La CUS defensa el paper de mediadora entre usuaris i el sistema sanitari

La CUS, Coordinadora d’Usuaris de Sanitat, és una organització de consumidors fundada el 1978, que forma part de la CECU –Confederació Espanyola de Consumidors i Usuaris-. Hem parlat amb Carme Sabater, directora de l’entitat a Barcelona, que ha atès amablement a qüestions com quins són en realitat i quins són a la pràctica els drets i els deures dels usuaris de la sanitat pública, les noves tendències del sistema sanitari a Catalunya o quina opinió tenen sobre les reivindicacions del personal sanitari que durant les darreres setmanes s'han fet notar amb força. L’entitat integra serveis d'assessorament, de mediació en els conflictes que poden sorgir en l'àmbit sanitari, i també de difusió en seguretat alimentària, informació nutricional o l’ús i l’abús dels medicaments a través de tallers dissenyats i dirigits a col·lectius com són els joves o la gent gran. Per complementar el servei la CUS destina part del seu esforç a publicar diverses edicions: Una guia d’entitats d’assegurança lliure, díptics amb consells pels usuaris del serveis d’estètica i bellesa o una acurada guia sobre els productes làctics, en són un exemple. En aquests moments estan treballant en la renovació de la seva web des d’on volen ampliar l’abast del servei.

-Per començar una qüestió d’actualitat, què en penseu de la vaga de metges?

La CUS esta d’acord amb la vaga matisant aspectes. Considerem que l’assistència en aquests moments esta per damunt de les seves possibilitats. Ja som 7.200.000 usuaris de la sanitat pública amb els mateixos professionals que fa anys. Considerem que la situació no demana solucions puntuals ni un ‘pla de xoc’ com assenyalava la conselleria de Salut, sinó per canvis estructurals, augment de recursos i delimitar els serveis que ha d’oferir la sanitat pública. Amb aquest sentit, considerem que seria bo que es definís una ‘cartera de serveis’ que assenyales les prestacions que pot obtenir l’usuari de la sanitat pública i fins on pot arribar. Però, tot i entenent el dret a la vaga dels metges demanem que s’arribi a un acord ja.
Els metges tenen raó en algunes de les seves reivindicacions però això no justifica que es perjudiqui tant a terceres persones com són els usuaris i pacients que en pateixen les conseqüències. Tan els usuaris, principals perjudicats, com el sistema públic de salut, no poden patir més aquesta situació ni la desprogramació de visites, proves diagnostiques i intervencions (algunes d’elles en garantia). Des de CUS ens oferim a mediar entre totes les parts per arribar a l’entesa.


CRW_8551_BW.jpg Originally uploaded by kylemoseby.



Quant a la incorporació a la convocatoria per al 26 i 27 d’abril de sindicats que fins ara eren contraris a la vaga com CCOO i UGT, com ho interpreteu?

Creiem que hi ha afiliats a aquests sindicats que no ho són del Sindicat de Metges, que també són metges i tenen els mateixos interessos ja que troben justes les reivindicacions que es fan com són l’augment de la plantilla, l’organització i remuneració de les guàrdies, etc… I, per altra banda, que no volen que el Sindicat de Metges obtingui un ‘conveni franja’ sinó que es continuï regint pel conveni col·lectiu. En aquest sentit, seria una mesura per restar protagonisme al Sindicat de Metges.

-Des del departament s’ha assegurat que la normalització de visites i intervencions afectades per la vaga seria en tres setmanes o un mes?

Si, i la CUS es pregunta: A costa de què? Especialment en el tema de les intervencions quirúrgiques. A pesar de les mesures que es puguin prendre com contractar quiròfans de clíniques privades i alteració d’horaris, quin preu hauran de pagar els usuaris, que ja porten temps en llistes d’espera i en quines condicions s’asseguren les intervencions?

“Els metges necessiten més temps per visitar als pacients, seria molt important per donar més qualitat al servei i perquè l’exercici de la professió sigui més satisfactòria pel facultatiu”

-Us arriben queixes per endarreriments?

Un munt, i la majoria es podrien evitar si existís una informació fluida entre ciutadà i administració. En moltes ocasions el doctor li diu al pacient que el seu cas requereix intervenció, el pacient surt de la consulta pensant que ja passarà a formar part d’una llista d’espera. I, res més lluny de la realitat. Fins que el facultatiu no emet un ‘certificat d’intervenció’ el termini no compta. Per això recomanem als usuaris que s’informin. Altres queixes més freqüents tenen a veure amb diagnòstics en càncer de pit, sobre el tracte rebut pel facultatiu, falta d’informació…


CRW_8551_BW.jpg Originally uploaded by kylemoseby

-Quan a algú li programen una intervenció considerada menys greu, pose’m de meluc, per d’aquí un any i mig, pot recorre-hi? Quins passos ha de seguir per queixar-se?

Primer demanar avançament al metge, en cas de negativa fer un escrit a la Generalitat a Cat Salut –unitat d’atenció als usuaris- i també ens pot consultar a nosaltres, en moltes ocasions hem fet de mitjancers en aquests afers i hem aconseguit avançar intervencions.

-Considereu que hi ha una certa indefensió del pacient davant del sistema sanitari? Els hospitals, els metges, la complexa ‘litúrgia’ que acompanya el fet d’anar a la consulta no deixa, en certa manera, al pacient en inferioritat de drets, d’informació, de queixa…?

La llei diu que tots els usuaris tenen els mateixos drets davant dels serveis públics de salut, però això no és així a la pràctica. Només cal pensar en la figura del ‘consentiment informat’, es tracta que el metge comenti amb el pacient un determinat tractament, si no hi esta d’acord, es negocia o es busca un altre alternatiu. A la pràctica, el metge no té temps per informar, només per diagnosticar tractament i poc més. Per altra banda, tenim problemes de ‘reclamació formal’, en el sentit que tenim el costum de queixar-nos pels passadissos però no seguim un procediment formal, és a dir, fer-ho per escrit. Si no és així, l’administració no s’assabenta de la realitat.


“Tenim un bon sistema sanitari, un dels millors d’Europa”


CRW_8551_BW.jpg Originally uploaded by kylemoseby.



-Quines són les principals mancances que té el sistema sanitari actual?

Té moltes mancances de financiació i de recursos humans. Tot i que s’ha incorporat més plantilla, no hi ha prou personal de base. Els metges necessiten més temps per visitar als pacients, seria molt important per donar més qualitat al servei i perquè l’exercici de la professió sigui més satisfactòria pel facultatiu.

-I què en destacaríeu de positiu del nostre sistema?

Diria que malgrat tot, tenim un bon sistema sanitari, un dels millors d’Europa. Hi ha innovacions molt interessants com són els ‘Plans oncològics’ que faciliten als possibles casos de càncer que en el termini d’un mes siguin atesos, diagnosticats i tractats. El Pla de Salut Mental és un gran avanç o la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que a través dels “Governs Territorials de Salut” pot representar, pel seu caràcter multidisciplinari, una millora en la prestació dels serveis al ciutadà. Aquests consells, que agruparan diversos municipis per abastir una oferta sanitària de qualitat, seran integrats per representants municipals, entitats, autoritats sanitàries que dissenyaran les necessitats dels ciutadans de la zona.

-En els països desenvolupats, especialment a EEUU, existeixen pràctiques dels metges que, per por a ser qüestionats, obliguen al pacient a fer-se tota mena de proves abans d’emetre un diagnòstic. Això ha arribat també aquí?

També passa aquí. Especialment en els serveis d’urgències, a traumatologia. S’anomena la ‘medecina defensiva’ costa molts diners i s’obliga a fer proves inútils. Però per altra banda, els metges s’han trobat en ocasions que fins i tot advocats es deixen caure per les sales d’espera per si interessa fer reclamacions, això, hem de reconèixer que condiciona i molt.
“Els catalans, per tradició, tenim tendència a contractar mútues privades. Un 23% de la població és afiliada a alguna mútua actualment”
-Recomanaríeu als usuaris que s’afiliessin a una mútua privada?

En el cas de malalties greus la Sanitat Pública té millors recursos i millors hospitals, ara, pel dia a dia, és una opció prou vàlida ja que, bé sigui en el que fa referència a l’hosteleria (habitacions més personalitzades) o bé en els terminis més curts per consultes o tractaments de malalties lleus és un bona sortida. Els catalans, per tradició, tenim tendència a contractar mútues privades. Un 23% de la població és afiliada a alguna mútua actualment.

-El decret de les ‘teràpies naturals’ era esperat?

Fa molt de temps, anys, que es demanava una regulació d’aquestes teràpies. En altres països fa temps que aquests tractaments són integrats en la sanitat pública. És l’única manera de donar garanties a l’usuari que el professional que l’atén ha tingut la formació necessària per aquell tipus de servei. Les quatre especialitats que contempla el projecte de decret són: Acupuntara i teràpies orientals afins, criteri naturista, teràpies i tècniques manuals i criteri homeopàtic.

No hi ha cap comentari

Comenta aquest article