Només el 36% dels emigrants atesos per la Creu Roja rep prestacions, tot i que més del 57% estan desocupats

Només el 36% de la població immigrada atesa per la Creu Roja rep prestacions, tot i que el 57,4% està en situació de desocupació. Així ho indica el 9è estudi de l'Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja a Catalunya, "Les persones immigrades en situació vulnerable", presentat aquest dimecres, 10 de febrer, a la seu de l'entitat. L'estudi constata que, entre les persones d'origen immigrant que van arribar a casa nostra durant els anys de bonança econòmica, s'han cronificat situacions de pobresa i vulnerabilitat.

L'estudi, el primer monogràfic sobre població migrada de l'Observatori, parteix de 899 enquestes a persones ateses en projectes de lluita contra la pobresa de la Creu Roja a Catalunya, que representen un univers mostral d'un total de 5.500. La procedència majoritària és el Magreb (45%), mentre que el 27% han nascut a Amèrica (majoritàriament a Amèrica del Sud o Central) i el 15% en d'altres punts de l'Àfrica. Més de la meitat d'aquestes persones porten més de 12 anys vivint a Catalunya i, durant aquest temps, el 64% ja entén, parla i escriu el castellà, percentatge que es redueix al 13,2% en el cas del català.

La franja d'edat majoritària se situa entre els 30 i els 39 anys, és a dir la majoria es troba en edat productiva i reproductiva, i el 86% viu amb família i fills, el 24,8% després d'haver fet el reagrupament familiar. Pel que fa al sexe, és majoritàriament femení (62% dones i 38% homes), tot i que, segons les nacionalitats d'origen, hi ha diferents patrons migratoris en clau de gènere. Les dones són majoria entre la població migrada procedent d'Amèrica del Sud i Central, mentre que la proporció s'inverteix entre el col·lectiu de persones d'origen magrebí i de la resta d'Àfrica.

La meitat dels que treballen, sense contracte

L'estudi indica que la situació laboral i econòmica de les persones immigrades enquestades és molt precària. El 57,5% de persones enquestades estan desocupades i, entre les persones que treballen (amb o sense contracte), prop de la meitat té ingressos inferiors a 600 euros mensuals, gairebé un 10% per sota del salari mínim interprofessional de 655,20 euros. També cal tenir en compte que prop de la meitat de les que treballen ho fan sense contracte: treballen el 30,8% de les persones enquestades i un 13,6% ho fa sense contracte (d'aquest 13,6%, el 6,6% compagina feines amb i sense contracte i el 7% només treballa sense contracte). Principalment, treballen al servei domèstic (40,3%), seguit del sector serveis (15,8%) i la construcció (6%).

En els últims 5 anys, la seva situació laboral ha empitjorat en el 77% dels casos (el 28,8% perquè ha perdut la feina i el 48,4% perquè ha empitjorat les seves condicions laborals), cosa que també ha perjudicat la seva situació administrativa. Del 5,1% de les persones que es troben en situació irregular, 1 de cada 3 han perdut la seva condició de regularitat en els últims 5 anys, principalment per no poder renovar el seu contracte de treball. El 64,9% està en situació administrativa regular (i un 20,4% té la nacionalitat).

Tot i la seva precarietat laboral, només el 36% de les persones immigrades en situació vulnerable rep algun tipus de prestació, percentatge que era del 50% l'any 2013, segons indicava l'informe "Habitatge i col·lectius vulnerables" de l'Observatori de Vulnerabilitat. El 2013, el percentatge de població autòctona en situació vulnerable –no analitzada en el present estudi - que rebia prestacions era el 69%.

Pel que fa a les causes per les quals la població immigrada, tot i presentar majors índexs de vulnerabilitat que l'autòctona, presenta menys dependència de les prestacions són d'orígens divers. En treballar sense contracte en molts casos, perden el dret a prestacions com la de d'atur i, en ser majoritàriament joves, també cal destacar que poques d'elles reben pensions en relació a la població autòctona. En alguns casos, pot ser que la manca d'informació o de comprensió sobre els ajuts disponibles els privi de sol·licitar les prestacions.

En total, el 53% de les famílies ingressen de 300 a 700 euros al mes, mentre que el 17% no té cap mena d'ingrés. En aquesta situació, els resulta molt difícil afrontar les seves despeses, i, encara més, enviar remeses als familiars que es troben al seu país d'origen (el 72,3% no ho fa perquè no té prous diners). Cal tenir en compte que, només en concepte d'habitatge (majoritàriament lloguer) i subministraments, tenen despeses de  300 a 800 euros al mes en el 65% dels casos. Més del 50% tingui alguna mensualitat pendent de pagament.

Aquesta situació de precarietat també ha perjudicat la seva salut física o emocional en el 64,3% dels casos, percentatge que, en els darrers estudis de l'Observatori en què s'ha enquestat a població tant immigrada com autòctona, ha arribat a valors més alts (màxim el 84% el 2013). Ara bé, aquesta diferència també es pot deure a la major joventut de la població migrada respecte a la població general o a factors culturals de percepció de la salut. També cal destacar que el 97% disposen de la targeta sanitària convencional i que el 74% dels que tenen malalties cròniques tenen el tractament totalment o parcialment finançat.

El 28,5% de famílies amb fills en edat escolar no poden pagar el menjador

Les seves dificultats econòmiques també van en detriment de la cobertura de necessitats tan  bàsiques com l'alimentació. L'alimentació del 51,7% de les persones enquestades depèn principalment d'ajudes i donacions d'amics o familiars. A més, de les famílies que tenen fills i filles a càrrec en edat escolar, el 43% dinen a l'escola (el 43% amb beca per a tots els fills i filles i el 56% amb beca, però no per a tots els fills i filles o no del 100%). El 28,5% ha de dinar a casa perquè no pot pagar el menjador i el 66% té dificultats per garantir que els fills i filles tinguin una alimentació adequada en períodes de vacances escolars.

De fet, l'ajuda alimentària ha centrat bona part de les accions dels programes de lluita contra la pobresa de la Creu Roja, també amb la població migrada. El 62% dels enquestes han rebut kits amb productes bàsics, el 13% targetes de prepagament per a alimentació i l'11% aliments frescos. A més, el 7,5% ha rebut ajuts econòmics per fer front a despeses d'habitatge o subministraments.