El Síndic reclama la simplificació de la sol·licitud pel nou bo social i que se’n concreti l’abast entre la població vulnerable

La Llei catalana 24/2015 preval sobre el Reial decret 897/2017 pel que fa a prohibir la suspensió del subministrament d'electricitat en situacions de vulnerabilitat

Manquen garanties que les administracions competents en serveis socials disposin de recursos suficients per assumir el 50% de les factures dels consumidors vulnerables

Aplicar el bo social de manera directa a totes les persones que viuen en habitatges socials, incorporar les famílies monoparentals i les unitats de convivència entre els col·lectius de possibles beneficiaris i suprimir l'obligació de prorratejar el límit de consum d'igual forma entre tots els mesos de l'any. Aquestes són tres de les diverses propostes de millora del bo bo social que el Síndic ha traslladat a més de trenta ens públics de tot l’Estat espanyol. Entre els destinataris, destaquen el Defensor del Poble estatal i els defensors autonòmics, els grups polítics amb representació al Congrés dels Diputats i diversos ministeris i conselleries.

D’acord amb l’actual norma, els consumidors seran considerats com a vulnerables i tindran un 25% de descompte en la factura si compleixen determinats requisits. No obstant això, el nou bo ja no s’aplica de manera automàtica a les llars amb potència inferior a 3 kW, supòsit que la regulació anterior sí que preveia, atès que aquesta potència tan limitada es relacionava amb llars habitades per persones vulnerables, habitualment soles i amb instal·lacions antigues i escàs equipament elèctric. En aquest sentit, el Síndic considera, i així ho suggereix, que es valori quanta població queda desatesa amb la nova regulació del bo social.

A més, segons el Síndic, el procediment i la documentació requerida per sol·licitar el bo comporta massa complexitat. Per tant, cal valorar si tota la documentació que es requereix (complexa de recopilar per als consumidors vulnerables) és estrictament necessària. Així mateix, s'hauria d'aplicar el principi segons el qual l'Administració no ha de demanar documentació de què ja disposa o que ja té en poder seu.

A banda dels ja esmentats, la llista de suggeriments del Síndic també inclou la proposta d’eliminar l'obligació de sol·licitar la renovació del bo social cada dos anys, de manera que la seva aplicació abasti tot el període en què es mantenen les condicions per obtenir-lo.

També considera que cal que l'administració de cada comunitat autònoma decideixi sense dilació quin serà l'òrgan designat per a la gestió del bo social i per rebre les llistes de titulars requerits de pagament i trasllat de la informació als serveis socials municipals.

A parer del Síndic, el requisit del 50% de pagament de les factures cal aclarir-lo o suprimir-lo, ja que els serveis socials no es guien per un simple import factura, sinó per tota una altra sèrie de variables a l'hora de decidir si atenen −i de quina manera− una persona vulnerable.

Arran d’aquest requisit, es pot generar una situació de gran desigualtat, segons el criteri de les diverses administracions competents en serveis socials per finançar i segons els recursos de què disposen. No sembla que hi hagi garantia que les administracions competents en serveis socials disposin de recursos suficients per cobrir totes les necessitats que es puguin generar. Sembla probable que això pugui portar a desatendre altres àmbits de cobertura dels serveis socials.

Sobre el paper dels serveis socials, el Síndic remarca que a Catalunya la Llei 24/2015 preval sobre el Reial decret 897/2017 pel que fa a la suspensió del subministrament d'electricitat i la seva prohibició en cas que els serveis socials determinin que el consumidor es troba en una situació de vulnerabilitat. Així, quan l’empresa subministradora hagi de fer un tall de subministrament, ha de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals per determinar si la persona o la unitat familiar es troba en una de les situacions de risc d'exclusió residencial.

Finalment, en la resolució insta a analitzar si el sistema d'acreditació d'aquestes circumstàncies preserva adequadament la confidencialitat de les dades personals especialment protegides i, molt singularment, el paper de les empreses comercialitzadores en l'accés i la comunicació d'aquesta informació personal. Pel que fa als drets dels infants, recomana que s’estudiï si el procediment garanteix la protecció de les dades personals dels majors de 14 anys que formen part de la unitat familiar i que mantenen la condició de menors d'edat.

El Síndic fa anys que treballa amb les administracions, empreses subministradores i entitats socials en la defensa dels drets de les persones més vulnerables. Com a resultat d’aquesta tasca, el Síndic ha elaborat informes pioners, com ara La pobresa energètica a Catalunya, d’octubre de 2013; La prestació privada de serveis d’interès general i les bones practiques corporatives, de febrer de 2014, i El dret als subministraments bàsics (electricitat, aigua, gas), de desembre de 2014.

El Síndic també és membre fundador de la Xarxa Europea d’Ombudsman de l’Energia NEON. Aquesta entitat és la interlocutora dels ombudsman del sector de l’energia amb la Comissió Europea i, d’acord amb això, participa en diversos grups de treball de les direccions generals d’Energia i Justícia. També manté una relació de treball permanent amb el Consell dels Reguladors Europeus de l’Energia (CEER) i l’Agrupació Europea d’Associacions de Consumidors (BEUC).