L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) alerta del perill de desaparició dels Consorcis de gestió d’espais naturals


L’ANG considera molt greu la situació financera en què la Generalitat està deixant la majoria dels Consorcis de gestió d’espais naturals de Catalunya. En són un total d’onze els Consorcis que es dediquen a la gestió dels espais d’interès natural i que estan afectats per les dràstiques retallades que des del 2010 està imposant el govern actual (entre un 60 i 100% menys d’aportació de recursos econòmics)

Els Espais d’Interès Natural i inclosos a la Xarxa Natura 2000 afectats són: Alta Garrotxa, massís de les Gavarres, Espais d’Interès Natural de la comarca del Ripollès, Estany de Banyoles, Estany d’Ivars i Vila-sana, Serralada Litoral, Serra Llaberia, Delta del Llobregat, Colls i Miralpeix, Espai Rural de Gallecs i Serra de Collserola.

La figura del Consorci de Gestió d’espais Naturals –força inusual fora del territori català- arrenca als anys 90, fruit de la necessitat dels municipis de gestionar de forma conjunta un espai natural protegit inclòs en els respectius termes municipals, amb el suport financer de la Generalitat de Catalunya. La principal tasca que han desenvolupat aquests Consorcis, ha estat la gestió i conservació del patrimoni natural i
cultural, així com també la regulació de l’ús públic, recerca de finançament exterior, assessorament a la població local, execució de programes d’educació i sensibilització ambiental, amb el valor afegit, de ser un ens de gestió de proximitat, amb ubicació al mateix territori.

L’actual context de crisi econòmica i el recent canvi en les prioritats polítiques pel que fa al medi natural del govern actual, deixa en una situació límit l’existència dels Consorcis de Gestió dels espais naturals protegits. La Generalitat de Catalunya, fins a l’actualitat el principal suport financer dels Consorcis, ha retallat de forma dràstica la seva aportació a cada un d’aquests, obligant-los a adoptar algunes mesures com
retallar personal tècnic, renunciar actuacions de gestió i conservació, etc.

Des de l’ANG volem remarcar la important tasca que es desenvolupa des dels Consorcis de gestió d’espais naturals, que malgrat tot sovint no sigui reconeguda institucionalment ni socialment, és de primordial importància per a la preservació de la biodiversitat del territori català, per implicació de la població local en la gestió d’un bé col·lectiu, la proximitat i la cooperació amb la població local en la gestió, la regulació dels usos i activitats, la vigilància i la capacitat de multiplicar els recursos econòmics a invertir a l’espai.

Per altra banda, cal recordar a les administracions públiques que els espais d’interès natural formen part del bé ambiental, el qual és col·lectiu i immaterial, i que per tant, han de vetllar per la seva preservació i conservació per tal que la tota societat en pugui ser beneficiària.

Des de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural s’insinua que el model de finançament i funcionament dels Consorcis, amb una aportació de recursos econòmics majoritàriament públics, ha caducat i s’ha d’apostar per un model d’autofinançament d’aquests ens locals. Es pretén reivindicar que, si l’autofinançament és el camí a seguir, és de vital necessitat una revisió i modernització
del marc legal i fiscal - actualment obsolets -, per què els Consorci puguin nodrir-se d’eines i instruments a través dels quals en puguin obtenir finançament (taxes, cànons, mecenatges, oferta serveis, patrocinis, desgravacions fiscals, etc). De totes maneres, és imprescindible que els Consorcis rebin una quantitat mínima fixe de recursos públics, que no pot ser menystinguda, a través de la qual, se cercaran altres recursos i
subvencions que requereixin cofinançament; no hem d’oblidar que la responsabilitat del medi ambient és col·lectiva, i per tant, és l’administració pública que ha de procurar per la seva salvaguarda.

Així doncs, l’ANG vol manifestar el seu desacord en les retallades que el govern està realitzant en matèria de medi natural, pel greu perill amb què exposen als espais naturals davant d’un progressiu deteriorament i/o abandonament de la gestió que s’hi està duent a terme. No hem d’oblidar que es tracta d’espais amb un alt valor ecològic i alguns amb una superfície significativament extensa com són l’Alta Garrotxa, els EINs
del Ripollès o les Gavarres.

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article