Augmenta l'ús del català en les aigües envasades

La Plataforma per la Llengua ha fet públic avui l'estudi La llengua en l'etiquetatges de les aigües envasades que analitza la utilització de les llengües per part de les empreses més significatives del sector. Segons l’estudi, el català es troba en un 55% de les aigües captades al Principat i en un 20% si tenim en compte la totalitat d’aigües observades que estan distribuïdes a Catalunya, captades dins o fora del Principat. A més, de les sis principals empreses que extreuen l’aigua al Principat, actualment només n’hi ha dues, Nestlé i Danone, que no tenen cap producte etiquetat en català. El treball extreu resultats de l’ús de les llengües en l’etiquetatge de les aigües presents en els 10 primers grups distribuïdors de Catalunya (Grup Carrefour, Caprabo, Condis, Mercadona, Miquel Alimentació, Bon Preu, Lidl, Superfícies de Alimentación, Auchan, Intermarché). L'estudi arriba a les següents conclusions: 1. El català no es troba en una situació normalitzada en aquest sector, ja que només un 20% de tots els productes observats en els 10 grups distribuïdors estan etiquetats en català. 2. Tanmateix, l’estudi també constata que l’ús del català augmenta en les empreses més significatives en termes de presència al mercat. Així, la mitjana d’ús del català entre les empreses presents en dos o més grups de distribució diferents assoleix la xifra del 28% dels productes. 3. Pel que fa a les empreses més importants en termes de vendes anuals del rànquing català (vendes superiors als 10 milions d’euros), també han experimentat una evolució notable respecte a l’ús de la llengua catalana. Mentre que a l’any 2001 la mitjana d’ús entre aquestes empreses era del 25%, actualment aquesta mitjana se situa al 45% dels productes. 4. Aquesta tendència que relaciona la importància de l’empresa amb una major presència del català, però, es trenca quan analitzem els casos de Danone i Nestlé Waters, empreses que superen els 10 milions de vendes anuals, però que no etiqueten cap producte en català, mentre que sí que etiqueten a Catalunya en llengües menys parlades al Principat com l’anglès, el portuguès o el grec. 5. Per últim, l’estudi constata també que Danone (Font Vella, Fonter) i Nestlé Waters (Viladrau, Aquarel, San Narciso) són les úniques grans empreses amb aigües captades al Principat que no tenen cap producte etiquetat en català; la resta d’empreses importants amb aigües captades al Principat, és a dir, Grup Ribes, Grupo Vichy Catalán, Aigua de Sant Aniol i Agua del Montseny, tenen la totalitat o bé molts dels seus productes etiquetats en llengua catalana. Per altra banda, empreses importants com són Damm (Veri) i San Benedetto (Fuente Primavera), malgrat extreure l’aigua en zones on el català és llengua pròpia, com ara o Sant Martí del Veri, a la Franja de Ponent, o Requena, al País Valencià, en cap cas empren el català a l’hora d’etiquetar els seus productes. Malgrat que grans productors, i concretament, la majoria dels que tenen aigües captades al Principat de Catalunya, mostren que han adaptat l’etiquetatge a la llengua dels consumidors, encara hi ha grans empreses que no tenen cap producte en català. Per això, la Plataforma per la Llengua exposa les següents mesures que considera que cal prendre de manera preferent: 1. Respecte a les empreses, Nestlé, Danone, Damm i San Benedetto, que venen aigües extretes en territori on el català és llengua pròpia però no tenen cap producte etiquetat en català, s’haurien d’adaptar a la tendència marcada per les altres grans empreses del sector, no només per estratègia comercial (per ser coherents amb la imatge d’origen del producte que procuren transmetre), sinó també per ajustar-se a les necessitats dels seus potencials clients. 2. Respecte als poders públics, en el marc del desplegament de l’article 34.3 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística, haurien de desenvolupar una legislació específica que obligués a etiquetar almenys en català les aigües minerals i de brollador com a producte autòcton i vinculat al territori, tal i com ja es preveu pels productes de denominació d’origen i artesanals. Fent obligatori el català en l’etiquetatge dels productes, aquesta llengua deixaria de trobar-se en la situació d’excepcionalitat actual i passaria a tenir la mateixa cobertura legal que existeix pel castellà a l’Estat espanyol, on és obligatori l’ús d’aquesta llengua en l’etiquetatge, no només per les aigües sinó per a tots els productes; i com també tenen la resta de llengües comparables al català en nombre de parlants en els països democràtics, com el danès a Dinamarca; l’alemany, el neerlandès i el francès a Bèlgica, o el suec i el finès a Finlàndia, per posar alguns exemples.