A partir de l'1 d'agost va entrar en vigor a la Unió Europea el nou reglament de pràctiques enològiques on s'autoritza, amb caràcter general, la desalcoholització parcial dels vins. Però, segons el reglament de la llei del Vi, perquè un producte es pugui anomenar "vi" ha de tenir més de 9 graus d'alcohol, excepte en casos com el del Txacolí o vins verds que poden tenir entre 8 i 8'5 graus.
El Consell del Vi Desalcoholitzat, nascut aquest estiu, compta ja amb 35 bodegues, entre les que hi ha la catalana Torres, la californiana Jerry Lohr, l'alemanya Carl Jung i la francesa Côte de Vicent. Els associats volen promoure la investigació i el desenvolupament d'aquest producte i s'han fixat crear un segell de qualitat dels vins rebaixats d'alcohol, que tinguin una qualitat mínima, per a principis de 2010.
Per accedir al nou mercat, els empresaris del vi topen de bon principi amb la necessitat d'invertir sumes importants en maquinària per a elaborar aquests tipus de caldos. Però, per altra banda, la demanda entre els conductors que no volen ser sorpresos amb un excés d'alcohol a la sang per les autoritats de trànsit s'ha convertit en un estimul important. A banda d'aquesta circumstància, els promotors creuen que el producte pot tenir una bona acceptació dels consumidors per les seves qualitats saludables. Nombroses investigacions han constatat que el vi, després de ser rebaixat en alcohol, augmenta la seva riquesa en fitoquimics com els àcids fenòlics i flavonoides que augmenten les propietats antioxidants del vi. Raons que, en un percentatge elevat de casos, compensaran davant d'una qualitat organolèptica discutible pel que fa a gust i olor.
Més informació: Mercados del Vino