La revista francesa es pregunta en l'article "Agricultura periurbana. Oxímoron o nova harmonia?" com es poden crear les condicions per a un acord durable entre l'activitat agrícola i ramadera i el desenvolupament urbà. Entre les necessitats de creixement de les ciutats (i de seguretat alimentària dels seus habitants) i les necessitats del sector agrari i el paisatge.
I és en aquest sentit de la necessitat de regular la voracitat de les ciutats i de protegir l'espai agrari que la revista assenyala que per tot Europa, Canadà o la Xina estan apareixent projectes de parcs agriurbans. El Parc Agrícola de Milà, el Parc de Deûle (a Lilla de França) i d'altres exemples i projectes a París, Ottawa, Toronto o Pequín demostren aquesta nova tendència.
Entre aquests, el Parc Agrari del Baix Llobregat apareix com un exemple de protecció i gestió d'un espai de prop de 3.000 ha en què es produeixen fruites i hortalisses que alimenten l'àrea metropolitana de Barcelona.
Considerant que l'expansió urbana ha fet desaparèixer anualment 60.000 ha de terres agrícoles a França cada any des del 1992, la publicació apunta que és imprescindible deixar de considerar l'espai agrari com una reserva funcional per a altres usos i dotar-lo dels mateixos drets que el territori urbà.
El consens entre camp i ciutat sembla, segons la revista, que s'articula a l'entorn de tres eixos: natura, agricultura i lleure. Per tal de crear una harmonia entre les necessitats de la urbs, les necessitats econòmiques i socials d'una agricultura dinàmica i les demandes mediambientals del planeta.