackaton' alimentari, una trobada d'experts de diferents àmbits, plataformes ciutadanes, administracions i entitats per col·laborar en la millora i disseny de projectes encara en una fase embrionària.

Aquest model de trobades per al testeig de projectes s'ha demostrat molt eficaç en altres àmbits, sobretot en l'àmbit tecnològic, i per primera vegada a l'Estat es farà un esdeveniment d'aquestes característiques orientats a la lluita contra el malbaratament alimentari i en total se sotmetran a debat quatre projectes.

Un d'ells és el propi projecte del Pla Estratègic Metropolità per impulsar, de la ma de diverses onegés, un nou concepte de botiga per al comerç d'aliments aprofitats que s'ha batejat amb el nom #Debonprofit. També hi serà present un grup d'empresaris que prepara una app per reduir el malbaratament alimentari a les llars; els creadors d'un 'ecotupper' per fomentar l'aprofitament dels aliments sobrants als restaurants, i els impulsors d'un seguit d'esdeveniments en format 'pup-up' per aprofitar també el menjar sobrant en establiments

Font: ACN


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article