Dijous, 24 de febrer 09:15 h
Carregant
AGBAR està sobreexplotant els aqüífers del municipi de El Saltillo (Mèxic). Pescanova està danyant greument els manglars nicaragüencs. Telefónica va rebre denúncies per violació de la llibertat sindical en subcontractació al Perú. I darrere aquestes empreses hi ha caixes catalanes i espanyoles. En ple procés de reestructuració forçada del sistema financer espanyol, SETEM ha elaborat un estudi sobre les
Caixes d’Estalvis de l’estat i el seu vincle amb el desenvolupament als Països del Sud (altrament dits països empobrits). Un vincle que va més enllà dels projectes de cooperació internacional finançats per l’Obra Social de les caixes i produeix efectes de caire totalment oposat. A més, alerten que la conversió en bancs pot tornar a generar la necessitat futura de crear caixes properes al territori.
Com a persones estalviadores o inversores, ens ofereixen més garanties les caixes que els bancs, en el cas que la nostra ètica vulgui evitar perjudicis als pobles del Sud? Són les Finances Ètiques les hereves del model original de Caixes d’Estalvis? Aquestes són algunes de les preguntes que voldríem plantejar -i eventualment respondre- en aquest estudi que teniu entre mans.
Segons l'estudi, no hi ha cap "element negatiu en la funció d’impulsar l’estalvi de les classes mitjanes i baixes i acumular els recursos procedents de la gran quantitat de petits estalviadors per prestar-los a aquelles persones que els necessitin i puguin retribuir-los adequadament i tornar-los en condicions raonables de risc", tanmateix, el problema rau en els impactes negatius que han començat a generar desviant-se de la seva funció i que han posat en perill el seu model propi.
Avui, les caixes d’estalvis es veuen pressionades per convertir-se en societats de capital que hauran de generar beneficis suficients per tal de retribuir els seus propietaris o accionistes. Sembla que sigui l’únic camí per a la seva supervivència, però no serà aquest plantejament el que les allunyarà definitivament de les seves raons fundacionals positives (la gestió eficient de l’estalvi popular, fer arribar els serveis financers arreu del territori, l’obra social i contribuir a l’existència d’uns mercats una mica més competitius)?
Per altra banda, en països com Itàlia o el Regne Unit, on les caixes tenien una presència significativa i es van transformar en bancs, ja es pot veure com alguns dels problemes que en el seu dia justificaren el naixement de les caixes han reaparegut: creixement de l’exclusió financera, manca de promoció econòmica en determinats territoris i pèrdua de competència entre entitats financeres. De fet, a casa nostra, ja avui podem observar com les caixes sumen cada dia més activitats a la gestió del nostre estalvi, tanquen oficines per rendibilitzar les seves estructures i es fusionen minvant el nombre d’opcions a l’abast dels clients i, per tant, la competència en el mercat.
L'estudi també fa recomanacions per a unes finances més ètiques:
Per a la ciutadania:
- Ser conscients del que les entitats financeres fan amb els nostres estalvis.
- Recuperar la responsabilitat en la gestió dels nostres estalvis.
- Evitar contradiccions entre allò que pensem i allò que fan els nostres diners.
- Optar per les finances ètiques i participar en la seva construcció.
Per al sector públic:
- Que treballin amb les entitats de finances ètiques, com a mínim, en la mateixa proporció en què ho fa la societat.
- Que facilitin que els àmbits públics més propers a la transformació social treballin amb les finances ètiques, evitant contradiccions.
Que assumeixin el seu rol exemplificador i donin suport a la introducció de polítiques ètiques en l’àmbit financer74.
- Que segueixin consolidant els processos de compra pública ètica, que ja inclou referències a la banca ètica en algun cas.
- Que s’adonin de l’absurditat de gestionar (vegeu el quadre titulat “Cash Pooling”) els diners públics amb criteris exclusivament d’eficiència econòmica, hi introdueixin criteris ètics i d’eficiència social i es replantegin les limitacions que suposen iniciatives com el cash pooling o la gestió centralitzada de la tresoreria, que posa en mans de molt poques entitats i lliga de mans aquells que voldrien gestionar els diners públics a través de la banca ètica.
- Que exerceixin la seva obligació de protegir els drets humans i els facin respectar a les entitats financeres espanyoles, tant aquí com fora de l’Estat, a partir de l’aplicació del principi d’extraterritorialitat quan participen en l’accionariat d’empreses transnacionals que operen en altres països o financen projectes que poden vulnerar els drets humans i ambientals.
- Que regulin la dació en pagament a les hipoteques, de manera que si la caixa executa la hipoteca i es queda l’habitatge, el deute resti saldat, com succeeix en altres països de la UE o als EUA.
Per a les entitats financeres:
- A les caixes, que tornin als seus orígens, si no és massa tard, perquè pensem que encara són necessàries i perquè probablement sigui la seva millor estratègia de diferenciació.
- A totes, que treballin per la transparència i introdueixin criteris negatius d’inversió o finançament. Que no juguin amb el desconeixement per finançar el que nosaltres no finançaríem.
- Si mantenen l’activitat inversora participant en l’accionariat d’empreses transnacionals o d’activitats controvertides, que creïn departaments de riscos sobre drets humans i medi ambient per tal de fer control i seguiment, i garantir que amb els seus diners no s’està donant suport a activitats i empreses que vulneren els drets humans i impacten sobre el medi ambient.
Comentaris
No hi ha cap comentari
Comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
La direcció del web jornal.cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
764 lectures
Cap comentari
