Més de la meitat dels veïns de l'àrea metropolitana de Barcelona interessats en serveis de compartir cotxe

El 55% dels ciutadans de l'àrea metropolitana de Barcelona estan interessats a utilitzar els serveis per compartir cotxe, segons un estudi realitzat per la Fundació CreaFutur. El 64% dels enquestats en un estudi sobre mobilitat estan molt o bastant satisfets amb el transport públic

ACN Barcelona .- El 55,3% dels ciutadans de l'àrea metropolitana de Barcelona es mostren interessats a utilitzar els nous serveis per compartir cotxe, tot i que ara com ara el seu ús és molt baix. És una de les dades de l'informe 'Els ciutadans i la mobilitat a Barcelona: situació actual i perspectives de futur', de la Fundació Creafutur, amb el finançament d'onze administracions, entitats i empreses, i que s'ha presentat aquest dimecres a la seu del RACC. L'estudi també mostra que els aparcaments dissuasius ('Park&Ride') són l'alternativa preferida en cas de restriccions temporals de circulació per episodis de contaminació, que les administracions catalanes començaran a aplicar a partir del desembre d'aquest any. Un 64% dels ciutadans declaren estar molt o bastant satisfets amb el transport públic, encara que difereix segons el servei utilitzat: el 77,6% dels usuaris de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) n'estan contents, mentre que els satisfets amb RENFE són el 42,7%. El 59,6% dels enquestats deixaria d'utilitzar el cotxe privat per la millora del transport públic.

A les portes d'una transformació en la mobilitat a les ciutats, l'estudi, que ha realitzat 3.004 entrevistes a persones de més de 18 anys de Barcelona i la seva regió metropolitana, se centra en tres factors de canvi: els nous serveis per compartir vehicle; les mesures de restricció de la circulació dels cotxes per part de les administracions i el rol de les empreses en els desplaçaments dels treballadors. Els greus problemes de contaminació i de congestió que afecten les principals urbs europees obliguen les administracions a pensar mesures en pro d'una mobilitat més sostenible.

A més, l'ús massiu de telèfons intel·ligents ha facilitat uns serveis de mobilitat compartida que ofereixen una alternativa al patró consolidat en les últimes dècades, basat en el vehicle privat, principalment el cotxe, i el transport públic. Ara bé, l'enquesta demostra un ús molt baix d'aquests serveis, amb un 74,4% dels enquestats que no en fa servir cap. El 13,6% utilitza el Bicing; l'11,1%, Bla Bla Car; el 5,5%, Uber; el 5%, Avancar; l'1,5%, e-Cooltra; l'1,3%, Cabify i l'1,1%, Social Car. Tot i això, més de la meitat, el 55,3%, hi estan interessats.

El 'one-way carsharing' –el lloguer de vehicles per minuts, que permet realitzar un trajecte d'un punt a un altre de la ciutat– i el 'carpooling' –conductors amb seients disponibles que comparteixen el trajecte habitual i els costos amb persones desconegudes– són els serveis que millor complementarien la mobilitat actual dels passatgers habituals de transport públic o que substituirien el cotxe privat en el cas del conductors habituals.

Dels adults conscienciats i els 'eco-tech' als 'car lovers' i els indecisos, els més nombrosos

L'estudi identifica quatre perfils de ciutadans segons el seu comportament amb relació a la mobilitat, la sostenibilitat i l'ús de la tecnologia. D'entrada, els adults conscients, que utilitzen majoritàriament el transport públic, estan satisfets amb el seu funcionament i, en general, no tenen cotxe propi ni intenció de comprar-ne un. Es mostren partidaris que l'administració actuï per millorar la mobilitat a Barcelona i els nous serveis de mobilitat no encaixen en les seves necessitats de desplaçament. Segons l'estudi, representen el percentatge més baix de la població (7,2%).

El perfil més jove i habituat a l'ús de les noves tecnologies és el dels 'eco-tech', que representen el 15,2%. Fan servir molt el transport públic, són partidaris de restringir l'ús del cotxe a la ciutat i apostar pel transport públic i la bici i estan molt conscienciat amb el medi ambient. L'altre perfil que identifica l'estudi és el dels 'car lovers', usuaris exclusius del vehicle privat, insatisfets amb el transport públic i poc partidaris que l'administració limiti la circulació del cotxe. Representen el 31,7%.

Els indecisos són el grup més nombrós (46%). Són usuaris principalment del cotxe encara que consideren que el transport públic és una bona forma de moure's per Barcelona. Tenen dubtes sobre la idoneïtat de reduir l'ús del cotxe i que l'administració intervingui i es plantejarien reduir l'ús del cotxe si el transport públic millorés. Després dels 'eco-tech', són els més oberts a utilitzar els nous serveis de mobilitat. Aquest és el perfil que engloba més 'commuters', és a dir, persones que treballen o estudien a Barcelona i viuen a fora, o al revés.

La recerca constata divergència d'opinions davant les mesures per reduir l'ús del cotxe privat i fomentar una mobilitat més sostenible. El 70% dels adults conscienciats i el 79% dels 'eco-tech' són partidaris que es restringeixi l'ús del cotxe a Barcelona, fins i tot si és elèctric. Per contra, els 'car lovers' s'oposen majoritàriament a aquesta mesura. Només un 13% hi està a favor.

El 82% creu que en el futur continuarà utilitzant el cotxe igual o més que ara

L'estudi no ha detectat un canvi de tendència respecte a l'ús del cotxe en el futur. Del total dels enquestats, el 60,2% creu que d'aquí a deu anys utilitzarà el cotxe privat igual que ara, el 21,6% n'augmentarà l'ús i el 18,1%, el reduirà.

Tampoc s'han detectat canvis respecte a la voluntat de posseir un cotxe. Un 69,4% dels enquestats creu que tindrà cotxe d'aquí a deu anys, percentatge similar al de la gent que ara en posseeix un. El grup de 18 a 29 anys representa el tram d'edat on hi ha més gent convençuda de tenir-ne (80%).

Actualment, un 75,1% dels joves, d'entre 18 a 29 anys, disposa de permís de conduir, mentre que aquest percentatge puja al 89,6% per a la resta de segments d'edat analitzats. El 44,5% dels joves no tenen cotxe, mentre que aquest percentatge baixa al 24,6% en les altres franges d'edat.

'Park&Ride', transport públic i ús de la bicicleta

Si hi hagués restriccions temporals de circulació, un 67,5% dels enquestats es plantejaria l'ús d'aparcaments de dissuasió des d'on utilitzar el transport públic, els anomenats 'Park&Ride'. En el cas de restriccions permanents, el percentatge baixaria al 55% i, com a segona opció, un 45,2% es decantaria per comprar un vehicle no afectat per les restriccions.

Més enllà de les restriccions, la millora del transport públic és la raó més triada per deixar d'utilitzar el cotxe privat (el 59,6% dels ciutadans habituals de
cotxe).

Un 55% dels ciutadans encara percep una manca d'accessos viaris i d'aparcaments a Barcelona i, pel que fa a la bicicleta, l'estudi constata que, després de la distància a recórrer, la principal barrera per utilitzar-la en els desplaçaments diaris és la manca de carrils bici. Així ho considera el 21,6% dels enquestats.

La majoria no rep ajudes de l'empresa per a moure's

El 67,2% dels enquestats afirma no haver rebut cap ajuda de l'empesa on treballen per a la seva mobilitat. Entre els que sí que reben ajudes, la primera que s'indica va dirigida als usuaris del cotxe privat, un 18,2% per facilitar l'aparcament. Les empreses tenen un rol important en una mobilitat sostenible per la incidència dels desplaçaments lligats a la feina en el trànsit i la congestió que es produeixen als carrers i vies d'accés a Barcelona.

Les mesures de conciliació laboral també poden tenir un impacte important perquè reduirien la demanda de transport, especialment en hores punta. Actualment, però, el 54,1% dels enquestats declara que la seva empresa no adopta cap mesura de conciliació laboral, com teletreball, flexibilitat horària en les entrades i sortides o compactació de la setmana laboral. El 84,4% creu que si pogués treballar a distància, mantindria o augmentaria la productivitat. Ara bé, només el 22,5% creu que aquesta opció se'ls oferirà en el futur.

L'estudi 'Els ciutadans i la mobilitat a Barcelona: situació actual i perspectives de futur', presentat per la Fundació Creafutur, ha estat finançat i coelaborat per onze entitats privades i públiques: Ajuntament de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Barcelona de Serveis Municipals (BSM), Ferrocarils de la Generalitat (FGC), Grup Abertis, Clear Channel, Saba, RACC, Repsol i SEAT.