Documental presentat al Festival Internacional de Cinema de Göteborg - Suècia 2011. Explica com al desembre de 2002, McDonald va haber de tancar els seus restaurants a Bolívia. La companyia es va excusar en problemes financers, però les veritables raons es trobaven en un altre lloc. Bolívia pot ser un país petit i pobre dins del mercat mundial, però, però té una profunda cultura local d'alimentació, una qualitat que a vegades pot ser un factor més poderós que el poder econòmic. En el seu primer llargmetratge documental, Fernando Martínez mostra el que va succeir, una història impulsada pels personatges darrere dels esdeveniments i les seves històries de vida, com els cuiners de renom i una revisió de dites populars sobre el menjar bolivià. El simbolisme és obvi quan un gegant multinacional és "posa de genolls" per les tradicions i el patrimoni d'un país. Aquí us oferim un traile.
_ Festivals: Festival Internacional de Cinema de Göteborg - Suècia 2011;
Miradas.Doc, Festival de Guia d'Isora Internacional de Cinema Documental - Espanya 2011
El projecte de la pel · lícula MIDWAY és un viatge visual de gran abast en el cor d'una tragèdia ambiental sorprenentment simbòlic. En una de les illes més remotes del planeta, desenes de milers d'albatros nadó jeuen morts a terra, amb el cos ple de plàstic del Pegat d'Escombraries del Pacífic. En tornar a l'illa durant diversos anys, l'equip realitzador del reportatge està sent testimoni dels cicles de la vida i la mort d'aquestes aus com a metàfora de múltiples capes per als nostres temps. Amb el fotògraf Chris Jordan com a guia.
Els habitants d'un planeta que viuen les seves vides en harmonia amb ells mateixos i el seu entorn es plantegen d'enviar a la terra a algú per a donar un cop de mà als seus habitants.
Físic i inversor institucional, Jordi Molins ha treballat per un gran Hedge Fund nord-americà a Londres i a diversos bancs europeus gestionant carteres d'inversions. Entre el 2010 i el 2011 va entrevistar-se amb les màximes autoritats dels sectors polític, econòmic i financer espanyol.
Ens explica perquè ja a finals de 2010 es podia saber amb dades comprovables que la majoria de grans immobiliaries i bona part dels bancs i caixes espanyols estaven en fallida tècnica.
El programa '30 minuts' de Televisió de Catalunya ha elaborat aquest reportatge on es fa més que evident l'opacitat de la factura de la llum que paguem els usuaris de la xarxa. Un magnific reportatge que val la pena que arribi al màxim de consumidors.
'La periodista francesa Marie Monique Robin ho documentava al detall en el seu penúltim treball, el títol del qual no deixava lloc a dubtes," El nostre verí quotidià", on investigava les conseqüències en el nostre organisme d'una agricultura addicta als fitosanitaris i d'una indústria alimentària enganxada als additius químics. Les conseqüències, segons el documental, eren clares: augment de malalties com el càncer, l'esterilitat, els tumors cerebrals, el parkinson..., fruit, entre d'altres, d'un model agrícola i alimentari supeditat als interessos del capital. Sinó com és possible -com assenyala el film- que la indústria agroalimentària, per exemple, segueixi utilitzant un edulcorant no calòric com és el aspartam, en productes etiquetats com light, 0,0%, sense sucre, quan diversos experiments han demostrat que el consum continuat d'aquesta substància pot resultar cancerigen?'
Esther Vivas
Centre d'Estudis sobre Moviments Socials
Cap comentari
Enviar
