'La combinació dels aliments amb un cert ordre és el que ens dóna salut'

Maria Josep Rosselló, és especialista en dietètica i nutrició. Actualment dirigeix la diplomatura de Nutrició Humana i Dietètica a l'Escola Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. És membre de l'Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació, i de la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l'Alimentació. Col.labora habitualment en programes de mitjans de comunicació com 'El Suplement' dels caps de setmana de Catalunya Ràdio i 'Saber vivir', de TVE. Fa 25 anys que Maria Josep Rosselló va publicar 'Dieta equilibrada' el seu primer llibre dedicat a divulgar la importància de l'alimentació en la salut. Després n'han vingut cinc més, el darrer ha estat editat també en català per Rosa dels Vents: 'La importància de menjar sa i saludable'.

Maria Josep parla sobre el tema amb l'aplom que dóna l'experiència i les dots de comunicadora hàbil. Ens recalca que s'ha de diferenciar entre nutrició i dietètica. La primera és la que indica els nutrients que el cos humà necessita per cada etapa de la vida. Si parlem de dietètica, en canvi, és la que ha de mantenir l’harmonia del cos, no només en l'aspecte físic, sinó la que té en compte altres elements com el plaer que ha d'acompanyar l'acte de menjar i la seva valoració com a moment de relació social.


-Existeix una dieta ideal?

Si parlem de dieta diària no hi ha una dieta ideal. Els diversos grups humans han trobat la dieta equilibrada aprofitant els recursos que obtenen del seu entorn. La dels esquimals, serà molt diferent de la mediterrània o la d’una zona tropical. La ciència moderna ha estudiat la dieta en funció dels índexs de salut de la seva societat, perquè una població que té una bona salut vol dir que esta menjant d’una manera correcta. Així, estudis realitzats els anys 60 van identificar la dieta mediterrània com una de les millors del món pel seu baix nivell de colesterol i de malalties cardiovasculars, juntament amb la dieta del Japó. Però fixa’t que et parlo de gairebé cinc dècades enrere.







Maria Josep Rosselló


-Què ha canviat des d’aleshores?

Ha canviat el model. Ens hem alliberat de passar fam perquè ja no depèn de l’èxit de les collites el que la gent tingui un plat a taula, però en canvi s’ha canviat l’antic patró en què la mestressa de casa era la que organitzava el menú setmanal. Cada dia 'tocava' una cosa, el dijous arròs, el divendres bacallà, els productes anaven variant al llarg de la temporada i donaven diversitat i estalvi econòmic al mateix temps. Aquest hàbit que passava de mares a filles aportava ordre i equilibri en el conjunt de la dieta. Però entre els anys 60 i 80 es va produir un canvi social molt important al nostre país i aquell model s’ha perdut.


-I ara?

Ara improvisem. I quan un improvisa és molt difícil saber si ho fa bé. D’aquí cal que els professionals de la salut donin educació alimentària i intentin recuperar un model a seguir. Els que ens hi dediquem en parlem sovint, i la persona que consideri que necessita més informació sobre el que cal menjar sempre li pot demanar a un professional que li organitzi la dieta. Es pot aprendre fàcilment i en poc temps. Tampoc és tan complicat.







Foto: Ennor a Flickr


Ens podries donar algunes pautes bàsiques, per començar?

Cal fer un mínim de tres àpats al dia, procurar que l’esmorzar sigui un àpat important, consumir làctics o substitutius tres cops al dia, aliments en cru diàriament, amanides i verdures en funció de l’època de l’any. Unes tres vegades a la setmana llegums, la resta de dies arròs o pasta o patata. Tres cops a la setmana peix i repartir 4 ous i carns blanques o vermelles en racions de 100grs, en la resta de dies. I per postres fruita de temporada, fruit sec o làctic...

-I ja tenim la setmana!

En el moment que intentem posar aquestes normes sobre una graella setmanal ens adonem que certs consums repetitius que es fan no hi tenen lloc. Perquè tenim un munt de variants per àpat. Si seguim aquest model, no ens permetrà menjar vedella cada dia, per exemple. Les possibilitats són immenses com pots comprovar, just el que feien abans les mestresses de casa. La combinació dels aliments amb un cert ordre és el que ens dóna la salut.


-Què en penses de les dietes que cíclicament es posen de moda com les monotemàtiques, les de proteïnes dissociades, etc.

Totes aquestes dietes tenen un objectiu comú que és l’aprimament. Una dieta que persegueix perdre pes mai no és equilibrada. D’entrada han de ser baixes en calories i hem de tenir en compte que una dieta es considera equilibrada quan cobreix les necessitats de calories i nutrients. Són dietes que tot i que poden funcionar durant un temps no es poden recomanar a la majoria de la població i, en determinats casos poden donar greus problemes de salut. Les dietes s’han de particularitzar. I, sobretot, les dietes no poden mai provocar carències i ja no parlo de calories, sinó de proteïnes, de vitamines, de minerals i d’allò que en nutrició qualifiquem de ‘substàncies essencials’. Per exemple, una dieta que suprimeixi els olis es manifestaria en problemes cutanis, d’entrada, i després vindrien les alteracions en la regeneració cel•lular, estrenyiment...







Foto: birdw0rks a Flickr


-Però cada vegada hi ha més afectats de sobrepès...

El greix és imprescindible en la nostra alimentació i considero que, com a mínim, no s’hauria de donar difusió a aquests tipus de dietes. S’ha de fer un estudi individual i saber per què s’engreixa una persona, o per què té una alteració determinada de la salut. Avui mateix una senyora m’ha trucat explicant-me que tot i fer una dieta relativament saludable li detectaven nivells molt alts de triglicèrids a la sang. Després de fer-li l’analítica corresponent, l’especialista li va diagnosticar que consumia massa fruita. La fruita té sucre i l’acumulació excessiva d’aquests sucres li alterava els nivells de triglicèrids.

-Els productes Light hi poden fer alguna cosa?

No estic ni a favor ni en contra d’aquests productes. Per un diabètic o per persones que no toleren el greix de la llet o bé pels qui tenen problemes hepàtics són una bona alternativa per incloure en la seva dieta. Ara, els productes light no són mai la solució d’una dieta d’aprimament. Ni hem de creure que per consumir productes light ja tenim assegurat que no ens engreixarem. Són productes que tenen menys greixos i sucres que la recepta original. Especialment, es nota en els refrescos que generalment ens aporten una quantitat de sucre molt important, quan són light se substitueix per un edulcorant. Nosaltres tenim un producte que mai l’hem qualificat de light i en canvi n’és un bon exponent: La gasosa.


-Els diversos escandols alimentaris han creat confusió entre els consumidors, molts dels quals han girat la vista cap als productes ecològics, amb la convicció que val la pena pagar més per tenir a canvi la certesa que els nutrients seran de més qualitat. Què en penses?

Els nutrients dels productes ecològics no són millors que els de la resta. Rotundament no. Hi ha molts estudis que ho demostren. Tenim una seguretat alimentaria com no havíem tingut mai i actualment l’agricultura controlada té una oferta molt àmplia i de gran qualitat. Existeixen estudis que mostren com a pesar que els productes hagin estat tractats arriben al plat sense restes de pesticides. Estic a favor de potenciar l’agricultura ecològica però t'asseguro que el valor nutritiu dels productes biològics no és superior al de l’agricultura tradicional.

-A l’hora de triar doncs, preferiries un producte de proximitat?

Els productes de proximitat també tenen un pes ecològic, almenys estalviem el transport. Quant a nutrients la diferència és inapreciable, una poma de Xile i una d’aquí tenen els mateixos, els sistemes de conservació actuals són molt sofisticats. Si em parles de nivells de vitamina C potser si que hi ha una petita pèrdua, però també hem de comptar que el temps que tenim l’aliment a la nevera de casa perd també nivells de vitamina. El que si tenim a favor dels productes de casa és que aquí puc parlar de seguretat alimentària, mentre que no ho puc fer amb la d’altres països.







Foto: Bob Jagendorf a Flickr


-Cal més cultura alimentària? Hauria de ser una assignatura escolar?

Imprescindible. I t’ho dic amb certa pena, perquè considero que els nens haurien d’arribar a l’escola ja amb una educació alimentària. I estem comprovant que això no es és així, per tant, benvinguda sigui la formació en alimentació a l’escola. Però, alhora, hauríem d’educar als pares perquè si no serà molt difícil sortir del pou on hem caigut. Cal treballar el tema a l’escola i, personalment, ja fa temps que proposo que es doni també formació durant l’embaràs. Especialment perquè és una informació que es projecta a la parella. Justament en aquesta etapa de nou mesos, associat al curs de preparació del part, es podria establir un curs de nutrició. És un moment idoni, en què dues persones joves s’han de plantejar que a partir d’ara han d’alimentar un nou ser. Es beneficiaria el nouvingut i de passada s’educaria als pares. Crec que és a casa on s’han de tastar els aliments, al voltant de la taula, en família. Que el nen a partir d'un any s'assegui amb ells a taula i tasti els cigrons el dia que toca i un altre dia que tasti la tomaca perquè veu que en mengen els pares, aconseguir que el nen es diverteixi mentre comparteix el menjar.

No hi ha cap comentari

Comenta aquest article