Els punts d'assessorament energètic eviten 5.000 talls de subministrament durant el primer any

El nou servei municipal ha estat especialment útil per detectar casos que no arribaven als serveis socials


La presentació del balanç coincideix amb la publicació d'un estudi universitari que reconeix que Barcelona és una de les ciutats més avançades d'Europa pel que fa a la defensa dels drets energètics. L'Ajuntament signa un conveni amb Agbar per blindar l'aplicació de la Llei 24/2015 i insisteix a reclamar el mateix a la resta de subministradores
 

Unes 23.000 persones ateses i un total de 5.020 talls de subministrament evitats. Aquestes són dues de les principals xifres que es poden extreure del balanç del primer any de funcionament dels 10 Punts d'Assessorament Energètic (PAE) que des de finals de gener de 2017 hi ha distribuïts per tota la ciutat. Les prop de 23.000 persones ateses corresponen a un total 8.588 llars, d'entre les quals 278 estaven formades per persones amb mobilitat reduïda i que, per tant, van veure's beneficiades de l'estratègia comunitària engegada des dels mateixos PAE perquè el servei arribi a tothom. A més, pel que fa a la cobertura del servei, en destaca que les oficines amb més activitat van ser les dels districtes de Sant Martí, Ciutat Vella i Sants–Montjuïc, i que tal com era de preveure va ser durant els mesos més freds quan els PAE van registrar un repunt en la seva activitat. Hi ha un aspecte especialment destacable sobre l'oportunitat d'aquest nou servei, i és que només el 43% de les llars ateses han estat derivades des d'algun dels 40 centres de Serveis Socials que hi ha a la ciutat. Aquesta xifra ratifica l'assoliment d'un dels objectius que es van fixar els PAE en el moment de la seva posada en marxa, com era aconseguir fer visible una problemàtica que, segons la literatura científica existent fins al moment, parlava d'un fenomen prou desconegut i invisible.

En el seu moment, l'Ajuntament de Barcelona va encarregar un informe extern sobre la pobresa energètica a la ciutat. L'informe, del qual ara es coneix també el contingut, ha estat realitzat per l'equip universitari de RMIT Europe i ha estat dirigit per l'investigador Sergio Tirado. En les seves conclusions Tirado xifra en prop de 170.000 persones les que potencialment pateixen pobresa energètica a la ciutat, ja sigui perquè no poden fer front al pagament d'alguna factura, perquè no poden mantenir una temperatura adequada a la seva llar o bé per les dues raons anteriors.

L'estudi conclou que la defensa dels drets energètics de les persones consumidores d'aigua, llum i gas s'hauria d'entendre com una estratègia global de ciutat, recomana fer un tractament integral d'aquest fenomen associant-lo amb la inseguretat residencial i també aposta per prendre mesures estructurals que permetin reduir les factures, ja sigui a partir de mesures d'eficiència energètica o bé exercint els canvis permesos al mercat sobre la facturació. També afirma que la ciutat de Barcelona representa un cas únic a Europa i pràcticament al món per la quantitat de dades que ha generat sobre el fenomen de la pobresa energètica.

En els propers mesos, els PAE, volen potenciar al màxim el vessant comunitari del servei, arribant al màxim de població i universalitzant unes atencions que promouen l'estalvi i l'eficiència energètica. De fet, entre els nous serveis que s'han incorporat recentment, amb la conseqüent formació del personal que hi treballa, hi ha l'assessorament sobre la generació d'energia fotovoltaica i els tràmits necessaris per demanar els ajuts municipals de fins al 60% que s'atorguen per a instal·lacions que generin energia solar, del 40% per a d'altres actuacions vinculades a la reducció de la demanda energètica d'edificis, o també la bonificació del 50% de l'IBI durant tres anys per als veïns i veïnes que incorporin aquesta energia solar als edificis.

En paral·lel, la defensa de la Llei 24/2015 seguirà sent una constant, com demostren les 5 sancions per un valor total de 350.000 euros imposades a Endesa per haver practicat talls de subministrament sense demanar als serveis socials municipals si es tractava de famílies en situació de vulnerabilitat. A banda de les cinc sancions, hi ha 17 expedients sancionadors més que segueixen el seu camí i que es troben en diferents fases de tramitació.
 

Més informació

 

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article