Un jutge eleva la legislació hipotecària al Constitucional

Alguna cosa s'està movent en el sistema judicial que ha començat a reaccionar davant de situacions d'endeutament extrem i la inamovililitat política i bancària que ha trobat com a resposta. La notícia apareixia avui quan s'ha sabut que un jutge de Sabadell, no només ha estimat una demanda contra immobiliària i entitat financera, sinó que considera que l'onada de desnonaments que s'està produint arran de la crisi "genera exclusió social", una situació que només es pot afrontar adaptant la legislació actual a la nova conjuntura. Per això ha optat per elevar l'actual legislació hipotecària al Tribunal Constitucional. El Magistrat argumenta que hi podria haver un cas de desigualtat i limitació de drets dels contractants, com en el cas de les clàusules terra, qualificades d'abusives per diferents organitzacions de consumidors i que també s'han portat als tribunals.

Just ahir es va fer públic que PP i PSOE unien esforços per tombar la proposta d'ERC al Congrés dels Diputats on es demana que la reestructuració del sistema financer impulsada per l'executiu central, inclogui canvis en la normativa de manera que les entitats bancàries es vegin obligades a acceptar la 'dació en pagament', és a dir, que el titular de la hipoteca que no pot fer front a les quotes pugui lliurar el seu habitatge a canvi de saldar el deute. Avui ja s'ha fet públic que els representants d'alcaldes, agrupats per la Federació de Municipis, s'han afegit a la demanda d'ERC.

El jutge de primera instància n.2 de Sabadell, Guillem Soler,  ha qüestionat la legislació aplicable en matèria de desnonaments i execució d'hipoteques, pel que l'ha portat al Tribunal Constitucional adduint que l'actual llei d'Enjudiciament Civil vulnera els principis constitucionals de "Tutel.la judicial efectiva i dret a l'habitatge".

El magistrat considera que la dació en pagament o elevar el valor de l'habitatge que finalment es queden les entitats financers són altres temes que caldria modificar, ja que, actualment, després de la subhasta, bancs i caixes es fan amb l'habitatge per la meitat del preu del seu valor inicial, oblligant als embargats a seguir pagant la hipoteca tot i haver quedat sense l'immoble. El jutge veu un desequilibri a l'hora de la signatura dels contractes on, en la majoria dels casos, no ha existit negociació entre les parts, sinó tot el contrari, i les clàusules han estat imposades per l'entitat financera.