LA OCDE INSTA A ESPAÑA A REDUCIR LAS INDEMNIZACIONES POR DESPIDO
La Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) recomienda a España que reduzca las indemnizaciones por despido en los contratos indefinidos y que instaure un contrato único en el que la indemnización sea proporcional a la antigüedad del trabajador. El secretario general de la OCDE, Ángel Gurría, dijo que España "iría probablemente peor si no hubiera adoptado medidas de flexibilidad del mercado de trabajo" y animó a insistir en esa línea.
Asimismo, la OCDE propone para salir de la crisis, bajar los impuestos a las rentas más bajas para estimular el consumo, invertir en infraestructuras, aumentar el gasto en formación y evitar las trabas a la competencia.

EL PAÍS 21/EL PERIÓDICO 45/ LA RAZÓN 17/CINCO DÍAS 357 EL ECONOMISTA 29

Un únic contracte indefinit i un acomiadament proporcional a l'antiguitat és una mesura estructural necessària a un país que encara viu d'empresaris subscrits als ocntractes eventuals i a treballadors subscrits a la indemnització+atur perpètua.

Tal com ja vaig dir al Racó Català, hi afegiria les següents mesures:

• Fer desaparèixer els contractes temporals definitivament: excepte formació i pràctiques, que es controlarien amb les escoles respectives.
• Aplicar una indemnització màxima progressiva en funció de l'antiguitat: per exemple (i que ningú s'agafi a les dades), un treballador que portés menys d'un any, l'acomiadament gratuït i un que en portés 20, acomiadament de 45 dies per any, com fins ara. Així premiaríem al treballador vàlid front al penques i l'empresari no tindria por de contractar. això provocaria molts acomiadaments? Segur, però també incentivaria l'ocupació ja que al bon empresari li encantaria que els terballadors es jubilessin a l'empresa.
• Aquesta indemnització, sense fer esment a establir de manera clara i transparent quan un acomiadament és disciplinari, quan objectiu i quan improcedent, ja que la jurisprudència actual deixa els acomiadaments objectius en paper mullat (excepte per a les grans empreses) i els disciplinaris com a tasca impossible. Un marc transparent permetria que el treballador i l'empresari no es trobessin en una situació d'indefensió.
• Rebaixar les cotitzacions a la seguretat social (actualment el cost d'un terballador per a una empresa és al voltant d'un 40% per sobre del salari brut del treballador (és a dir que un mileurista li costa a l'empresa 1400 euros).
• Retirar el subsidi d'atur a qui no accepti una feina a menys de 40km de casa (la distància es podria discutir).
• Inspeccionar de debò i d'ofici les baixes laborals, sense esperar que ho denunciï l'empresa o la mútua. Una altra vegada, hi ha molts penques que embruten la imatge dels treballadors realment malalts.
• Ampliar el límit de les bonificacions per formació del personal per a les PIMES. Actualment, el límit està en 600€ i jo pregunto: quina formació pot donar una empresa amb aquests diners? I no només això, sinó premiar les empreses que apliquin tota la bonificació, perquè voldrà que hi inverteixen.
• Incrementar (i no disminuir com fins ara) les deduccions per formació del personal a l'Impsot sobre Societats.
• Fomentar la flexibilització horària, mitjançant bonificacions a les empreses que facilitin la conciliació de la vida laboral i familiar.

Per últim, crec que aquest tipus de decisions s'han de prendre sense diàleg social ja que, sí no, sempre estarem aturats, com fins ara.