Mataró reaprofitarà els excedents d’aliments dels menjadors escolars, supermercats i establiments de restauració


El darrer ple municipal de Mataró (Maresme) va aprovar per unanimitat iniciar un programa municipal de reaprofitament i canalització d'excedents alimentaris dels menjadors escolars, dels supermercats i dels restaurants de la ciutat. Els aliments es redistribuiran vers col·lectius en situació de vulnerabiitat econòmica determinats per Benestar Social del mateix ajuntament.

L'acord pres per unanimitat ha tingut en compte argumentacions com que a Catalunya es llencen cada any 260.000 tones de menjar en bon estat, és a dir, uns 35 quilos d’aliments malbaratats per habitant que es poden aprofitar, dada que equival a llençar el menjar consumit durant 25 dies o que pot alimentar a més de mig milió de persones.

Segons l'informe presentat s'argumenta que en termes econòmics, la pèrdua és de 112 € per habitant i any, per tant,  a Catalunya, la xifra representa 841 milions d’euros anuals. La major part d’aquest malbaratament (el 58 %) es produeix a les llars, seguit dels supermercats (16 %), l’hostaleria (12 %), comerç al detall (9 %), càtering (4 %) i mercats municipals (1 %). Tot això sense tenir en compte el malbaratament previ a l’arribada dels aliments a la cadena de distribució. En producció, l’agricultor, per no quedar marginat del mercat, ja es veu obligat a malbaratar tones d’aliments, a l’igual que succeeix en les cadenes de processament.

El malbaratament dels aliments implica conseqüències econòmiques a nivell domèstic, ja que implica comprar més menjar del que realment necessitem. S’estima que el cost de malbaratar aliments d’una família mitjana amb nens i nenes és de quasi 800 € anuals.

Al juny de 2015 la mateixa Generalitat de Catalunya exposa, en una comparativa de dades entre 2009 i 2013, que la proporció de persones a Catalunya en situació de risc de pobresa és del 19,8 %. Altres dades d’aquest mateix treball destaquen que en aquests cinc darrers anys no només no hem aconseguit cap rebaixa d’aquest risc de pobresa si no que els percentatges del que s’anomena “privació material severa” han passat d’un 3,1 % a un 6,1 % i totes dues estan relacionades amb l’impacte de l’atur a les famílies.

L’aplicació d’un programa d’aprofitament d’excedents alimentaris permet la donació d’aliments prèviament cuinats, cosa que facilita l’accés al menjar a persones afectades de pobresa energètica i els permet diversificar l’oferta d’aliments que es donen i per tant, millorar l’aspecte nutricional, així com poder augmentar els àpats a més d’un per dia.

L'acord anirà acompanyat d'una campanya de difusió informativa a la població sobre el malbaratament alimentari, les seves conseqüències, donant a conèixer les accions de prevenció del malbaratament que es poden dur a terme a les llars. Entre els objectius de concienciació també hi ha els propietaris de bars i restaurants

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article