Ecotitot: Gestió d'horts ecològics per encàrrec

Nicolau Forns i Margarida Viciana es dediquen des de fa 3 anys en cos i ànima al seu projecte vital, l’empresa Ecotitot dedicada a la gestió d’horts ecològics per encàrrec. Nicolau és tècnic agrícola, col.labora amb l’ajuntament de Girona en la gestió d’horts a Santa Eugènia i Margarida s’ha especialitzat en les utilitats de les plantes aromàtiques, en la tècnica de fer llavors i en la de germinar. Sobre aquestes matèries dóna cursos a centres cívics de petites poblacions, coordinats pels Consells Comarcals de la Selva, Gironés i Pla de l'Estany.

Fa 12 anys que viuen i treballen al Mas Titot de Vilademuls (Pla de l'Estany). Des del primer moment han conreat les terres, es fan el seu propi planter, i segueixen fidelment el procés ecològic en tota la cadena de producció. Al principi, destinaven els excedents de la collita a fer mercats i també elaboraven derivats: conserves, licors, salses... Fins que un dia es van creuar amb una proposta que semblava providencial i molt estimulant: Un personatge adinerat que tenia una finca a la zona de Pals (Baix Empordà) els va encarregar que dissenyessin un hort d’una hectàrea, al costat del seu mas.


Ell i la seva família només anaven a la finca esporàdicament però quan hi eren volien tenir verdura fresca i saludable a l’abast. “En el projecte s’hi contemplava una caseta de fusta annexa a la parcel•la on nosaltres mateixos elaboràvem les conserves dels excedents, creàvem un banc de llavors, confeccionàvem derivats de plantes aromàtiques” explica Margarida. Finalment aquell projecte no va quallar, però si que va servir de punt d’arrencada d’una nova concepció de la seva feina. “Ara li hem donat la volta. Ja no anem a fer mercats i les conserves que fem només són per a consum propi. Ara dissenyem, gestionem i fem el manteniment d’horts ecològics per encàrrec.










I així oferim la possibilitat de gaudir dels plaers de tenir un hort a qui té un espai, per petit que sigui". Ecotitot es dedica a dissenyar el tancat, el sistema de regatge, la ubicació i el manteniment de l’hort del que se li encarrega la gestió “o simplement fem el tutoratge per als interessats en portar ells mateixos el seu hort i no tenen experiència”, afegeix Nicolau.


L’agricultura d’ara esta desprotegida

La majoria dels productes que ens arriben al mercat són produïts a països tercers on la mà d’obra és barata i poc qualificada. Això ha comportat que els preus siguin molt baixos “si tenim en compte el que ens gastàvem en alimentació els anys 50 veurem que el percentatge ha passat del 50% de la renda familiar al 10% aproximat d’ara”, explica Nicolau “els preus són més barats, però també més irreals, per això el mercat local s’ha anat en orris. L’agricultura ja no és rendible, se l’han venut. O bé et dediques a vendre els productes a la gent més propera i coneguts o no fas res”. I és que la majoria de consumidors compra a les grans superfícies, gairebé un 90 per cent. “Abans alguns petits supermercats tenien encara un apartat amb productes de petits productors locals (tomàquets, llimones...) ara ja no. El mateix passa amb el sector carni”.







Foto: quinspreus a Flickr


Margarida defensa que altres països europeus ajuden més als seus pagesos. No només per qüestió de mercat, sinó també pel seu valor cultural i com a conservadors del territori. I, és clar, com a productors de qualitat (qualitat de vida i qualitat en l’alimentació). “Davant d’aquest panorama, cada vegada hi ha més gent que vol tenir un petit hortet per a consum propi perquè així tindrà la garantia de qualitat, un producte de temporada que té al costat de casa i que, conseqüentment, formarà part d’un procés més ecològic”. Ella defensa amb coratge a la gent que es dedica a conrear a petita escala, de manera respectuosa amb el medi i explica que una cosa així no es fa només pels diners, es fa perquè s’hi creu i perquè és una filosofia de vida.


Encàrrecs boca-orella

Encara no han pensat en fer publicitat de l’empresa. De moment funcionen per encàrrecs boca-orella. En aquestes moments gestionen o porten el tutoratge de diversos horts a Rupià (Baix Empordà), a la Vall del Llémena (Gironès) i La Garrotxa. “També estem treballant en un projecte que reconvertirà una illa interior de cases a Girona, en el que es crearan horts sobre paviment” comenta Nicolau “es farà mitjançant jardineres de fusta i representarà molt poca inversió. Es tracta d’un espai al que se li vol donar un ús complert que comptarà a més amb racons d’esbarjo, zones per jugar a bitlles i espais per jocs infantils”.

Ara centralitzem la por en els temes ambientals

Nicolau opina que ara hi ha una certa regressió dels moviments alternatius que es preocupen per temes mediambientals. S’ha parlat tan del canvi climàtic que pot tenir conseqüències contradictòries. La inquietud per l'escalfament del planeta, ha passat de ser tema esporàdic en publicacions científiques o compromeses amb el medi ambient a ser portada de la premsa groga. La conclusió que en treu Nicolau és que els països dominants han trobat un nou recurs per atemorir els ciutadans. “I jo em pregunto quin és el tema de fons? el canvi climàtic o el negoci de l’etanol?. Crec que hi ha molta manipulació en la informació que ens arriba sobre aquesta qüestió”. Però per altra banda, esta convençut que hi ha molta gent que desitja de manera individual un canvi en positiu. Com? La Margarida ho té molt clar:" contenint el consum, comprant productes de proximitat, intercanviant productes, recuperant formes d’elaborar que tenien els nostres avis, el treball artesanal, fer-te la roba, fer el teu propi hortet... En definitiva, aprofitar recursos".










Estan convençuts que cada vegada hi ha més gent que pot entendre que s’ajudi i es prioritzi el mercat de productes locals, de la mateixa manera que s'han de prioritzar les zones de vianants davant d'un model de mobilitat on impera el vehicle particular. "Tot això, sense ser “anti res”. El que s’ha començat a conèixer com la “Globalització virtuosa” enfront de la “globalització virtual”.

Treballar un hort és viure el present

Nicolau i Margarida estimen la seva feina i defensen amb ungles i dents el seu estil de vida. “Un hort és el present” explica Nicolau “quan destines una part del teu temps a treballar l’hort, la fugida s’atura, toques la terra. És ben simple: d’una llavor en surt un fruit, plou i allò creix, els conreus segueixen el curs de les estacions. Treballant un hort fugim del món abstracte que ens envolta”.

Un hort es pot fer sense patiment ni lluita

Sempre hem tingut la imatge del pagès colrat pel sol i encorbat d’esquena a cap edat. Una imatge que no hem d'associar ja al treball de la terra, segons els emprenedors d’Ecotitot. Expliquen que hi ha pràctiques que s’han fet sempre i que no són tan necessàries. “No cal afamar la terra tan sovint, estem envoltats de boscos que sense afamar viuen i verdegen contínuament, a més als espais forestals no es practica el guaret, aireges la terra, llombriu si cal, una mica de fems si aquell any ha plogut massa i, ja està”. La Margarida explica que “tampoc cal fangar ni voltejar la terra, una de les pràctiques que ens semblaven imprescindibles per a tenir una bona anyada "la capa fèrtil és la de la superfície on toca el sol, a més d’estar en contacte amb l’oxigen i el nitrogen. Amb la humitat, les arrels de les plantes utilitzen la part d’aquests nutrients que necessiten. Si volteges la terra aquella capa queda soterrada.”


Conrear la terra els ha avesat a gaudir d’un entorn en silenci, sense presses, seguint les pautes del clima i de les estacions. Expliquen que molt del que han après els ve d’observar. “Hem arribat a un punt en què la gent no creu en la seva capacitat d’observar, l’està perdent, només mira la marca”. Ells han fet la tria: consumir per viure i no al revés.